TANT SI SOU dels que heu de passar per primàries com dels que heu d’anar a llepar a qui us ha de digitar, permeteu-me que us faci una mínima apel·lació a la vostra generositat ciutadana: anau a veureDels llargs camins, una senzilla obra de teatre.

Encara que a priori vol explicar la verídica història del batle republicà d’Artà, a la pràctica resulta un autèntic manual per entendre la nostra societat actual, massa hereva d’aquells fets, i per fer un curs il·lustrat i intensiu si voleu ser batle o regidor.

VEUREU ELS IDEALS més nobles com de difícils són de concretar i complicats de consensuar, i com d’impossible us resultarà convèncer els benestants de cedir part de la seva comoditat. I com d’erma és una idea si viu atrinxerada rere l’obsessió, la ràbia o la intransigència.

Veureu com de la iniciativa municipal en sorgeix una obra d’art perdurable, i com d’útil per a un poble és la memòria col·lectiva, com de just és el gest, quant agraïment podreu rebre i quant ensenyament podreu oferir si teniu presents els artistes, historiadors, els majors i els joves que els escolten i en recullen testimoni.

VEUREU EL RESULTAT d’apostar per un conjunt de joves perseverants que supleixen les mancances amb sinceritat. Com Jaume Miró ha bastit un text eficaç, gens moralista ni maniqueu, ni tampoc grandiloqüent, a partir de la ingent recerca històrica de Jaume Morey. I veureu graduar-se a la direcció un Joan M. Albinyana que vessa anys d’estudi i treball passats per un sedàs propi, que el confirmen com un dels professionals de referència a les Illes. Veureu quatre actors -forjats en dinàmiques municipals-, en el punt just de serenor i presència, al servei d’un espectacle coral que amb l’excusa de parlar d’un home parla d’un temps que encara dura. I veureu un músic omnipresent en el llarg camí que va deLa mort d’en Singelpeu, primera passa de Noctàmbuls, a la mort d’en Boira, la passa més brillant d’aquesta companyia que donarà veu de per vida als homes i als fets.

Veureu un teatre ple, que no alena, que escolta, que vol sentir. Veureu un poble que engoleix culpa i alleuja angoixa. I veureu que no cal rebaixar el nivell de les programacions ni fer concessions banals per omplir un teatre i vindicar la utilitat d’un art mil·lenari per instruir, educar, construir. I veureu com sí que és possible el teatre professional a la nostra terra.

LES TORTUGUES que repinyam fossa comuna a cada passa no ens entra al cap com Espanya no vol resoldre el tema, i veureu com Dels llargs camins és una ferma passa per seguir la sendera de Memòria d’en Julià de Pere Fullana, La història robada de Toni Tugores i Joan Gomila,Les llargues nits de Can Sales i Diari d’una miliciana del mateix Miró i Toni Galmés, o Parasceve de Blai Bonet i Jeroni Obrador, que ens fa palesa la necessitat de parlar, de restablir, de recordar.

Potser m’equivoc, i res del que jo he vist veureu. En aquest cas, disculpau-me, us hauré fet perdre poc més d’una hora i el preu d’una entrada. Si els equivocats sou vosaltres, i res veis del que jo he vist, en aquest cas cediu el vostre lloc a algú amb sensibilitat. I en caminar cap a ca vostra recordau que només els culpables justifiquen l’oblit