La deessa de les purificacions en el món romà era Februa i d'ella pren el nom el segon mes de l'any, segons el calendari gregorià. És un mes de vint-i-vuit dies que, cada quatre, amb alguna excepció, n'agafa un de manllevat, per ajustar el calendari al ritme de translació de la Terra.

Pels romans, els mesos amb un número parell de dies, com el mes de febrer, es dedicaven als deus del món ocult i els senars als deus de la superfície. L’emperador Juli Cesar per evitar que aquest mes, dedicat a la foscor, a l’Avern, es dedicàs cada quatre anys als deus de la superfície, si tenia 29 dies, va decidir que el dia afegit seria el 28 bis, d’aquí el nom de baixest.

És un mes amb mala fama. El fred que fa es cobra alguna víctima entre les persones velles o que estan delicades. El refranyer ens ho fa present: "Febrert curt, pitjor que turc". A les Rondaies Mallorquines, la jaia Malaixamussa diu:

"- Es Febrer! –s’exclama sa jaia-, Altre bony m’ha eixit, i un que en tenia, són dos! Si mal nom té es Gener, pitjor el té es Febrer. Ja ho diu s’adagi: Febreret curt, pitjor que turc! I altres diuen: Febrer curt, més brau que un turc!

Es per amor d’es fred que sempre sol fer. I diuen que tot ve de s’endemesa que li féu es Gener, i llavores per amor de sa que li féu es Març, que també li manllevà un dia i així just romangué amb 28, perque ni es Gener ni es Març los hi volgueren tornar, per més que ell los ho haja reclamats”.