Ara tot és suposadament transversal, menys la justícia, el poder i la riquesa, que segueixen tossudament verticals, tant si pugen per la dreta com si baixen per l’esquerra, en ascensor o per escales mecàniques, o pel mig amb els sindicats.

Hola Tia:

Resulta massa evident que encara no hem trobat el nord. Fa pocs dies us van coronar amb gran solemnitat en aquelles eleccions que van fer que més d’un polític se n’adonés que fa més nosa que altra cosa. Ai, quina disbauxa: ens encaparrem en coronar-vos per mantenir forta la unitat familiar i alguns ja comencen a renunciar al càrrec quan veuen que no poden fer allò que els vindria en gana. Qui ho pot entendre, això?

Jo que, com bé sabeu, soc de llums tant llargs que els d’encreuament no em funcionen (ai, això de no tenir padrins!), tinc la solució a aquesta endevinalla del moment present. I he trobat la solució en el text d’un polític popular. Vull dir que és un polític de poble, d’aquests que trepitgen vànoves cotonades enlloc de catifes perses. Sí, m’ha obert el llum a desxifrar els motius pels quals els humans dels nostres clans europeus estem enrocats en una partida d’escacs on resulta molt complicat moure un peó.

Em penso que els governants i els qui aspiren a governar-nos no saben llegir entre línies. Si ho fessin se n’adonarien que han de canviar de tàctica. A no ser, evidentment, que els seus interessos no siguin els de gestionar, sinó captar i recaptar, i tornar a captar i recaptar recursos públics per a interessos particulars. De tants casos i causes obertes de corrupció com n’hi ha no m’estendré a citar-ne cap...

Un text que diu que “en aquests anys de desgovern, hem viscut una infinitat de situacions caòtiques, ridícules, infantils, burlesques i que en tot moment s'ha caracteritzat per anar en contra dels interessos dels ciutadans. Les deixadeses i els equívocs han estat el pa nostre de cada dia” ben bé podria ser atribuït a qualsevol membre de l’oposició de qualsevol govern, fins i tot i principalment, l’actual govern de l’estat. A més, quan diu “hem de suposar que necessita sentir-se reconegut i ser el centre de les mirades, com aquelles estrelles que, llanguint la brillantor de la seva llum, s'afanyen per resistir-se a desaparèixer”, podem interpretar que ataca al cap de l’equip de l’oposició, sigui un partit polític, un equip de futbol o el cap de l’altra partida de majorets del poble.

La interessant crítica a la qual em refereixo continua, evidentment posant noms i alguns adjectius que serveixen per determinar i concretar l’objectiu criticat. No obstant, fent l’operació d’extirpar els mots qualificadors, podem extreure altres afirmacions com que “el drama argumental de l'opereta que ens estan oferint els membres de l'equip de govern sembla que no té fi, ja que el Mestre consent mantenir a qui tant menyspreu demostra cap a la funció de representant...” Afirmació que tant podem aplicar a un regidor com a un ministre.

Així doncs, Tia, aquella bombeta que tinc fusa m’ha dut a raonar, que no és anar a pescar raors per molt que molta gent il·lustre s’hi encaparra en donar el mateix significat a pescar quatre idees i aplicar-les de qualsevol manera al fet de governar una població de ciutadans.

El problema d’aquesta gent de suposades grans lletres és que no se n’adonen que dretes i esquerres ja han perdut la significació que tenien cinquanta anys enrere. El concepte està tant malversat com allò de l’estructura vertical o horitzontal aplicada a una empresa i a altres organitzacions. Ara tot és suposadament transversal, menys la justícia, el poder i la riquesa, que segueixen tossudament verticals, tant si pugen per la dreta com si baixen per l’esquerra, en ascensor o per escales mecàniques, o pel mig amb els sindicats. La maquinària, això sí, moguda i engreixada amb la suor i la salut de la gent de baix.

El text a que m’he referit més amunt, Tia, és d’un polític de l’oposició del poble, perfectament aplicable a l’equip de govern de l’estat; la diferència és que juguen les partides de cartes a l’inrevés, és a dir, qui aquí fa de banca allà rep les cartes marcades. Per la qual cosa un podria preguntar al Sr. Polític: si vostè pensa això, per què segueix militant al partit que fa exactament allò que critica? Igualment passa amb un dels subjectes criticats, qui surt a una foto fent costat a gent manifestant-se en contra de les desgràcies sofertes pels desnonaments provocats, entre altres, pel seu propi partit quan governava en l’àmbit estatal. Però els fa costat o els coarta? Sap què significa coherència, o no l’interessa saber-ho?

Tia: seguim considerant riquesa i nord com paraules sinònimes. Els polítics dominants dels clans que ens envolten no paren de mirar a l’estrella Polar per no perdre’s. Per molt que ens ho vulgueu amagar, Tia, els enlluerna la possibilitat de ser allà, prop de Vós. I així anem, encapçalats per gent de lletra, és a dir, que no sap o no vol identificar el significat de dues o més lletres juntes.

De la següent endevinalla gairebé tothom en coneix el resultat: no saben o no volen?

I Vós, Tia, que en penseu?

Espero amb ànsia la vostra resposta encertant la solució. O no...