De les primeres coses que et sorprenen quan arribes a Singapur és la neteja i pulcritud de carrers, edificis i llocs públics. Això te un mèrit incontestable en una ciutat de 5 milions d’habitants tancada dins d’una petita illa tropical. El progrés ha estat notable si tenim en compte que en el moment de la seva independència el 1965 Singapur era un port pestilent, i el tifus i la malària eren endèmics. És clar que hi ha unes multes de 4 xifres per a qui s’atreveixi a tirar un paper a terra, i que la policia i els veïns estan sempre vigilants.... Però també és cert que hi ha un consciència molt arrelada que l’ordre i la neteja són uns valors a mantenir i a difondre, i els diaris i la gent en parlen constantment.
Però si hi ha alguna cosa que encara sorprèn més per la seva polidesa són els lavabos públics. No sols estan nets netíssims sinó que no hi falta cap detall, ni cap element hi és superflu: les mides de la tassa, la ubicació del paper, el sistema de desguàs, el sabó i els assecadors de mans, ...tot està immaculat i correctament ubicat. En la majoria, a més, s’han incorporat millores digitals i automatismes impensables que ara seria llarg d’explicar. Només cal detallar-vos que quasi tots els urinaris incorporen sensors digitals i que només detectar que ets al davant s’activa l’aigua perfumada i una musiqueta de sala d’estar de dentista car. Al revés que a molts altres llocs, quan he tingut la necessitat, el primer pensament ha estat sempre positiu al saber que entraria en un espai de benestar a on m’envairia una sensació d’agradable neteja i d’excitant modernitat.
Ara bé, encara que tots nosaltres anem al bany una mitjana de 6 vegades al dia i acabem passant uns 3 anys asseguts a la tassa de vàter, no estem molt disposats a parlar d’aquest tema per vergonya o pudor, i fins i tot de petits aprenem a no parlar-ne i a considerar-ho un tabú. Com que no en parlem tampoc mirem de millorar i així ens va o així trobem molts vàters. I ens desentenem del problema, de la mateixa manera que quan tirem la cadena tampoc ens preguntem que passa després, a on va....
A Singapur, però, en parlen i es nota. Des de fa molts anys un dels motors d’aquestes millores ha estat l’Associació de Lavabos de Singapur (RAS - Restroom Association of Singapore, fundada el 1998) i que el 2001 va ser l’origen de la Organització Mundial del Vàter (WTO – World Toilet Organization) amb seu a Singapur. La WTO fou creada per augmentar la consciència mundial sobre els 2.600 milions de persones que no tenen accés a un lavabo net amb totes les conseqüències sanitàries, emocionals i psicològiques que suporten com a conseqüència d’un sanejament inadequat. Pitjor encara: uns 1,5 milions de nens menors de 5 anys moren cada any de malalties diarreiques causades per manca de sanejament e higiene. I sovint aquest tema no esta en l’agenda dels polítics, poc disposats a fer-se una foto al costat d’un vàter.
La WTO, amb una vocació mundial, te com a missió la millora de les condicions sanitàries de les persones mitjançant la millora tecnològica, la formació i la consciència del problema. El sanejament juga un paper important en l'eradicació de la pobresa, la creació d'igualtat de gènere i per mantenir els nens a l'escola. La WTO porta a terme innombrables iniciatives de formació i ajuda tècnica arreu del mon. Entre d’altres, aquest any ha llançat, amb la col·laboració de la Universitat Tecnològica d'Hamburg, el premi al millor vàter. El premi esta dotat amb 50.000 USD (dòlars USA). El propòsit d'aquest premi és col·laborar amb la indústria de l'aigua i el sanejament per identificar i desenvolupar un inodor innovador i nou, adequat per al seu ús en països en desenvolupament. Un bon sistema seria capaç, no només de proporcionar sanejament per a aquestes persones que ho necessiten, sinó també convertir els residus humans en un recurs reutilitzable per a ús agrari. La WTO es financia privadament a través de donatius i, com a mostra, cal destacar que el 2011 va rebre un donatiu de la Fundació Gates per valor de 270.000 USD. Des de fa anys el 19 de novembre es celebra el Dia Mundial del Vàter.
Els països petits poden ser la palanca i el motor per estendre solucions a nivell mundial a partir de valors i pràctiques locals implantades des del rigor i l'excel·lència. És un exemple més de com Singapur, petit e independent, va “amb el món” amb els temes importants.
Una abraçada des de Singapur, un país petit!
Oriol Pinart
