27 - “SES VELES” DE CANYAMEL  I  SES CASES D’ “ES MURTAR”

“SES VELES”, a Canyamel, és una finca dedicada a la producció de llet. La seva  projecció sembla diferent respecte del món agrícola gabellí, en substitució de la manca de recursos per a convertir-se en explotació agrària d’envergadura. Però, això sí, “Ses Veles”, situada dins la vasta extensió de  sa Torre de Canyamel, alberga, tal volta, l’enclavament lleter més punter de Mallorca, amb instal·lacions homologades a les directius i normativa de la Unió Europea. Si al 1466 el Rei d’Aragó, Joan II, atorgava privilegis al propietaris de sa Torre, amb la finalitat d’incentivar el cultiu de la canya de sucre, ara no es tradueix en avantatges per a les 120 quarterades destinades a pasturatges per a 140 vaques.


La vaqueria de Canyamel compta amb tecnologia moderna

La situació –parlam de  l’any 2000– no permet fer pronòstics ni previsions a mitjan termini, segons sentenciava BERNADÍ MARTI PERELLÓ, que als 26 anys és l’únic ramader amb titulació oficial de l’illa. Els seus pares, MIQUEL MARTÍ  i MARGALIDA PERELLÓ, varen iniciar l’explotació al 1985. Canyamel té assignada una quota de producció de 1.200 tones, la qual cosa es tradueix en uns 300 litres diaris de llet. PERE MORELL i FONT DELS OLORS, propietari de sa Torre de Canyamel, no vol tirar la tovallola ni perdre el coratge, malgrat que els “tords” volin baixos, quan es paga la llet a 28 pessetes, per segons quins pagesos, i d’altres a 42 pessetes, mentre que a la península el preu es troba a 50.


Bernardí Martí Perelló, de Ses Veles de Canyamel

Les vaques, gràcies a la tecnologia instal·lada a la vaqueria de “Ses Veles”, beuen manco i la llet surt de millor qualitat. El farratge, per a una bona alimentació dels animals, es cuida molt, devora les marjades de la carretera que va a la bonica platja de Canyamel. La inseminació artificial a partir de semen guardat en nitrogen líquid facilita  la reproducció. I s’ha atrevit, aquella bona gent de “Ses Veles”, a instal·lar uns dispensadors de llet fresca en alguns indrets de la comarca del Llevant, on, a diari, es poden veure persones que carreguen  amb botelles el sa i pasteuritzat líquid blanc.


Pere Morell, de Sa Torre de Canyamel i Ses Veles

“ES MURTAR”

Retrocedint en el temps, a l’any 1972 existia la petita possessió d’“Es Murtar” que, com “Son Talent”, del capítol precedent, era un principi d’organització poc comú en l’art de comercialitzar.

Tot va desapareixent i solament restaran el record i els llocs on es varen desenvolupar unes activitats que, antany, foren la sustentació d’algunes famílies i la conservació del substrat de l’art del conreu i la ramaderia. Si bé és cert que el terme de Capdepera no aglutina una destacada representació de la gent del camp de “fora vila”, no és menys vertader que hi va haver un temps, abans de l’adveniment del turisme, en què l’agricultura era la dictadora de l’economia, que proclamà el seu regnat en tota la costa d’aquest deliciós racó mallorquí.


Jaume Alzina "Palla" donant de menjar a una vaca.

La fora vila gabellina no ha quedat del tot deserta i, per tant, tampoc abandonada o, tal volta sí, un poc. L’extingida Germandat de Llauradors i Ramaders de Capdepera – altre temps una de les més dinàmiques de l’illa, amb JAUME TOUS FLAQUER “de can Pastera” com a “ànima mater”, coadjutor dels distints  presidents de l’entitat per espai de 40 anys –, donava preferència, mitjançant un conveni amb “ILMA” (dipòssit de recepció de llet), a la producció  lletera.


Jaume Forteza Bonnin "Bibí", propietari d' Es Murtar

“Es Murtar” era una finca de set quarterades, 6 d’elles dedicades a reguiu. Es cultivava alfals, que s’utilitzava com a aliment per als animals, a banda d’un hortet per exclusiu ús de la casa. Permanentment, en aquesta antiga possessió hi havia una dotzena de vaques i de vedells. El propietari era JAUME FORTEZA  “Bibí” i n’era l’amo un altre Jaume, en JAUME ALZINA  “Palla”.

EN  JAUME  I  NA  BEL

En Jaume “Palla”, amb la seva esposa, BEL TERRASA FLAQUER “Ruïssa”, ho travessaven tot, en a “Es Murtar”. N’Isabel era casolana, divertida i riallera. El matrimoni no tenia fills, però com si en tenguessin. Pocs eren els caps de setmana que, a casa seva, no es reunís tot una estol de jovent, molts d’ells parents de la parella, i allí feien bauxes i menjaven a plaer. Saps quina bona cuinera que era na Bel

I en  parlar de matances sí que ja era massa. En Jaume i la dona llogaven els seus serveis a tota família que volgués sacrificar un porc. Ells ho sabien tot de l’ofici de matancer i eren feiners, ràpids i nets. I l’alegria mai no hi faltava a les trobades o reunions del matrimoni i  els seus convidats.


Jaume Alzina "Palla" amb la seva dona  Bel Terrassa "Ruïsa" acompanyats de Joan Sirer "Cataiol".

Del que estaven més satisfets, els dos Jaume – el senyor i l’amo (que, com altres vegades hem dit, no és el mateix) – era dels resultats de la implantació de la inseminació artificial per a la reproducció del ramat, tot un èxit ( ben igual que a “Ses Veles”, però vuit anys abans).  ”Diàriament podem treure uns 25 litres de llet per vaca, que ara mateix té uns preus molt barats, malgrat diguin que a Capdepera, no sabem per què, es paga més cara. S’hauria de pagar a 10 pessetes el litre, per anar bé, i cobram cada quinze dies”, explicava Alzina.

”Quan veig, per la televisió, “senyorots” inaugurant grosses possessions i grans latifundis agrícoles, em fa una enveja…”, continuava en Jaume. “Jo no som més que un pagès mallorquí que somia que aquí també poguem tenir extenses finques dedicades a l’agricultura, com a la Península, ja que a noltros no ens acaba d’anar bé”, afegia.

Peró ell, i la seva animosa esposa, eren així feliços. És el que compta.


Ses cases de Son Poca Palla als anys 20, dels avantpassats de Jaume "Palla"

 

GLOSSES  I  GLOSSADORS

Aquesta felicitat es veu augmentada per la presència, de tant en tant, del seu cunyat JAUME LLANERAS MAS, “ de Son Cabila”, glossador oficial durant 6 o 7 anys, com altres que hi ha hagut en el poble que  també han signat els arguments anuals de la codolada que es canta cada any per Sant Antoni  i Sant Sebastià.

Jaume Lllaneras Mas, “ de Son Cabila"

Aprofitam per a fer referència al glossador JAUME MAYOL “Maiol”, el qual no sabia llegir ni escriure, però que, acabades  les festes de Sant Antoni, tornava reunir als cantaires i començaven a aprendre, de memòria, sense paper escrit ni res semblant, tot de cap, les cançons per a l’any següent. I no fallaven. L’amo en Jaume, pocs minuts abans de morir, va recitar a la seva dona una curta poesia de comiat.  L’amo en JAUME BLANES “Parreta” també era analfabet, però tenia un secretari qui li escrivia el glossat; després agafaren el testimoni  MIQUEL SIQUIER  “Pruna” i  PERE SANCHO GAYÀ.  I,  ja més recentment,  SEBASTIÀ FERRER PASCUAL “Maleter” i  JAUME FUSTER ALZINA “Pere Andreu”.


Espolsant l'ametler i recollint les ametles (foto: Arxiu Municipal de Capdepera)

Idó, sí, en JAUME LLANERAS  i la seva esposa BÀRBARA ALZINA “Palla”, acudien, qualque vegada, a les trobades festives d’”Es Murtar”. Amb el seu improvisat glossat animava, encara més, l’encontre de la família. No faltà mai, la parella, a l’hora d’anar a recollir ametlles, a l’estiu, amb els cunyats, a altres indrets que, així mateix, cuiden els d’”Es Murtar”.

“Si voleu saber qui és, aquest magre glossador

va néixer dins sa conró,

dins romeguers i voreres,

li diuen Jaume Llaneres

per més bona informació”.

 

“Diuen que, any nou, vida nova

i que tot ha canviat,

qualcú prest se n’haurà anat

a viure dins una cova

perquè no podrà aguantar

es gastos que s’Estat posa”.

 

“Enguany ens han fracassat

infinitat de factors.

No basta que es conradors

vulguin collir ordi o blat,

tot ha d’anar compassat

per esser més profitós.”

 

“Jovenetes vos vull dir

que heu d’anar ben preparades

perquè moltes de vegades,

quan se presenta un fadrì,

heu de vetllar es cassolí

o podeu quedar escaldades”.

 

“Qui no hi ha estat, hi ha d’anar,

qualque pic, devers l’Agulla,

just per veure sa carn crua

que s’hi arriba a replegar,

molts s’arriben a pelar

de sa torrada que duen”.

 

“Si tenc fam, un tros de pa

i si tenc set, una “Fanta”,

perquè lo de sa berganta

jo mateix l’hem puc cercar,

perquè me faci cantar

es busqueret quan se planta”.

 

“Primer, per anar a matances

a ca’s meu padrí Bernat

anava desbaratat

i no em podia adormir

i al sendemà dematí,

que prest m’havia aixecat!”

 

“Era forta sa padrina,

amb setanta anys ben complits,

i fotia uns esclafits

més forts que qualque fadrina,

era una dona molt fina

i posava es dits rostits.”

Resultava difícil elaborar les glosses a l’hora d’ improvisar les tonades, conjugant-les amb la lletra, però en Jaume Llaneras era un mestre que s’animava tot sol quan comptava amb la companyia de tant de jovent, a les bauxes d’”Es Murtar”, amb els seu cunyat en Jaume “Palla” i na Bel “Ruïssa”.

Quins records tan feliços!

 

Bartomeu Melis “Meyme”