„Rüpeltouristen“ in Cala Ratjada

a la revista digital alemanya www.f1rslive.de

Traducció al grup del FACEBOOK de l'assocaició pel civisme

Turisme groller a Cala Rajada.

Mallorca-Espanya, per a alguns, de fa temps terra amb sobirania alemanya. Molts d’alemanys volen cada any a Mallorca per passar-hi les vacances. Però una cosa la obliden sovint els turistes quan hi son, no hi son a caseva, hi son de visita.
L’alegria d’uns son les penes dels altres. Mes o menys així es com es pot descriure a hores d’ara la relació forçosa entre alemanys i mallorquins a les Illes Balears. Fa algun temps el Ballermann era conegut com el llar de la festa i la disbauxa entre el turista global. Encara ho son les platges de l’Arenal, però diferents zones de l’illa s’hi han afegit. Uns d’aquests pobles es Cala Rajada. El poble costaner del nord-est de l’illa es conegut per la “milla de la festa”, hotels barats i se li va posar un sobrenom: CALA RATATA

Castellà? No ho necessita ningú a Mallorca.
Tot i d’un vol de quasi dues hores molts d’alemanys pensen que no han sortit d’Alemanya. A tots se’ls parla directament en alemany. Quan es demana qualque cosa, en alemany, quan t’has perdut, en alemany i la festa també es en alemany. Als illencs les irrita que els emigrants no aprenguin l’alemany- a Mallorca s’exigeix que TOTS sàpiguen parlar l’alemany. Ja ni es demana, la gent s’asseu en els restaurants i bars i comencen a parlar en alemany. Els mallorquins ho saben això i ja no troben feina a les zones turístiques si no saben parlar l’alemany. Quan un alemany va a França, sap com es senten el mallorquins, el francesos son campions quan es tracta de dictadura lingüística, però aquest no es el tema ara.
Cala Rajada està controlada per la gent jove. S’ha estes entre la gent que els hotels son barats, les discoteques atreuen amb les seves ofertes i les platges no gaire lluny esperen per ser poblades. El que no s’ha estes son les lleis que hi ha a Espanya. Per una part, esta prohibit beure alcohol a la via publica- semblant als EUA on nomes es pot consumir al bar o a cateva. Per altre part, entre els locals de nit hi ha moltes vivendes familiars, que gràcies a la manera de construir a Espanya, tenen les parets molt fines. Les pertorbacions de descans hi son a l’ordre del dia.

Una unitat de policia especial per als disturbis nocturns
Una ullada a la “milla de la festa” et deixa sense paraules: gent jove camina pel carrer sense que els importi que darrera hi hagi cotxes tocant el clàxon esperant que utilitzin les voreres. Cervesa, licors i altres begudes son consumides a la vorera i les botelles es deixen al carrer sense miraments. Qualque carrer sembla al mati següent com si hi hagués explotat una contenidor de fems. Els cotxes que hi ha aparcats molt sovint apareixen amb ratllades o inclús es giren. Es comporten com si fossin a casa- o no. Els mallorquins han reaccionat amb una unitat especial nocturna. Han creat la Unitat Nocturna. Amb fortes multes econòmiques i presència continua intenten controlar els joves.

L'enverinament per alcohol són cada vegada més comuns
El consum d’alcohol es desmesurat, renuncia a qualsevol raó. Els mesos d’estiu hi ha cada dia mes de 30º i les pèrdues de líquids es reposen amb cervesa i licors. Això te com a conseqüència que molts de joves han de ser traslladats a l’hospital a diari. Aixo li va passar a la Kim* de Hannover. Nomes hi era a l’illa fa un dia i a les 22 hores la varen trobar a la vorera. No raonava i just guardava la consciencia. Els seus amics la havien deixada enrere.
Altres turistes la varen trobar i cercaven a qualcú que sabés el numero d’emergències. A Sergio, un cambrer d’un restaurant quasi no li queda compassió. “He fet molts d’anys feina a un hotel i cada dia veia joves que estaven com ella . Compassió? Ja no en tinc.” També els serveis d’emergències estan farts, cada vespre han de recollir joves del carrer. Ja coneixen la manera d’actuar dels joves turistes.

Residents contra “Partytouristen”
Torsten ja hi viu fa cinc anys a Cala Rajada. Es part d’un grup de residents que s’han organitzat per lluitar contra els turistes grollers. El grup ja te mes de 400 participants. “Quan a Alemanya comencen les vacances d’estiu, aquí es nota tot d’una,” explica el mallorquí per elecció. “Quan intent arribar a cameva amb el cotxe, casi no puc passar pels carrers. Si toc el clàxon o sol•licito als joves que vagin per la vorera, em escridassen o insulten.” No es d’estranyar que els residents i turistes que venen cada any estiguin fins als nassos d’aquest tipus de turista.

Un intent per calmar els ànims es el canvi de localització. A Cala Millor s’està invertint en una “milla de la festa”. Amb boti-boti, grans discoteques i hotels barats s’intenta atreure aquest tipus de turisme. Per saber si allà també tindran problemes nomes es qüestió de temps. Un bon exemple per descriure el turista es el fet de que en els vola a i de Mallorca, quan s’aterra, encara s’aplaudeix. Fa mes de deu anys que ja ningú aplaudeix després del aterrament. Però d’això per lo vist no hi saben res els visitants especials de l’illa.