Bon vespre a tots i totes.

En primer lloc vull donar les gràcies al nostre rector Miquel Mulet i a tots els que en el seu moment confiaren en jo per fer anit aquest pregó de la Festa de l’Esperança 2011.

Tot d’una no sabia de què xerrar, ja que les meves vivències sobre la Festa que estam celebrant, són les que teniu la majoria dels aquí presents i encara en podríeu aportar moltes més de les que faria jo.

Me consider profundament lligat a la festa de l’Esperança per molts de motius, però els principals són, en primer lloc, que som gabellí i catòlic i en segon lloc sempre he pensat que de la mateixa manera que Jesús xuclà de l’ànima de la seva mare tota la saviesa, puresa i bondat que li podia aportar, jo de la meva mare vaig xuclar el sentiment de poble, de germanor i d’estima a la nostra cultura i a la nostra mare espiritual ja que tal dia com avui fa 46 anys que vaig néixer i això implica que ja vaig fer quasi totes les novenes de l’any 1965

No deixa de ser curiós, però, que en un any trist i mal de travessar de la meva vida sigui jo l’escollit per xerrar a la festa de la nostra Patrona. Com a creient que som, i fervent de la nostra Verge, cada any venc a totes les novenes que puc, però mai havia acudit tant sovint a pregar a aquesta capella que tant estimam i en la qual sempre podem trobar el consol i l’ajuda de la nostra mare espiritual.

Com va dir certa persona rellevant, enguany he tengut un ANNUS HORRIBILIS: Vaig perdre la meva feina (que donava estabilitat a la meva vida) sense causa ni motiu aparent, més que la simple excusa de la crisi, la ditxosa crisi!, i vaig venir a demanar a la nostra mare que m’ajudàs a trobar un treball aviat: en aquests moments tenc alguna oferta de feina.

També em va passar que, després d’anys de convivència amb una persona, la relació es va trencar. En aquell moment també vaig acudir a la recerca del consol i de l’abric de la mare del Castell, i el vaig trobar.

La darrere fou fa un mes i mig amb motiu d’una operació; sabia que era delicada i, com deim en mallorquí, que podía quedar nombrat durant uns mesos i amb possibilitats de per sempre. Aquí vos puc dir que plorades tantes mai en la solitud de ca meva, però amb visites a la Verge de l’Esperança, i a ca meva un ciri encès a la seva postal, la que tenim quasi tots noltrus a ca nostra, així com va anar tot, millor impossible.

Cert capellà fill del poble, fa poc, un dia xerrant amb un grup de gent digué: “La mare de Déu de l’Esperança té una ancora als seus peus i a la seva ansa és on mos podem aferrar en tot moment per tocar de peus a terra i estar prop d’ella”. En aquell instant vaig pensar: “Enguany, jo m’hi he aferrat molt sovint”.

Vos puc dir que en la humilitat de la meva família, he crescut com a persona, he après a estimar el nostru poble, la gent, la cultura i les tradicions, gràcies a la meva mare, o millor dit a les meves mares; cal explicar-vos que he tengut la gran sort de gaudir de fins a quatre mares, i no tothom ho pot dir, a això:

Tenc, com tots, una mare biològica: Na Bàrbara Rigus, desprès i degut a l’accident que patí el meu pare, la tia Maria i la tia Francisca, que pels 4 germans han estat i són unes segones mares, i finalment aquesta mare que tenim tots en comú, la Verge de l’Esperança, aquesta mare del Castell que des d’aquí d’alt contempla i té cura dels seus fills, malgrat molts tenen aquesta mare espiritual una mica oblidada, però que en tenir un denou, un problema de qualsevol tipus, acudeixen a pregar i ella, sempre compassiva, ens escolta a tots i mos conhorta amb la seva  bondat i senzillesa, i els que no pugen, sovint et diuen: “Si vas al Castell prega a la Mare de Déu per jo”, i sé ben cert que ella estaria més contenta si hi pujassin ells mateixos, ja que com a mare que és, s’alegra en veure els seus fills al seu costat.

Aquesta mare espiritual no hi entén de fronteres, de regionalitats, de països, ni de races, ni d’edats. Baix de la seva capa i el seu abric hi cabem tots. Ara tots els que som anit aquí tenim la tasca de fer que els nouvinguts, els joves, i els no tant joves del nostre poble, aprenguin a estimar-la, a sentir-la seva i a sentir-s’hi identificats amb ella, amb la Capella i amb el Castell ja que, al nostre poble, aquest és el vincle que ens arrela a la terra on som i a la gent que ens envolta, no podem permetre que la boira que envià cap el mar per evitar el desembarc sarraí es converteixi ara amb una espessa boira que enterbolesqui els nostres cors, els nostrus ulls i els nostres sentiments.

El miracle de la boira, segons la tradició, és el primer que coneixem de la nostra Mare de Déu del Castell, probablement abans n’hi havia hagut algun altre, ja que els gabellins i gabellines d’aquell temps ja l’hi demostraven un gran fervor, i avui dia sovint xerrant amb altra gent que demanen algun impossible, els deim: “Ja no se’n fan de miracles ara”; idò jo dic que pot ser que no se’n facin, de grans miracles, però que els favors si pregam mitjançant la seva intercessió, la nostra Mare del Castell els continua donant. Personalment amb tot el que vos he contat, enguany ho he tocat amb un dit i això no ha fet més que revifar la meva fe en ella i l’estima cap al meu poble i les meves arrels.

Esper que tots ens adonem de la importància que ha tengut pel poble la fe en la Verge de l’Esperança, els llaços que s’estenen entre tots noltrus arran d’estar al seu costat, les novenes que generació rere generació els habitants d’aquest raconet de Mallorca l’hi han ofert i que la devoció que tenim cap a la seva figura i tot el que representa en la nostra cultura no s’acabin mai.

Ara, com a acomiadament, vos llegiré uns versos rescatats del meu fill de cosí, en Miquel del Recreo, que molt amablement m’ha fet arribar, es tracta d’uns versos o elogis de finals del segle XIX dedicats a la Verge de l’Esperança de Capdepera, a la nostra patrona:

Reina de gran majestat,

de gràcies  dispensadora,

pregau a Déu gran senyora,

perquè sia perdonat

per Ell el nostro pecat

de qualsevol casta sia.

Guardeu-nos Verge Maria;

en vos tenim la confiança,

vos sou la nostra esperança

per aconseguir l’alegria

No resta més que desitjar-vos unes bones festes de l’Esperança, i com que falten sols 7 dies pel naixement de Jesús: Bon Nadal i que molts d’anys poguem celebrar plegats aquestes Completes  i tota la festa de la nostra Patrona, tan arrelades en el nostru poble. Molts d’anys.