Capdepera encapçala, un altre any, el llistat de temperatures mínimes més altes: 26-27 ºC.



Sembla que definitivament s'ha acabat aquell temps en que sortir a la fresca els horabaixes d'estiu era costum després d'estopejar la carrera amb aigua o quan les padrines es posaven una "rebeca fina" per sortir a pasejar els vespres.

Fa uns anys que resulta que amb l'augment de les temperatures a la vora del mar és on fa més calor els vespres i per tant, a Capdepera, enregistram les mínimes més altes de les Balears.

Els metereòlegs no són molt d'explicar aquest fenòmen. Sembla que es degut a diversos factors:

El primer és la humitat. Per a poder *transpirar i evacuar la calor és molt important la capacitat de l'aire d'absorbir aquesta calor i depèn sobretot de la humitat de l'aire. En les zones costaneres hi ha molta més humitat en l'aire i per això al cos li costa més evacuar la calor. Quan el cos comença a no evacuar suficient calor, el cervell activa l'alarma i ens fa sentir malament i amb necessitat de buscar una ombra, beure aigua, etc… no ens morirem encara però el nostre cervell ens avisa i ens fa sentir malament perquè busquem la manera de refrescar-nos.

Prop de la mar existeix la brisa, l'embat, vent creat a causa de les diferències entre la temperatura de la mar i de l'ambient. Durant el dia, la brisa procedent de la mar cap a la costa és més fred perquè procedeix de la mar que s'està escalfant. A la nit és al revés, l'aigua ja no està tan freda respecte a l'ambient, i ve la brisa amb una temperatura més càlida o senzillament no hi ha cap mena de brisa ja que les temperatures s'igualen.

Així idò, a suar; que ja arribarà l'hivern.