Anava jo dubtant si fer arròs de peix o pilotes quan la meva amiga i companya de bingo em va enviar un whastapp amb dos-cents icones de tota casta: sorpresa, rialles, corets, fins i tot “la flamenca bailando”. "I ara que punyetes deu tenir?'" vaig pensar. Llavors en lletres grosses “QUE VE ES PRESIDENT!!!!!”
-Es president de què? D’on? Li vaig demanar.
-El President d’Espanya!!!! i fes via que te venc a cercar i anam.
Home, això son esdeveniments que no tenim a diari per aquestes contrades, així que vaig confirmar assistència.
Baixant cap al moll ja vaig trobar tot un desplegament de seguretat amb helicòpter de vigilància inclòs que pareixia que ens seguia i tot. Que es comprensible, no ens visita qualsevol. Això em va fer pensar si no tendríem problemes per accedir al port, potser ens demanarien qualsevol tipus d’acreditació o salconduit i ja li donava voltes pensant com fer-me amb un.
Idò res de res, molta seguretat però qualsevol podia passar i arribar per tot, en teoria als ciutadans normals i corrents ens havíem situat a un costat, a un altre autoritats de tot tipus i al centre la premsa (acreditada, en teoria). Idò mirau que a tant a la banda d’autoritats com a la premsa jo vaig veure veïns, amics, coneguts...... tothom barrejat, lògic, ningú demanava res a ningú i es podia anar per tot.
Parlant d’autoritats, jo no coneixia ni a la meitat!!!!! Havia tants i tants que a banda dels nostres polítics gabellins i de na Francina tots els altres no se d’on sortien. Me vaig anar fixant i vaig reconèixer a alguns, d’altres vaig tenir que demanar.
Pero vaig quedar espantada de la quantitat de gent que es mou per segons què!!!! Presidents, consellers, directors generals, assessors.........a més dels batles i regidors de la zona, com es lògic.
L’arribada estava programada per les 13.00 hores ,i fort i no et moguis per nassos havíem d’ésser allà una hora abans que a la meva amiga ja l’havien cridat que no trobaria lloc a primera fila.
Quin batec de sol, quina calorada... sé cert que més d’un es devia coure amb els jerseis de llana i els abrics, que dos dies abans no dic que no anava be un bon tapament, però dijous a migdia feia nosa tot.
Circula un rumor: a punt de tocar la una i ens diuen que encara es per Catalunya. Deu meu, si encara es per damunt el delta de l’Ebre a quina hora arribarà aquí?? Com vendrà? En avió? En helicòpter? Directe? Aturarà a dinar abans?
Parlant de dinar, quina fam, quina set que teníem allà de peu, drets davall el sol del migdia.
Arriba la Sra. Francina Armengol, diríem que era la telonera del concert. Salutacions i aplaudiments.
Van arribant notícies, el seu avió ja ha aterrat a Son Bonet, ara ha de pujar al helicòpter i aterrarà al camp de futbol d’es Figueral pero abans ens passarà per damunt. Au, ja hi som tots mirant al cel en sentir renou, me va venir al cap tots els nins gabellins en veure passar en Marcos Forjan i el seu Pare Noel volador. Talment.
A la fi arriba!!!! Amb hora i mitja de retard, però arriba. Es que si ho pensam be, era del tot impossible fer la voltera que aquest home havia de fer per Catalunya i arriba al nostre raconet a la una en punt del migdia. Impossible del tot.
Aplaudiments a voler, salutacions als alts càrrecs presents (entre ells, els batles del Llevant). Na Francina anava fent de mestra de cerimònies amb les presentacions. Amb això que s’atraquen cap al públic, cap els que estem ben col·locats al lloc reservat, els il·luminats que s’havien colat entre autoritats i premsa no varen tenir encaixada de mas. I jo em demanava com me presentaria na Francina a jo???? “Aquí la de enfrente de la charcuteria”, "Aquí la presidenta de la comunidad del 45 bis”.
Res, no va dir res.
He de dir que a part de simpaticot i agradós, el president es ben curro. Quina planta, "que buena percha”, com dirien per terres de Castella.
Després de saludar als regidors es dirigeixen tots en comitiva cap al passeig de Cala Gat, tristament tan malmenat amb aquesta llevantada. Vaig pensar que una vegada arribat al primer clot, ja no podrien passar més cap allà, així que vaig pensar pujar la costa de Can March i veure-lo des de s’altra banda del forat. Idò no, que estava prohibit que només un parell de policies podien passar. Idò que sapigueu que cualcú si que va passar, que jo he vist fotografies fetes des de s’altra costat. Quins misteris.
Tornen cap al moll i saluda un per un a alguns dels participants en les tasques de seguretat, en representació de tots els que hi varen ésser: policia, guàrdia civil, protecció civil, bombers, treballadors de s’ajuntament, del moll, etc... Aquests si que s’ho mereixen, això i més!!!!
Ja acabant l’acte (que tots tenim calor, fam, set i peus rebentats d’estar drets), comencen les declaracions. I jo en veure que allà tot s’havia acabat de barrejar me vaig plantar amb els periodistes, com tants d’altres.
No havia vist tants de micròfons junts mai en la vida. De tot color i de totes les cadenes i mitjans de comunicació. I una cosa em va cridar atenció: d’ IB3 en vaig comptar mitja dotzena de micròfons!!! Quin desbarat, un per programa o que ???
Que no bastava enviar un periodista i un càmera i després que s’ho vagin passant??
Declaracions molt d’agrair tant de na Francina, d’en Sánchez com del nostre Batle.
Ara el que fa falta es que els diners arribin i tot d’una posin fil a l’agulla.
El mescladis ja era imponent, públic per tot arreu que volia tocar al Sánchez o a la Francina i fe-se fotos amb ells. Li vaig confessar a la meva amiga que estava un poc decebuda amb el tema aquest de la seguretat, que jo m’esperava veure, com a les pel·lícules americanes, mitja dotzena de bergants ben plantats amb les seves ulleres negres envoltant al president i no havia ni un.
-Que si, mira alla hi ha un darrera ell.
Me'l mir, la mir.
-Que no veus que es el nostre Regidor de Medi.
I ja farta de passar gana li vaig dir que cap a cases que ja havia tingut prou.
Benvingut sia el President i totes quantes autoritats vulguin venir, però que no oblidin que les ajudes ràpidetes i abundants, si pot ser.
Marina Marie Tour
(*) Imatges d'arxiu
(*) Imatges d'arxiu