La tranquil·litat de divendres 11 d’octubre de 2019, queda palesa en una lluna que porta tots els misteris de la nit (com pensar que quan estam a la lluna estam a les fosques, però des de la terra es veu tan brillant), el bar de l’hotel cas Bombu sembla un quadre de Hopper. Tot i així quan hom arriba al moll, el silenci es romp i esclata el formigueix dels visitants que acudeixen en massa a la primera nit de tapes de la fira de la llampuga.

Primer de tot, a les 21h, el concurs de tapes ja s’ha engegat. La periodista espera espectant el resultat, així com un grup nombrós de persones, i els músics sobre l’escenari. La regidora de cultura dóna pas a la tapa del “Marea”, mentre en els stands, disposats en filera sobre el moll, es serveixen les tapes més variades en una fira que guanya d’any en any: brochettes de carn, pizzes kilomètriques, la vedella del Gaucho, la delicatessen de tapa amb albergínia inclosa o els dolços de can Tolan, són algunes de les mostres del tast culinari. Fa poc un cuiner de renom amb estrella Michelin deia que a la gent se la conquesta per la panxa; aquesta nit de tapes n’és una mostra...i per mostra un botó. Surten les safates molt ben dirigides cap a la taula del jurat, que, observador i exigent, no deixa de dir nombres i citar establiments. Els vespre deixa veure la massa com es mou entre les paradetes, on la llampuga haurà d’esperar al diumenge, tot i que alguns s’han atrevit a cuinar-la, durant aquest vespre tan ideal, tan de Cala Rajada.

Després, protecció civil fa acte de presència, així com un nombrós públic estranger que s’agombola a les taules altes, al tendal de l’entrada el clima és més tranquil, com de sopar mariner, també el tasser és ple de gom a gom; el mecanisme de les monedes recorda les festes encara fresques, com el peix fresc, com les llampugues que esperen el diumenge. Llampugues sobre el llamp que aquests dies no ve, que la gent demana, però no ve. Els capcers han fet la seva feina i els autocars vénen desafiant la pèrdua de Cook, i és que una idea pot fer tombar la balança cap a la glocalització, o millor dit, cap a la llampuguització.

Seguidament, han cantat quinze tapes, el jurat ha de del·liberar, la població degusta la varietat de tapes, que ja ha passat a ser un plat internacional, que fins i tot ha arribat a Estats Units, però ara som a Cala Rajada, el lloc més internacional de l’illa. Els grups es congreguen entorn a la rotllana, com en temps de vetlleria, però ara amb el manjar que es fon a la boca, tots els stands o guinguetes o xibius, tenen una atenció fantàstica, amb un personal que viu alegre aquesta festa gabellina, que ja va per la XVIII edició. Tot un privilegi poder-la gaudir.

Finalment, la tapa guanyadora és la de TURÓ-PINS, una llampuga amb salsa de curry i mango, que no ha agradat a tots per igual, excepte al jurat, que finalment s’ha decidit per aquesta preparació. Chevy’s band arrodoní la festa, i el poble bevia cervesa a ritme de Jackson’s five, a ritme de funk, a ritme de “Nit de tapes”, que tan concorreguda va ser, que tantes de persones convocà, i que a tothom convencé. No sé quina anàlisi psicosociofilosòfica n’extrauria Ortega y Gasset, però segur que n’hauria tastat més d’una, de tapa, i hauria escrit La rebelión de las tapas. Bon profit i fins l’any que ve, si les llampugues ens ho permeten!