fotja, Fulica atra. fotos: Cati Artigues.
Al llarg d'aquests dies s’està realitzant el cens d’aus aquàtiques i limícoles a les Balears, en el marc d’un seguiment organitzat per Wetlands International i que es fa a nivell mundial des de fa més de 50 anys (actualment hi participen 180 països).
A les Balears els recomptes s’estan realitzant a les 4 illes grans i es visitaran unes 60 zones humides, amb la participació de més d’un centenar d’ornitòlegs. A més del GOB, hi participa la Societat Ornitològica de Menorca i la Conselleria de Medi Ambient (als espais naturals protegits).
Les dates prioritàries per al cens han estat els dies 13 i 14 de gener, però els recomptes s’estendran al llarg de d’aquesta setmana. En uns dies es disposarà dels resultats totals, que farem públics.
- Fotja, Fulica atra: 16
- Gallineta d'aigua, Gallinula chloropus: 10
- Corb marí gros, Phalacrocorax carbo: 3
- Setmesó, Tachybaptus ruficollis: 2
- Arner, Alcedo atthis: 1
- Rascló, Rallus aquaticus: 1 (primera vegada que es cita a Canyamel)
- Ànneres d'origen domèstic: 9
Recordem que les aus aquàtiques en general necessiten espais que tinguin bona qualitat ambiental, amb aigües netes i prou aliment disponible. Igualment realitzen moviments hivernals en funció de les condicions climàtiques, pel que són uns excel·lents bioindicadors tant de l’estat de conservació de cada zona humida com també dels efectes del canvi global.
La valoració que en fa el GOB de la qualitat ambiental del torrent de Canyamel és de que el nombre d'animals està, en aquest cas, més condicionat per la tranquil·litat del lloc que per la qualitat de l'aigua. La qualitat hídrica, segons la documentació del Pla Hidrològic (2007), és bona. Hi podria haver més aus aquàtiques, sí, però tenint en compte que és una zona humida periurbana no està malament. A la zona més interior, la prohibició de la caça ajudaria.
Com s’exposa al web de Wetlands International: “Com es pot saber si una zona humida és saludable? Com es pot saber si una zona humida està amenaçada? I com es poden prendre les mesures adequades per evitar aquesta amenaça? El seguiment – recollida sistemàtica de dades a llarg termini - és la base per gestionar i comprendre les zones humides i les vides que suporten”. Aquest plantejament, extrapolable igualment a la resta d’hàbitats naturals, lamentablement a les Illes Balears s’ignora absolutament.
gallineta d'aigua, Gallinula chloropus. fotos: Cati Artigues.