Diumenge 14 de gener, al cementiri de Porreres, Catalina Moyà recollí les restes del seu pare, identificat en l'exhumació de la fossa de Porreres

foto Curro Vieira



El cementiri de Porreres va acollir diumenge l'acte de recepció, per part dels familiars, de les restes mortals de les 14 víctimes exhumades i identificades a la fossa comuna de Porreres. El Govern ha honorat la memòria de les víctimes, possibilitant que les famílies puguin recuperar-ne les restes mortals.

La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, va destacar que l'acte d'avui fa "justícia" amb les víctimes i ha reconegut tots els professionals i voluntaris que  han fet feina per aconseguir l'exhumació de fosses  a les Illes Balears. La consellera Fanny Tur ha volgut destacar que “arribam 40 anys de democràcia tard. Catorze ciutadans de Mallorca tornen a casa després d’un llarg i trist viatge que va començar fa 80 anys amb fosca nit i arriben a casa amb la llum del dia i entre el reconeixement i agraïment de la comunitat.



L’acte va començar amb la intervenció del director general de Participació i Memòria Democràtica, Manel Santana, que va explicar als assistents el procés d’exhumació i d’identificació dels cossos a través de les proves d’ADN realitzades. Cal recordar que en aquesta fossa es van exhumar 49 cossos dels 55 que s'hi varen trobar.

També han intervingut la batlessa de Porreres, Francesca Mora, i Maite Blázquez, neta de Joan Losa Campaner, una de les víctimes identificades a la fossa, com a portaveu dels familiars.



Finalment, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, juntament amb una àmplia representació de la societat civil i professional (arqueòlegs, antropòlegs, historiadors, metges forenses, etc...) han fet entrega dels cossos identificats, els quals amb la col·laboració dels respectius ajuntaments, han estat duts després als cementeris dels respectius pobles. En alguns d'ells, s'hi han organitzat actes d’homenatge.



Catalina Moyà ha recollit les despulles del seu pare, Baltasar Moyà Bauzà, que han volgut enterrar-lo en la intimitat, sense cap tipus d'homenatge ni acte públic. Catalina, que ha estat una activista destacada com a membre de l'Associació per la memòria històrica es mostrà molt emocionada al llarg de l'acte.



La fossa de Porreres és la primera que s'ha exhumat després de l'aprovació per part del Parlament de les Illes Balears l'any 2016, de la Llei de Fosses. La Sociedad Aranzadi va ser l'encarregada de dur a terme els treballs, que ha descrit en l’Informe de exhumación y análisis de los restos recuperados en la exhumación llevada a cabo en el cementerio de Porreres (2016), que detalla de quina manera varen ser assassinades aquestes persones. L’informe determina violència i ús d’arma de foc en cada una de les víctimes. Els crims es varen efectuar a Mallorca entre els mesos d’agost de 1936 i el març de 1937.

Està previst que la segona fase de l'exhumació de la Fossa de Porreres es dugui a terme durant aquest any 2018. El Pla de Fosses per a enguany inclou intervencions en 10 indrets.




Aquest acte ha servit per anunciar que el Govern denunciarà davant la Fiscalia la comissió de crims contra la humanitat a la fossa de Porreres.Es tracta de la primera actuació d'aquest tipus per part d’un executiu autonòmic.

El Consell de Govern ha autoritzat l’Advocacia de la Comunitat Autònoma a presentar una denúncia davant la Fiscalia sobre l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efecte permanent. 

Es fonamentarà en les informacions que han aportat els cossos exhumats a la fossa comuna de Porreres —exhumació feta el novembre de 2016— i que es recullen en les conclusions de l’informe antropològic resultant de l’exhumació, elaborat per Sociedad Aranzadi i a instàncies de l’Associació Memòria de Mallorca, a partir de la subvenció de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports per practicar el projecte d’intervenció i exhumació de la fossa.


 
Amb aquesta iniciativa, el Govern de les Illes Balears serà el primer govern autonòmic que presentarà una denúncia o querella a la Fiscalia davant l’exhumació d’una fossa amb víctimes del franquisme; cap govern de cap comunitat autònoma no ho havia fet abans. Aquesta denúncia és una reivindicació històrica de Memòria de Mallorca, que aquest Govern ha recollit i ha fet seva com a deute històric amb la justícia, la democràcia i els drets humans.


 
La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, aprovada pel Parlament de les Illes Balears, recull l’obligatorietat del Govern de presentar una denúncia. La llei, en l’article 10 diu el següent:
 
«Pel caràcter massiu o sistemàtic que presenti la troballa de restes humanes amb signes de violència en les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, el Govern, directament o a través dels seus serveis jurídics, denunciarà davant Fiscalia l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents, conformement amb la legislació vigent».
 
L’informe, concretament, assenyala:
«Las evidencias obtenidas en el estudio antropológico realizado permiten establecer la muerte, en todos los casos, como violenta de etiología médico legal homicida».
L’estudi de Sociedad Aranzadi té per títol «Informe de exhumación y análisis de los restos recuperados en la exhumación llevada a cabo en el cementerio de Porreres (2016)» i fou lliurat al Govern de les Illes Balears mitjançant la Conselleria de Cultura, Participació i Esports. Les conclusions a les quals s’ha arribat són prou contundents, perquè assenyalen que els 49 individus localitzats i exhumats al cementeri de Porreres foren assassinats.

Tots ells presenten evidències de mort violenta a partir de l’ús d’armes de foc. Els cranis presenten un o més orificis (d’entrada i de sortida) relacionats amb l’impacte i pas d’un o més projectils. Això també s’observa en alguns individus en altres parts del cos, on també hi ha fractures. Entre els cossos, aparegueren projectils, cables o filferros per lligar les mans, i també unes manilles.
 
A tall d’exemple, l’informe d’un individu assenyala:
 
«Presenta fracturas perimortales en vértebras cervicales y ambas ramas mandibulares (...) se observan la incidencia de, al menos, tres disparos: uno en el cráneo, otro en el cuello y la mandíbula y tres en el tórax».