Dia 31 de desembre uns quaranta gabellins van celebrar la Diada del 31 de desembre al Portalet del castell de Capdepera. Enguany la Diada del 31 de desembre, que recorda la conquesta de Ciutat per les tropes de Jaume I, ha adquirit una dimensió institucional ja que ha estat reconeguda com la Diada de Mallorca.

L'OCB, la Tertúlia Gabellina i oriental i Cap Vermell, han estat un any més els organitzadors del senzill acte que ha consitit en penjar la senyera, llegir un manifest de Capdepera i un text preparat per Josep Terrassa.



Primer es penjà la senyera, i acte seguit en Josep Terrassa parlà de la figura de Jaume I i de la festa del 31 de desembre ( publicarem l'escrit en breu). El manifest  fet a Capdepera va ser llegit pels joves Pere Danús i  Lluís Galian (al final de la noticia trobareu el text llegit).





En Miquel Llull recordà que fins ara l'acte del 31 de desembre se celebrava a Capdepera organitzat per entitats culturals, però que a caldria pensar com es vol fer l'any vinent, en tant que la festa té un caràcter més institucional.
Demanà idees per repensar l'acte.



En acabar els parlaments van brufar amb Herbes de Can Planetes i pendents, amb una animada conversa al Portalet del Castell de Capdepera.

Manifest del 31 Desembre 2017 a Capdepera
Castell de Capdepera

Amigues i amics, 

Ja fa un grapat d'anys que ens trobam, a l'ombra del Portalet, diríem que amb una doble aspiració: fer del 31 de Desembre la vertadera Diada d'aquesta terra, la que commemora la nostra incorporació al món occidental, i, com a conseqüència, reivindicar la nostra adscripció lingüística i cultural, que passa per la llengua catalana com a eix vertebrador.

Pel que fa al primer dels objectius, podem dir que, per fi, les autoritats polítiques han estat sensibles a la reivindicació popular que, arreu de Mallorca, cada any s'ha fet sentir i s'ha deixat veure de manera multitudinària, i el 31 de Desembre ja ha quedat incorporat com a data oficial de la Diada.

Quant al segon dels objectius, pensam que haurem de continuar compareixent cada any, en aquest mateix indret, per a expressar la nostra preocupació i el nostre rebuig davant el fet que no sols no hem assolit les fites que serien desitjables, sinó que, en molts d'aspectes, veim que s'està produint una autèntica involució.

Avui, a Mallorca, la llengua catalana i tot el que aquesta és capaç de catalitzar no solament ha de fer front a la pressió social, amb la majoria de mitjans de comunicació al capdavant, sinó que s'ha de sobreposar als atacs directes de la dreta política. Avui tenim partits que qüestionen des de l'exigència del coneixement de la nostra llengua als funcionaris públics fins al model lingüístic de l'escola, quan aquest no sols no ha causat cap fractura, sinó que s'ha demostrat prou eficaç per a l'aprenentatge de les dues llengües oficials d'aquesta terra.

Però aquesta dreta ha posat en evidència, amb escreix, al llarg d'anys i de segles, que té per objectiu la definitiva assimilació no d'una part de la gent arribada de fora per part de la societat d'acollida, sinó, en sentit absolutament invers, dels habitants dels territoris de parla no castellana per part de la que l'Estat ha usat sempre com a cultura de colonització.

Aquest Estat no pot consentir les diferències, i ja no diguem la més mínima vel·leïtat d'emancipació nacional. Catalunya ha estat, al llarg d'aquest 2017, el millor exemple que el poder central és capaç de recórrer a tots els mitjans a la seva disposició, que són molts, fins i tot arribant a la violència, per tal d'impedir inclús l'exercici del dret més elemental de qualsevol democràcia: el dret al vot.

Això vol dir dues coses: D'una banda, que haurem de continuar picant pedra per tal d'exercir els nostres drets bàsics com a poble, amb la llengua i la cultura al capdavant, perquè l'Estat no ens facilitarà la tasca; haurem de ser nosaltres, en el dia a dia, amb convicció i fermesa, els que defensem la nostra identitat, sabedors que ens assisteix la raó. I d'altra banda, també vol dir que a aquest Estat no li han bastat 300 anys per a entendre que, ni amb tota la seva força ni amb tota la seva capacitat de repressió aconseguirà anorrear el sentiments d'uns pobles que, des de la renúncia a tot tipus de violència, són capaços de mantenir-se drets, amb orgull i dignitat. La millor prova la tenim en les recents eleccions catalanes, celebrades en unes condicions viciades, impròpies d'una democràcia i que, això no obstant, han demostrat que les conviccions i els anhels d'un poble no es poden enderrocar ni a cops de porra.

Avui, 31 de Desembre de 2017, com hem dit, ens congratulam de la implantació d'aquesta data com a Diada de Mallorca, però també ens feim el propòsit de tornar l'any que ve, amb energies i propòsits renovats , disposats a fer sentir la nostra veu en defensa dels valors que ens han anat conformant com a poble durant gairebé 800 anys.

Amigues, amics, fins al 31 de Desembre de 2018.

Visca Capdepera i visca Mallorca!