El Govern dona a conèixer la seva identificació amb 13 cossos exhumats més.
Ara fa un any, Cap Vermell publicà la notícia de que Catalina Moyà, la seva filla, que va ser present a l'apertura de les fosses de Porreres. Memòria Històrica ha començat aquesta setmana l'excavació de la fossa comuna de Porreres per cercar-hi les restes de més d'un centenar de persones de 30 pobles diferents de Mallorca, que hi foren traslladades i afusellades durant la Guerra Civil. Un dia se'ls endugueren i no tornaren mai més a casa.
Entre ells també n'hi ha de Capdepera. Un d'ells Baltasar Moyà, pare de Catalina, que després de molts d'anys de lluita i reivindicació ha aconseguit veure oberta la fossa més gran de la guerra civil a Mallorca.
Segons el llibre vermell de Llorenç Capellà, Baltasar Moyà va néixer a Capdepera, d'ofici picador de pedra i afiliat al Partit Socialista. Sortí de la presó de Can Mir el 15 de gener de 1937, nit en la qual va ser conduït a Porreres per seu afusellament als 37 anys.
En total varen ser 49 els cossos exhumats al cementeri de Porreres, resultat de la intervenció arqueològica i d’exhumació practicada el novembre de 2016. D’aquests, 14 s’han pogut identificar amb total fiabilitat. Es varen agafar mostres d’ADN de 79 persones que compartien vincles familiars amb les persones afusellades pels franquistes l’any 1936.
Els cossos identificats corresponen a persones de diferents municipis de l’illa de Mallorca:
-Joan Canyelles Capllonch (Esporles)
-Jaume Capó Amengual (Búger)
-Rafel Cifre Torres (Palma)
-Llorenç Coll Sastre (Selva)
-Gabriel Ferriol Gelabert (Felanitx)
-Guillem Frau Moragues (Palma)
-Mariano Galiana Galiana (Alcúdia)
-Joan Losa Campomar (Pollença)
-Gaspar Macià Ventaloni (Campanet)
-Baltasar Moyà Bauzà (Capdepera)
-Ignasi Picornell Femenies (Palma)
-Miquel Ques Torrens (Sencelles)
-Tomàs Seguí Seguí (Esporles)
-Pedro Vallespir Amengual (Costitx)
Entre tots els cossos identificats no hi ha cap dona i s’ha pogut identificar el germà de la política i sindicalista Aurora Picornell (Ignasi Picornell), el batle d’Esporles (Tomàs Seguí) i el batle de Costitx (Pere Vallespir).
La presidenta Armengol ha volgut agrair “la paciència que han tengut les famílies de les víctimes, perquè les administracions han arribat 40 anys tard” a l’hora de complir un deure cívic. La cap de l’executiu de les illes ha assegurat que “mantendrem el nostre compromís polític a l’hora de continuar amb aquest projecte” d’identificació de víctimes del franquisme a les fosses de les Illes Balears.
Per la seva banda, la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha informat que “des de fa mesos s’està treballant en la segona fase de la fossa de Porreres, una fase tècnicament complicada donat que hi ha nínxols damunt la fossa”.
Aquest procés d’identificacions permet poder disposar d’un banc de mostres biològiques de descendents de les víctimes de la Guerra Civil, fet que permetrà que quan s’executi la segona fase de l’exhumació de la fossa de Porreres, com també d’altres fosses, el procés de localització sigui més àgil. Recordarem que Baltasar Moyà no va ser l'únic allà executat, al llistat de les persones enterrades a la fosa de Porreres apareixen Antònia Pasqual Flaquer, Maria Pasqual Flaquer, Catalina Flaquer Pascual, Bartomeu Servera Terrassa i Miquel Serra Sancho.
