Escolar 5 – Viva Esports 0
Benvinguts siau, estimats amics i amigues futboleres, tots quan sou!
Sí senyor! Partidarro, partidarro i partidarro!
Perdoneu-me el barbarisme exultant i egocèntric amollat gratuïtament, però és que em surt del més endins de l'ànima. Malgrat consultar diccionaris i traductors, no he trobat la paraula ortodoxa adient en correcte català per qualificar l'espectacle presenciat aquest diumenge horabaixa dins el municipal des Figueral.
Ni els més vells del lloc, que som, amb tots els respectes i total seguretat en Miquel Bestard i jo, podem recordar un partit tan talentós com el d'avui. Això sí que es pot anomenar un partit de futbol en majúscules, doncs, els dos equips, repeteixo per si el cas qualcú no em sent, els dos equips, exclusivament, s'han dedicat a això: a jugar a futbol!
I quin futbol, estimats meus! Toc de pilota, control, marcatges, desmarcatges, verticalitat, profunditat, ruptura, contenció, distribució, canvis de joc, passades de pilota en curt, a mitjana i llarga distància. Parets, desdoblaments, permutes, talls, transicions, contraatac, col·locació, driblatges i pilotes per sota les cames del contrari. Basculacions, contemporitzacions, anticipacions, pilotes a l'esquena de la defensa i gols, molts de gols, una cosa grossa!
El temps afable de tardor ha acompanyat l'horabaixa. La graderia descoberta, plena de gom a gom, ha rendit homenatge a l'Escolar més internacional dels nostres setanta-set anys d'història. D'ençà que comptem amb els fitxatges dels germans Sansó, és molta la gent d'Artà que ve a seguir les evolucions i bon joc d'aquests dos bons jugadors i, de passada, a l'Escolar; ja ho sabeu, això és casa vostra, estimats!
Abans de començar el matx hi havia reticències i certes dubtes. Tres lesionats de luxe: Mateu Sansó, Martín Fernández (màxim golejador) i Franco. En Jaume Faba després de la paternitat tornava a la banqueta —tota una incògnita—. Aquests hàndicaps i la sexta posició del contrari feia que no les tinguéssim totes amb nosaltres. Les càbales, les elucubracions i les bubotes de mal pronòstic feien que el vaticini d'un resultat favorable fos prou incert —homes de poca fe!—.
Dins el ja acostumat, efectiu i brillant 1-4-2-3-1 del míster Biel Sabater, els jugadors que han pres part d'aquest impactant partit són: Toni López guardant la porta. Colau Sureda al lateral dret. Lucas Fernández de lateral esquer.
Ismael Santos i Javi Maya (capità) al centre de la defensa. Pivots Javi Barrantes i Pablo Fuentes. A les bandes: Ruedas per la dreta i Jackson Kelly per l'esquerra. Al centre del camp Joan Ferrer (juvenil). A la punta de l'atac l'incisiu Xisco Sansó.
Al minut trenta-cinc en Javi Maya tocat muscularment ha estat substituït per Álvaro Fernández; som-hi Javi, tu pots! En Jaume Faba, tot just acabat el descans ha donat el relleu a Pablo Fuentes; al mateix minut Hugo Sayago ha reemplaçat a Joan Ferrer. Corria el minut setanta-cinc quan Alejandro Niño ha sortit dubitatiu per un Ruedas en certes molèsties físiques; esperem que no sigui res greu. Al vuitanta-dos en Sebastian Florez a sortit per un exhaust i triomfant Jackson Kelly; també al vuitanta-dos en Juan Pablo Mariani ha donat descans a un Xisco Sansó que ho havia donat tot. Ha quedat fora sortir en Dani Vidal.
La primera part ha sigut un vertader compendi i manual de llibre, de com es dirigeixen dos equips que els agrada i estan per jugar a futbol, des de la banqueta. En Jaume Vallespir entrenador del Viva Esports i en Biel Sabater entrenador de l'Escolar poden sentir-se orgullosos de la seva tasca i dels seus jugadors. Dos equips força ordenats que han sabut defensar, trenar jugades i atacar; i tot des de la paciència, una forta mentalitat d'equip i l'esforç comunal del grup. Dos equips que no han donat una pilota per perduda i que ho han provat de totes les maneres possibles. Cap pilotada, cap puntada de peu, cap protesta i cap menyspreança; això sí que és esportivitat de veritat!
Les defenses s'han imposat a les davanteres i els porters, les poques vegades que han pres part del joc, ho han fet amb molt d'encert. Els visitants han fet gala d'un centre del camp eficaç i, d'una banda dreta, que ha canalitzat tot el perill en atac. L'Escolar, sincerament, aquesta primera part crec que ha anat una mica a remolc del ritme que ha marcat el Viva Esports. Ens ha faltat un jugador al centre del camp que agafes la batuta i direcció de l'equip. Des de la nostra incultura futbolística, pensem que Xisco Sansó, haguera pogut assumir aquesta missió, però, com diu la dita: on hi ha patró no comanda mariner. El joc, la possessió del terreny, l'aprofitament de l'espai i la propietat de la pilota ha estat molt repartit i equilibrat; no hi ha hagut un clar dominador aquests primers quaranta-cinc minuts. El millor de l'Escolar fins al minut trenta-cinc que s'ha lesionat, ha sigut fora dubtes, el valent Javi Maya. Un Maya omnipresent que s'ha hagut d'emprar a fons tallant totes les jugades de perill i fent una despesa física impressionant encalçant als ràpids davanters visitants.
La primera part ha acabat amb un zero a zero que feia justícia a l'entrega i joc desenvolupat per part dels dos equips. Els primers quaranta-cinc minuts deixaven una segona part molt oberta, vist el que s'ha vist, a qualsevol resultat.
Al descans, per decisió tècnica, han quedat al vestidor en Pablo Fuentes i en Joan Ferrer; han sortit al terreny de joc en Faba i en Sayago. Precisament en Jaume Faba, en Jaume de Can Niu ha sigut el revulsiu al mig del camp que necessitava l'equip; ell ha sabut girar la truita fora tudar-la i capgirar el desenvolupament del partit. Ha sigut el jugador que ha equilibrat i racionalitzat, en un primer moment per, tot d'una, guanyar el centre del camp a l'entès rival. Un gomet verd per l'entrenador que ha vist per on es perdia l'aigua i ha sabut rectificar d'hora. En Jaume Faba ha començat la gran jugada del primer i espectacular gol. Jugada, en la qual, han intervingut amb molt d'encert fins a quatre jugadors locals: Faba, Sansó, Ruedas i Kelly. Aquest darrer, a porteria buida, sols ha hagut d'empènyer la bolla dins la barraca, després de la gran passada d'un Ruedas força actiu.
L'u a zero ha significat un gir radical de cent vuitanta graus al partit i una empenta a l'estatus psicològic dels nostres jugadors. Ha donat tranquil·litat i solvència a un Escolar que ha abolit la igualtat a tot que imperava fins aleshores. A partir del primer gol, sols hi ha hagut un únic equip a dintre del terreny de joc: l'Escolar. Les bandes dreta i esquerra han fet furor i terror de cor a un contrari que assistia impotent a una total humiliació de com es juga des del centre del camp amb les bandes obertes, en profunditat i al contraatac. En Kelly i en Ruedas han conquerit la plusmarca mundial de velocitat dins un partit de futbol. La gent, cul alçat del fred formigó, ha aplaudit les seves valentes i punyents internades. Al minut cinquanta-tres i al cinquanta-vuit ha estat en Ruedas el qui ha marcat dos fenomenals golarros; el dos i tres a zero. Dins un vertader aquelarre de joc i bacanal de possessió de pilota, al minut setanta-nou i, a una jugada personal i de molta fe amb ell mateix, en Kelly ha marcat un gol que està a l'abast de molt pocs jugadors amateurs; simplement per llevar-se el capell i fer-li reverències; fantàstic Kelly!
El cinquè i darrer gol del partit, l'ha marcat al minut vuitanta-tres un Faba amb encuny d'emperador. De veritat, en Jaume, per acabar d'arrodonir la seva bona actuació, es mereixia —i de molt— marcar aquest preciós gol des de fora de l'àrea. Ha col·locat, amb una precisió suïssa, una dolça pilotada que dibuixant una elegant paràbola ha entrat, fora demanar permís, pràcticament, per l'esquadra dreta de la porteria visitant.
A més d'en Faba, cal destacar la bona feina de tota la defensa i porter —quan no s'encaixen gols, vol dir qualque cosa—, el joc d'atac d'en Kelly i la posició a dintre del camp d'en Xisco Sansó, tot i això, aplaudint de valent l'actuació de tots els altres jugadors, banqueta i direcció inclosa. Vull afegir la bona actuació del bo d'en Javi Barrantes, que a la fi, ha tornat a jugar com aquell Matrix que tant ens agradà i enlluernà.
Voldria dir que gràcies a aquesta victòria l'Escolar s'ha col·locat segon a la taula classificatòria a sols dos punts del lideratge. Desitgem que els lesionats es recuperin com més prompte millor. Dissabte que ve, ens jugarem els tres punts amb el Rafal B dins un camp de reduïdíssimes dimensions. Camp d'infaust record per Alejandro Niño i que, quasi mai, ens ha estat propici; no serà fàcil. Però bé... no avancem escenaris, com vulgars i extravagants Rappels del tres al quart. Ara mateix el que hem de fer, és gaudir com a porcells dins el llot, del gran espectacle futbolístic contemplat avui. Sopar ben sopats i després temperar l'ànima amb un bon gintònic ben carregadet i fresquet. Ara que hi pens: per casa meva hi redola una botella de bon rom que em regalà aquell seguidor dominicà; ja veuràs tu, per ventura me la faré meva. Paco, va per tu!
Estimats i estimades tots quan sou, sobretot estimades, això és tot per avui!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
