La Demarcació de Costes de les Illes Balears, engega una sèrie d'actuacions per a protegir el sistema dunar de Cala Mesquida.

Felip Esteva comenta el seu aspecte biològic




   Collons quina doblerada!
   Això va ser el primer que em va venir al cap quan vaig veure la moguda  i els moviments a la zona dunar de sa Mesquida. Però ben mirat  hom pensa que bé està el que bé acaba i haurem d’esperar els resultats per saber si aquesta doblerada està ben gastada. D’entrada penso que les intencions són bones i que els objectius estan ben fitxats. No em va fer falta veure el projecte (si el voleu veure és a l’Ajuntament) per endevinar quins eren aquests objectius: fixar la arena, immobilitzar les dunes, repoblar d’algunes espècies que també serveixen per aquesta finalitat, impedir la circulació de vehicles de motor i impedir la circulació de gent per la zona dunar donant-li l’oportunitat de poder visitar-la a través de la passarel·la  que la travessa.

Image

  Ara només caldrà que la repoblació doni els seus fruits,  que la gent respecti la zona i camini per la passarel·la i que definitivament s’acabi el descontrol sobre la circulació de motos, tot-terrenys i quaids. Per això crec que també caldrà una mica més de vigilància i control. Recordem que ara ve Pasqua i que els darrers anys han estat especialment durs per a la zona.

Image

   Però també vull parlar de l’aspecte més biològic de l’actuació. Dins el projecte he vist que algunes espècies endèmiques que estan dins la zona dunar són obviades. Em refereixo a l’ononis natrix -“ugons”- que els botànics només tenen localitzades a Menorca i Formentera i que segons el meu parer també es troben  a Cala Mesquida,  i a la polycarpon polycarpoides subsp. Colomense,  planta amb molt pocs exemplars dins la zona. Pel que fa a les no endèmiques, la scrophularia canina -“ruda de ca”- tampoc surt a l’inventari  i és una planta bona fixadora de l’arena formant coixinets espinosos igual que l’astragalus balearicus -“coixinet de monja”- i la launaea cervicornis -“coixinet”.    

Image
    
   Altres plantes bones fixadores també són obviades en la seva repoblació, com poden ser la Matthiola sinuata o la cakile maritima

Image

   Pel que fa a la zona rocosa litoral  immediata a la dunar, de la qual el projecte també parla, o la mateixa zona de pinar, ja a rereduna,  vull deixar constància  de l’antiga presència detectada per un botànic (J. Y. Lésouef) d’un dels endemismes més notables de les illes, sense parents pròxims, o millor dit, aïllats des de del punt de vista evolutiu des de temps remots. Em refereixo a Daphne rodriguezii, un petit arbust que sol créixer dins un altre arbust (el phillyrea) i que ara pràcticament només es troba en alguns punt aïllats de Menorca i sobretot a l’illa d’en Colom, també a Menorca.  Evidentment no cal dir que la desaparició d’aquesta relíquia botànica va ser causada per la pressió urbanística i que ara hagués estat una bona oportunitat per intentar reintroduir-la. De totes maneres, sempre hi som a temps, però des de les institucions locals s’hauria de fer una campanya en aquest sentit, ja que és una espècie amb seriosos problemes de supervivència i li hauríem de donar més espais per a desenvolupar-se.
  En general, bones intencions que penso poden donar bons resultats, una actuació correcta.

Felip Esteva