inici

Cap Vermell

Foto del mes (09)






FIGA f. 
I. || 1. Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera; cast. higo.
Dita de doble sentit o indirecta (Mall.); cast. indirecta. «Quina figa que mos ha tirada avui es director!»
Figa: llin. existent a Bassegoda, Figueres, Palamós, Banyoles, Roses, Barc., etc.
    Loc.
—a) Més blan (o més mollque una figa flor: molt fluix, o delicat, o mancat d'energia. Tornant-se més blanets que les figues sechols (figues de color de dolsayna, molt primerenques y bones), Caps y sent. 22.
b) 
Fer la figa: posar un dit damunt el dit llarg de l'altra mà. Fer la figa: medium ostendere unguem digito super imposito, Esteve Eleg.
c) 
Fer figa: flaquejar, fer falla súbita per manca de força, per un moviment fals, etc. «Les cames me fan figa». Ses balladores, que no són de bronzo, senten ses cametes que les fan figa,Ignor. 60.
d) 
Fer figa: fallar, sortir malament, no donar el resultat que calia esperar; cast. dar higa. «L'escopeta m'ha fet figa» (=no ha sortit el tret). Armen atra brega, atan terrible, que si no hagueren fet figa alguns trabuchs, s'agueren mort com a mosques, Rond. de R. Val. 71.
e) 
Fer la figa la figa: moure's una cosa per insuficiència d'estabilitat, per fluixedat (Empordà).
f) 
Fer coll de figa: morir-se (val.).
g) 
Pesar figues: fer becaines. Dos vigilants... que no fan altra feyna que seure y pesar figues tota la nit, Vilanova Obres, iv, 226.
h) 
Estar com figues en cofí: estar molt estrets, molt junts en un lloc petit (val.).
i) 
Donar figues per llanternes (Mall., Men.), o figues per bigues (Manacor), i ant. Donar figues per veixigues (usat per Arnau de Vilanova): donar o fer creure una cosa per una altra, enganyar. «Tu em vols donar entenent figues per llanternes».
j) 
Això són figues d'altre paner (or., occ., val., men.), o figues d'altre sostre (mall.): es diu per significar: «Això és una altra cosa, això és molt diferent del que pensàvem o del que dèieu».
l) 
Aquesta figa no és per a aquest paner: es diu d'una cosa que no lliga bé o no s'adapta a una altra (Mall.).
m) 
Més segur que figues seques: es diu per a ratificar una afirmació donant-la com a molt certa (Empordà).
n) 
Com ara plouen figues: es diu per indicar que es considera impossible o improbable allò que un altre diu.
o) 
Tan aviat és figa com raïm: es diu a una persona que ara diu una cosa i suara en diu una altra de contrària.
p) 
Mig figa i mig raïm: en un estat d'indecisió entre bo i dolent, entre un estat o un altre, entre fer una cosa o no fer-la, etc. «Estic mig figa i mig raïm: no sé si he de sortir o si he de quedar». «El malalt està mig figa i mig raïm: ni bé ni malament».
q) 
No estar per figues: no estar de bon humor, no admetre berbes (Men.).
r) 
Prear una cosa menys que una figa: estimar-la molt poc, no donar-li cap importància. Menys que una figa | tot ho preà, Spill 2928.
s) 
Agafar la figa pel capoll: prendre una cosa per una altra, o en un sentit diferent del que té (Mall.). No'n mancan may que agafan sa figa p'es capoll, Ignor. 8.
r) 
Acabar en aigua de figues: acabar una cosa en no-res o en un resultat insignificant (Cast.).
u) 
Com l'aigua a les figues: malament, sense coordinació o adaptació d'una cosa a una altra (Gandesa).
v) 
Sa figa encara no és madura: es diu per significar que encara no és temps de fer allò que algú proposa (Mall.).—x) Al collir les figues ens veurem: es diu per expressar que el resultat de les empreses no es sap fins a la fi d'aquestes.



    Refr.
—a) «Any de figues, no te'n rigues»: quan hi ha bon esplet de figues, plou poc a a la tardor i l'any és dolent per manca de saó (or., occ.).
b) 
«Any de figues flors, any de plors»: també significa que l'anyada de blat serà dolenta si la de figues és bona (or., occ., val.).
c) 
«La figa, si és bona, no és cara».—d) «Si hi ha una bona figa, és per a un porc»: es diu perquè sovint les coses bones cauen en mans de qui no les mereix (Rosselló).—e) «Figa badada, bona torrentada»: és perquè si les figues es baden, plou molt (Mall.)
f) 
«Quatre figues a un brot, bona anyada de tot»: es diu humorísticament pels qui exageren la importància d'una cosa (Men.).
g) 
«Figues i sermons, passat Pasqua no són bons» (Empordà).
h) 
«Cada cosa al seu temps, com les figues a l'agost» (or., occ., val.).
i) 
«Per Sant Llorenç, figues a querns» (Mall., Men.).
j) 
«En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents» (Men.).
k) 
«Tres mitges figues fan figa i mitja» (Val.).
l) 
«Dasta (fins) les figues del cofí, tenen fi»: vol dir que tot arriba a acabar-se en aquest món (Val.).
m) 
«Sord i pobre, figa en ell!»: vol dir que al que és desgraciat, encara li augmenten la dissort (Alcoi),
n) 
«Qui és bo de figues, que no digui mal de sa figuera» (Men.).
o) 
«Vols que et diga, que bon bocí és sa figa... per qui la se menja» (Mall.).
p) 
«La figa, quan és madura, per ella mateixa cau» (Empordà, Garrotxa)
q) 
«Figa tocada, figa menjada» (Vinaròs).
r) 
«La figa i la dona, quan torç el coll és bona» (or., occ., val.).
s) 
«Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló».
t) 
«Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort en l'aire» (Manresa).
u) 
«Qui s'ha menjades ses (figues) flors, s'ha de menjar ses agostenques»: vol dir que el qui s'ha aprofitat de la part bona d'una cosa, no ha de defugir la part més difícil o no tan bona (Mall.).
v) 
«Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren» (or., occ., val., mall.); «Figa blanqueta i mossa d'hostal, paupant se maduren i no elsi fan mal» (Men.).—x) «Una menjada de figues de moro, a ningú es plany»: vol dir que de les coses que valen poc, no cal mostrar-se'n avars (Men.).
y) 
«Darrera el rei, figues li fan»: significa que fins i tot les persones de més autoritat no són respectades quan no estan en situació de poder castigar (Mall., Men.).
DCVB






































Foto del mes












 

Horaris C E Escolar