inici

Cap Vermell

CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA -10 Aprendre a ser pelegrí

09/07/04 — Aprendre a ser pelegrí

 

Hem dormit fins més tard que de costum. Ningú no ens ha tret del llit, i hi hem fet les 8'00. Un cop ho tenim tot enllestit, anam amb na Maribel a fer un cafè amb llet i després visitam la catedral per dedins. Els vitralls bé valien aquesta segona visita: constitueixen una orgia de llum i color mala de descriure. Tornam al pis, acabam d'arreplegar i ens acomiadam de Lluís, Joan i Maribel, la bona samaritana.

Són les 11’00 quan ens posam en marxa, però decidim passar per una botiga de bicicletes, on feim algunes compres. En Pere i jo ens compram calces, per a protegir-nos d'aquest fred que no esperàvem i que tant ens ha fet patir (en Paco se les havia comprat el dia anterior, i en Joan duu una culotte amb cama llarga); a la mateixa botiga repassen la roda de darrere de la bicilceta d'en Paco, que "balla" una mica.






Cap a les 12'05 intentam sortir de Lleó, altra vegada, però encara som dins el casc urbà de la ciutat que ja ens tornam aturar, a berenar diuen. Em neg a menjar res, crec que a l'hora que ens trobam ja podíem haver esperat una estona més i dinar com Déu mana. Començ a sentir-me nerviós; tenc la impressió que estam perdent molt de temps inútilment. A les 12'50 ho provam una altra vegada. El temps és molt millor que ens dies precedents: està tapat però fa poc vent i la temperatura és molt més benigna. En Paco i jo insistim a anar pel camí, mentre els altres quatre tiren per la carretera. A les 15'45 som a Hospital de Orbigo, ja hem fet més de 30 km, i ens aturam a segellar les credencials i ens feim algunes fotografies. Però ningú parla de dinar, sinó que sembla haver-hi un acord tàcit per continuar fins a Astorga.



Efectivament, continuam camí sense més explicacions. El meu malestar va en augment. No he demanat res, jo, esperant que els altres m'entenguessin sense parlar. Algú m'ha preguntat si em passava alguna cosa, perquè és evident que el mel mal humor es nota d'enfora. A les 17'30 ja som a Astorga: en Paco i jo ens trobam davant el Palau Episcopal, la sorprenent creació d'Antoni Gaudí, qui deixà moltes petjades per aquestes terres. La construcció sembla treta d'un conte de fades. Al cap d'uns instants arriba en Genovard, qui s'havia extraviat a l'entrada a la població, i jo els convid a un gelat (la primera cosa comestible que he trobat). Poc temps després arriben n'Olga, en Pere i n'Ani. Em sent cansat, perquè pràcticament no he menjat res des de les 9 del matí, ni hem fet migdiada, ni res de res. Visitam l'exposició permanent del Palau que a mi, segurament com a fruit del cansament, no em sembla res de l'altre món. Els ulls se m'acluquen.

Cap a les 18'30 anam a l'alberg municipal. Ens acullen amb una amabilitat extraordinària, com enlloc ho havien fet. Ens dutxam i, com sempre, aquest fet produeix en mi uns efectes benèfics extraordinaris. He passat un mal dia, però començ a considerar que el principal culpable dec haver estat jo mateix i intent replantejar-me la necessitat d'aprendre a ser pelegrí i a pensar en els demés abans que en mi mateix. M'he sentit un zero a l'esquerra avui, però segurament m'hi he posat jo solet, a l'esquerra.



A l'alberg hi ha rentadora i assecadora. Duim tanta roba bruta que haurem de fer dues rentadorades, i això ens condiciona la possibilitat de sortir a sopar. Una senyora de l'alberg ens diu que ens n'anem tranquils, que ella passarà la roba de la rentadora a l'assecadora, i que després ens posarà en marxa la segona rentadorada. Ens sentim alliberats i anam a sopar. Com es pot suposar, jo estic afamegat.



Pegam al restaurant "Tritón", prop de la plaça Major, on ens ofereixen el clàssic menú del pelegrí. Jo m'ho acab tot. Els altres em diuen que no m'han sentit la veu, avui, i tenen raó. Quan tornam a l'alberg, trobam la roba neta i plegada. No sabem com agrair-li-ho, a la bona senyora, però ella refusa el nostre agraïment i ens diu que ho fa per a tothom, de molt bon gust. Aquesta lliçó d'ordre pràctic, de qui dóna sense esperar res a canvi, acaba de deixar sense justificació tots els meus mals humors i tots els meus egoismes.

Demà, amb tota seguretat, serà un altre dia.

Dades estadístiques:

Km recorreguts:

4811

Promig:

14'2

Velocitat màxima:

38'5

Temps invertit:

3 h. 25' 04

Kms. Totals:

5W970

 

 

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar