inici

Cap Vermell

CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA - 9 Lleó, capital del Regne. Maribel Magaz: una bona samaritana.

(atenció: aquesta eixida és de l'any 2004 -ara fa 10 anys- ja hem tornat i és normal que ens vegeu per les festes)


08/07/04 — Lleó, capital del Regne. Maribel Magaz: una bona samaritana.


 A les 6 ja estic aixecat. És el fred el que m'ha engegat del matalàs. No puc aguantar més. Més tard, n'Ani ens informarà que a Lleó capital la temperatura ha baixat fins als 6°, i tots arribam a la conclusió que a la base d'acampada, enmig del ras, encara hi devia fer més fred. Vaig al mòdul de recepció, on ja han obert i on hi ha aire condicionat, i m'escalf. Don conversa al monitor que hi ha, per anar fent temps. Rememoram el temps en què aquest al·lot va fer feina a Mallorca, període del qual no en guarda el millor dels records. Cap a les 6'30 s'aixeca la resta del grup i a les 7'00 ja som al bar del càmping de davant, a berenar. En Pere, que sempre està a l'aguait, duu unes arracades per a n'Olga, a qui les regalam en nom dels homes, amb motiu del seu 23è. aniversari. En Pere ens fa quedar com uns senyors.

A les 8'00 deixam Sahagún, una població de la qual, tot sigui dit, no hem vist res. Avui em toca a mi: a poc més de mig quilòmetre de la sortida, me'n tem que he deixat el bidó, i ja se sap que un ciclista no pot anar sense aigua. Pec una estirada a cercar-lo i em faig una propina d'un quilòmetre. Vaig sobrat, jo. El dia s'ha alçat prometedor, clar com un llum, radiant diria. Però a mesura que anam pedalant, el vent de cara, altra vegada, es fa insistent i la sensació de fred és molt alta. El camí discorre paral·lel a la carretera i qui més qui manco va per on vol. En Paco i jo seguim fidels al camí.

Cap a les 10'30 arribam a Burgo Ranero, on hem quedat per reagrupar-nos. Mentre esperam, en Paco compra pa a una furgoneta que en passeja i quan hi som tots ens el menjam amb embotits que traginam fa dos dies.



Cap a migdia, la sensació de fred s'alleuja. Després de berenar envestim fins a Mansilla de las Mulas, que es troba a uns 18 km i on, una vegada més, arreplegam els efectius que s'havien dispersat. Són les I3'00 hores i ens queden menys de 20 km per arribar a Lleó. Tots junts, sense distreure'ns ni dispersar-nos, feim aquest darrer tram, per la N-120. Hi ha molt de trànsit, però quan la carretera nacional es converteix en autovia, la cosa ja és francament perillosa. 

Afortunadament, tots arribam bé. Anam cap al pis dels pares de na Maribel, la dona d'en Paco. Mentre feim una cervesa en el bar de baix, na Maribel, amb els al·lots, en Joan i en Lluís, arriben de comprar material per a fer-nos dinar. Ens alegram molt de vuere'ls: a la fi, algunes cares conegudes. Mentre alguns es dutxen i els altres anam prenent possessió del pis, el dinar ja és a taula: una magnífica amanida amb costelles i ous fregits, fruita..., una vega! Després de dinar, continua la sessió de dutxa; mentre hi ha en Genovard, jo esper mirant la tele, però quan torna jo ja estic clapat, més mort que viu (se'n guarda testimoni gràfic). La dutxa em deixa com a nou.

Després de dinar, en Paco se'n va al cine amb els fills. La resta ens quedam vagarejant per la casa. Miram el Tour de France. A les I9'00, quan ja hi som tots, sortim a visitar el centre de la ciutat. La catedral, que ara només visitam per defora, és impressionant (potser faig servir molt aquest qualificatiu, però és que no me'n ve altre de millor al cap).





Pels carrers de Lleó veim passar les estrangeres de Frómista. Es veu que aquestes van al nostre mateix ritme. Després ens trobam amb Jesús i Montse, amics de Paco i Maribel, que formen una parella molt agradable i simpàtica. Voltam pel "barrio húmedo", zona de bars i tasques, i en un d'aquests feim unes cerveses amb patates fregides ("patatilla" acabada de fer) que, ves per on, són boníssimes. Sopam tots plegats a un dels molts restaurants del centre, a base de "raciones". N'Olga ens sorprèn amb una tortada, amb motiu del seu aniversari. I encara ens queden forces per anar a fer una copa (orujo de hierbas, n'hi ha que beuen, per veure si és igual que les Herbes de can Planetes).

Ens colgam una mica més tard que de costum, perquè avui no som a cap alberg ni a cap base d'acampada que ens tanquin a les 23'00. Amb tot, abans de mitja nit ja roncam de bon gust, especialment en Joan i jo, a qui ens han posat plegats, en una habitació, a fi que els altres puguin dormir. Bé podem dir que avui ha estat una jornada senzilla i plaent.

Nosaltres sis i na Maribel amb els seus fills, tots ens hem encabit dins el pis, i ben amples que estam.

Dades estadístiques:

Km recorreguts:

53'660

Promig:

141

Velocitat màxima:

44'5

Temps invertit:

3 h. 38'45

Kms. Totah:

463'240

  

 

Foto del mes

Horaris C E Escolar