inici

Cap Vermell

CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA - 7 Pels camps de Castella. Qui no té cap...

06/07/04 — Pels camps de Castella. Qui no té cap...

 

A les 6'15 ja estam "alto". Tota la nit ha fet vent i els pronòstics del temps són dolents. El cel està tapat i amenaça pluja. La gent de la base d'acampada ens convida a cafè i te, i nosaltres ho acompanyam d'unes galetes que compràrem ahir.

A les 8'00 ho donam a les cames. A Tardajos (8'6 km de l'etapa), on hem arribat pel camí, en Paco s’adona que ha deixat el mòbil a Burgos (l'havia posat en càrrega, en el mòdul de recepció), i decideix anar a recuperar-lo. Jo l'acompany. Feim els 17 km d'anada i tornada per carretera, pitjant els manats.
D'anada tenim vent de cara i costa amunt; de tornada, tot és al contrari, afortunadament. Pitjam els manats, i amb les beaces! Som tan intel·ligents que ni hem pensat a desmuntar-les per anar més lleugers. Som així, nosaltres. Els altres ens esperen en el poble. Entre una cosa i l'altra, perdem una hora, però tot se soluciona satisfactòriament. El temps s'estira i el sol comença a picar. Ens refrescam i reprenem la marxa.

El primer poble que trobam és Rabé de las Calzadas, on una monja, ja major, ens surt a camí i ens ofereix unes medalletes de la Mare de Déu. No vol res a canvi. Quina gent que es troba, per aquestes contrades!



Seguint pel camí arribam a Hontanas, passat migdia, després de pujar —i davallar!— la costa de "Matamulas", que ens ha fet més por costa avall que costa amunt. En alguns trams hem hagut de baixar de la bicicleta, perquè el camí es troba en obres i no es pot pedalar. A Hontanas refrescam i menjam una mica de fruita.





D'aquí a Castrojeriz, en Paco, en Pere i jo seguim pel camí, mentre n'Olga, n'Ani i en Joan on fan per la carretera comarcal. Ambdós conflueixen en algun tram, com en el pas pel convent de San Anton, una impressionant ruïna gòtica, per davall d'un arc de la quan passa la carretera.



A Castrojeriz, un poble empinat, ens reagrupam i anam a dinar. Pegam al restaurant "Cordón", on el menú del pelegrí, per 8 eur. és excel·lent, i també ho són les instal·lacions i el servei. Menjam sopa castellana, amanida, espaguetti, vedella, calamars... Tot molt bo! Després, per fidelitat als costums, anam a becar una estona davall un arbre, a la sortida del poble.


Cap a les I6'30 reanudam la marxa. El pròxim punt d'aturada és Itero de la Vega, on feim un cafè, un te amb gel, un suc... Un client del bar, amb aspecte una mica estrafolari, s'alegra molt quan ens sent parlar, perquè diu que va fer el servei militar a Eivissa i va aprendre moltes paraules en la nostra llengua. Ja ens trobam a la província de Palència i el calor és la nota dominant. Procuram untar-nos de crema protectora.








Feim els 15 km que ens separen de Frómista sense presses i hi arribam a les I9'30. A l'alberg municipal ens acullen i ens donen una habitació per a nosaltres sols, magnífica. Les instal·lacions estan beníssim (alberg recomanable; ens cobren 5'50 eur. amb berenar inclòs). Ens dutxam i posam la rentadora. A continuació visitam l'exposició del centenari de la restauració de l'església de San Martín (s.XI) en el mateix temple.




Sopam en el mateix alberg de material que les al·lotes han comprat a una botiga del poble: quatre embotits i molta fruita. Sense que se sàpiga molt bé de què, ens peguen les rialles, i reim de gust. Més val així.

Ens colgam d'hora.

 

Dades estadístiques:

Km recorreguts: 65'440 (en Paco i jo: 82'640)

Promig: 15'8

Velocitat màxima: 46

Temps invertit: 5 h. 14'50"

Kms. Total: 349'24

 

Foto del mes

Horaris C E Escolar