inici

Cap Vermell

CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA - 6 Camí de Burgos: una jornada tranquil·la

05/07/04 — Camí de Burgos: una jornada tranquil·la

 


Avui ens aixecam una mica més prest, a les 6'10. Estam convidats a berenar pel Consell  Regulador de la D.O. "Aceite de Jaén", que fa el Camí de Sant Jaume promocionant els seus  productes. Ens ofereixen pa torrat, tomàtiga trempada amb el bon oli andalús, olivada (oli amb olives negres capolades), pernil... fantàstic! És una manera immillorable de començar el dia. A més, ens regalen mostres d'oli, de distintes marques, que agafam per fer pa amb oli en dies immediats.



El dia està tapadot, fredot. A les 7'15 deixam Santo Domingo de la Calzada. Seguint el camí anam fins a Granón, a poc més de 6 km, on alguns visitam l'església —la primera on entram, i mira que n'hi ha moltes!— Aquest temple conté un molt interessant retaule major, del s.XVI. A partir d'aquí, en Paco i jo seguim pel camí i els demés per la carretera, fins a Villafranca de Montes de Oca, on ens retrobam i on en Pere li amolla a Olga aquella frase que ha quedat escrita en lletres d'or en el llibre de ruta: "Me gustas cuando callas porque estàs como ausente". Tenim al davant la pujada a La Pedraja, 5 km de costa que ens infonen una mica de respecte. N'Ani ens obsequia amb un compost isotònic. Cadascú al seu ritme, inciam l'ascens per la carretera: a dalt ens esperarem. Arrib el primer als 1.300 m que indica el rètol corresponent i començ a inquietar-me en no veure arribar ningú més.


Després tot s'aclareix: en Pere s'ha vist implicat en un accident entre dos camions, un dels quals intentava avançar-lo, en una corba sense visibilitat, encara en el nucli urbà de Villafranca, i s'ha vist estret per un altre que davallava i que no ha pogut aturar-se a temps. Segons em conten en arribar a dalt de La Pedraja, no hi ha hagut ferits, però els camions s'han fet mal. Finalment ens trobam tots a dalt del port i constatam que no ha estat tant com ens pensàvem: qui més qui manco l'ha pujat sense massa dificultats. Hem deixat La Rioja al darrere: som a Castella, concretament a la província de Burgos. A partir d'aquí també canviarem el raïm pel blat.


curiós cartel d'un alberg amb sala per a roncadors


Baixam per la carretera fins a Zalduendo (un llogaret de devers 70 habitants), on intentam dinar a un bar que ens ve de passada. No té ni nom. "Cantina", posa. El senyor José Antonio, que atén tot sol els clients, acaba de donar menjar a un altre grupet i ens accepta, però al cap d'una estona rebutja un altre grup. No es vol embullar, l'home, i bé que fa. Nosaltres dinam molt bé: "menestra" de verdures", morcilla, entrants varis, "ensaladilla" (la millor del món, segons en José Antonio), bistecs de vedella. Ens surt saladet (12 eur. cadascun), però amb tot és un establiment recomanable.



Després de dinar feim l'horeta damunt la gespa que hi ha davant l'església (al costat de la "cantina") i després tornam a veure en José Antonio per prendre cafè (molt més dolent que el dinar). "Ya estamos aquí otra vez", li diu no se qui. "Pues yo ya no me he ido, para no tener que volver", ens respon l'amo. Es un filòsof, aquest bergant.


A les I6'30 partim cap a Burgos. En Paco i jo, pel camí, altre cop; la resta, per la carretera. L'entrada a la ciutat la feim per camins distints. El nostre és horrorós, pel polígon industrial, precàriament senyalitzat. Ja dins Burgos, vora-vora el riu, la ruta es torna ombrívola i agradable. A més, el capvespre fa un bon solet. A les I7'45 arribam a l'alberg municipal, que és ple. Allà ens reunim amb els altres, que han passat pel centre de la ciutat, i anam a la base d'acampada, una de tantes de la Junta de Castilla y León. Es troba allà mateix, en el Parque del Parral, i som acollits molt amablement. Tenim dues tendes per a nosaltres, amb uns bons matalassos i un espai comú per menjar, dutxes, banys... i tot de franc. En primer lloc ens dutxam, com sempre, però, ai sorpresa! l'aigua és freda com el nas d'un ca. A alguns això quasi ens provoca un infart. És molt freda l'aigua freda de Burgos!



Després hi ha sessió de bugada, a mà, naturalment. I a tot això encara és prest, queden un parell d'hores de claror i ens n'anam a visitar el centre de Burgos, que, caminant, és a un quart d'hora.
D'anada compram queviures, per sopar. La catedral ja està tancada, però així i tot n'admiram la seva bella planta exterior. Després feim una passejadeta pel casc antic i ens clavam uns cervessones, que cauen molt bé.



A les 21'30 som de bell nou a la base d'acampada, sopant del que hem comprat: pa, formatge, embotits, fruita... I amb la mossegada a la boca, com que ha refrescat ferm, ens n'anam a fer el jaç. Tot i La Pedraja i els més de 70 km que hem fet, ha estat una jornada tranquil·la. El promig no menteix.


Dades estadístiques:
Km recorreguts: 72'080
Promig: I5'l
Velocitat màxima: 50'3
Temps invertit: 4 h. 45' 38"
Kms. Totals: 262'530



Foto del mes

 

Horaris C E Escolar