inici

Cap Vermell

CAMÍ DE SANT JAUME DE GALÍCIA 3- Comença el camí: la dura realitat

02/07/04 - Comença el camí: la dura realitat


A les 6'30 deixam el llit. Les forces es troben intactes i estam ansiosos per partir. Arreplegam  les coses i muntam les beaces a les bicicletes. Em diuen que no he roncat! A pocs metres del  nucli de Roncesvalles, que acabam de deixar enrere, ens feim la foto "oficial" de sortida,  devora la creu de terme on prenem el camí. Comprovam que continua fent fred, més del que havíem previst des de Mallorca.


Com que no hem pres res, ens aturam a Auritz (Burguete) a berenar. Són les 7'30 i no hem  recorregut més que 3 km. Reprenem la marxa i constatam la dura realitat: el camí, per  moments, es fa molt dur. De moment hem descartat la carretera, així que la pujada al port  de l'Erro (801 m), des de Lintzoain, és agra. Hem de posar peu en terra en molts de trams,  entre d'altres coses perquè ens trobam amb zones de terra sense compactar que fan molt
difícil la marxa. A dalt del port, seguint les recomanacions de la guia, agafam la carretera  que baixa vertiginosa cap a Zubiri. Són les 10'40 quan hi arribam i decidim reposar forces: una mica de berenar que ve molt bé.









Per una carretera no excessivament transitada enfilam en direcció a Irunya (Pamplona). Són  23 km sense a penes dificultats, quan no en lleuger descens i, gairebé sense adonar-nos-en,  ens plantam a la capital de Navarra. En arribar-hi són les I2'45. Aquesta vegada, però,  Pamplona no és un simple lloc de pas: ens passejam detingudament pel centre amb les  bicicletes (plaça de l'ajuntament, carrer Estafeta, plaça de toros...) Segellam les credencials  en unes dependències municipals.






A les I4'00 ens disposam a dinar en el restaurant "Iruña", a la gran plaça del Castillo. El menú  no és massa barat (10 eur) però és molt bo. Amb l'ajuda d'en Paco, ens ho acabam tot; a la  cuina no se n'hi torna res. I després... una sesta magnífica damunt la gespa de l'immens parc  de la "Ciudadela", un lloc fantàstic, d'aquells que fan enveja. I, com no, després de la sesta,  un cafetó. Mentrestant, en Joan Genovard s'ha adonat que havia deixat els guants en el
restaurant i, amb en Paco, han anat a mirar si els trobaven: ha estat de bades, els guants ja no hi eren.




A les 17'I0 deixam Irunya, per fi. Ens espera el Perdon, del qual tant hem sentit parlar els qui  debutam en el Camí (no així n'Ani i en Paco, que ja el coneixen). Dels 446 m de Pamplona,  hem de passar als gairebé 800 m de dalt del port. Res excessiu, ben mirat, si no fos que  aquesta part la feim per camí i aquest, en molts de trams, es fa difícilment transitable per a les bicicletes (beaces incloses). Amb no pocs patiments, a les I9'20 arribam a dalt, "Donde se  cruza el camino del viento con el de las estrellas". Aquest lloc, altre temps, l'ocupà l'ermita  de la Virgen del Perdón, també dita de Santa Maria de Erreniega. Parlant de "viento", tota la  Sierra del Perdón és una gran instal·lació eòlica, i no és d'estranyar: el temps que romanem en el cim, el vent no atura de bufar, i ben fred.


La nostra meta és Puente la Reina, i cap allà que posam proa, per carretera. Es tracta de poc  més de 10km que feim en un tancar i obrir d'ulls. Es tracta d'una llarga baixada i a les 20'00  ja hi som. Miram en un primer alberg, dels Pares Reparadors, però no hi ha més que tres  places; en canvi, en un alberg municipal que han obert fa poc en el lloc d'un antic convent,  no tenim cap problema per quedar-hi. Ens dutxam — quin gustàs— i, com que hi ha  rentadora, aprofitam per fer bugada.
Hem de sopar a les 21'00 hores, i això ens dóna temps  d'anar a fer un tomb fins al famós pont, que és a dues passes: evidentment, la construcció  sobre el riu Arga és preciosa (per cert, Puente la Reina s'ho diu en honor de la Reina Munia,  esposa del rei Sancho III de Navarra, la qual en va propiciar la construcció, en el s.XI, per tal  de facilitar el pas dels pelegrins que anaven a Santiago). D'anada i de tornada compram  cireres, boníssimes i molt barates, que ens menjam amb delectació.  Efectivament, a les 21'00 sopam en el mateix alberg (amanides, escalops, peix arrebossat,  iogurts...) per 6 eur. Després encara ens queden forces (tret de n'Olga, que queda a  descansar) per anar a fer una cervesa.  A les 23'00 ja estam tots colgats.




Dades estadístiques:
Km recorreguts: 69'680
Promig: 13'l km/k
Velocitat màxima: 55
Temps invertit: 5h. 19' 13
Kms totak: 73’150

Foto del mes












 

Horaris C E Escolar