Crònica (gràfica) d’una excursió amb el grup Camina Caminaràs.



Això era i no era... un grup de caminaires que volia anar d’excursió per les muntanyes, i va triar el Camí d’es Correu entre Esporles i Banyalbufar.

  

El camí comença prop de l’edifici de l’església, a Esporles, amb una pujada que creua la carretera un parell de vegades. 

 

Darrere d’un revolt, tomba a la dreta i s’enfila suaument pel mig dels arbres d’un alzinar ombrívol, de vegades paorós... 

 

...de vegades il·luminat pels verds més càlids d’ullastres i d’oliveres... 

 

...que deixen veure les aigües calmes de la costa de Tramuntana, amb penyals singulars com Sa Foradada. 

 

Construccions amb dures pedres perpetuen el pas dels homes en temps pretèrits... i presents: els marges dels camins, 

 

els forns de calç  i les terrasses. 

 

La lluita interior de la natura posa d’exemple vells troncs tombats, mostrant als humans  la seva fragilitat. 

 

Però el grup no s’arronsa i segueix camí, desviant-se cap a les cases de Planicia.

 

Belles oliveres: quantes generacions heu vist passar per aquests camins?

 

Quantes postes de sol heu pogut contemplar des de la vostra privilegiada talaia?

 

Construccions fermes, tancades, en reconstrucció, criden silencioses acollir caminants.

 

Qualsevol moment pot descarregar una tempesta: on us aixoplugareu, sinó, sota les meves ales de teula, llenya i marès? 

 

Diumenge de sol pluja no vol. 

 

Pengeu, pengeu els vostres regals de Nadal a les meves branques, amb les nous que encara guardo! 

 

Obriu les tanques, llaureu la terra! 

 

Finalment, la brisa de la tarda foragita els núvols. 

 

Els caminaires enfilen la tornada cap a casa... 

 

...i arriben a Banyalbufar, sense veure les urpes del llop.

Conte contat, això ja s'ha acabat!