inici

Cap Vermell

Excursió al Puig d'Alcadena: més enllà del mite

Els grups excursionistes de Son Servera i Capdepera hi pogueren ascendir al mític puig i contemplar el paisatge


 

Dia 29 de gener de 2017, el grup Cranques reumàtiques de Capdepera, conjuntament, amb Camina Caminaràs de Son Servera, realitzaren l'excursió del Puig d'Alcadena, situat en el terme municipal d'Alaró. Aquest cim, juntament amb el del castell d'Alaró, conformen les dues grans moles del raiguer de Mallorca. Després d'uns quants aplaçaments, a la fi es va dur a terme l'excursió prevista, i es deixà per a una propera fita la ruta dels pintors. El puig té una mida de 817 metres i hem d'esmentar l'esllevissada que es produí a la part de Son Cocó, on varen caure pedres del tamany d'una habitació. El nom del Puig, segons el professor Encines ve de Canarusa, que al mateix temps significa Canella, pel color que té la muntanya. L'Arxiduc Lluís Salvador, també recollí aquest pic a la seva obra Die Balearen.






 Durant el matí, després de recollir els excursionistes als respectius pobles, l'autocar ens portà en direcció a Inca, en un matí que deixava entreveure els seus primers rajos de sol, quan el vespre anterior havia plogut al Llevant de l'illa, passada la ciutat del pla, marxàrem cap a Alaró. Seguidament, l'autocar ens deixà en una cruïlla que hi ha en direcció a Alaró, des d'on partirem pel camí que ens porta cap als Tossals, just a devora del torrent que duia el seu cabdal ple a vessar, en direcció cap a l'Hotel Rural de Filicomís (nom que segons un dels excursionistes gabellins, amic, prové d'una figura jurídica), caminàrem per una carretereta vorejada per la paret seca que fa tants d'anys que ens contempla, fins arribar, després de caminar devers un kilòmetre o dos a un botador situat a ma esquerra, que servirà per saltar la paret i abandonar el camí asfaltat de Son Cocó. Seguidament, després d'un pla, on berenàrem, hi havia una barrera que haviem de passar i deixar tancada; començarà aleshores un breu rost que anirà en augment, a mesura que ens endinsem dins el bosc.

 
Posteriorment, una sèrie de revolts ens porta per un camí ample, amb una sèrie de revolts, que aprofitam per xerrar una estona i deixar-se emportar pel silenci de l'entorn, hi ha una sèrie de fites que ens porten a una part del camí més pla, tot i que la pujada comença a ser considerable, ens envolten alzines i pins, que ens donen ombres un dia, on el sol deixa caure la seva tímida claror sobre els arbres. I arribam a un rotle de sitja que té el trajecte. Seguim per un camí amb fites i càrritx.

Seguidament, avancem per un camí agostat que ens porta cap a la dreta del penyassegat d'Alcadena, passam per uns quants punts de caça amb filats que queden a l'esquerra i anem en pujada, fins arribar a una a una porta amb barrera, magníficament ribetejada per un marc fet de fusta i ciment, tot i que el material de la barrera no és l'adequat, fa l'ús d'obrir i tancar correctament. Ens reagrupam perquè pugui passar tot el grup, i ascendim després d'un revolt agut, que fa que prenguem cap a l'esquerra. Pujam lentament, mentre que la muntanya ens deixa a recer de tot parany. Posteriorment, hi ha una rosseguera que farà més feixuga la nostra pujada. Ascendim l'entament, amb la intenció de no caure i arribam al replà que ens torna al camí. Hem de seguir fins arribar a un pi amb un niu de bruixa, o una malaltia que afecta als pins i que deixa una bolla de fulla de pi, considerable. La literatura, també recull aquesta i altres muntanyes en els seus escrits; d'Alcadena es narra a les Rondalles Mallorquines que les bruixes passaven d'una banda a l'altra, a la del castell d'Alaró, per una corda, i també segons recull Joan Amades, els moros volien construir-hi un pont, que els alaroners esbucaren.



  Si seguim el camí ens toparem amb un revolt tot esbaldregat que ens deixa unes vistes panoràmiques esplèndides, i que ens apropa a una corda situada sobre l'empedrat que puja, i que hem de travessar; ens agafem molt fort de la corda, amb la cura de no provocar ninguna esllavisada, i ajudats per un guia o bé per a nosaltres mateixos i procuram pujar degudament, i per ordre. L'ascenció s'ha de fer pel camí empedrat que presenta dues o tres voltes.







  A continuació, començam a pujar fins a arribar al punt geodèsic, on s'adverteix que danyar-lo, pot signficar una sanció greu. Des d'allí, aprofitam per fer-nos la foto de grup i per albirar unes vistes més que esplèndides que arriben a Palma i la badía, com si fos una maqueta des d'on divisem, fins i tot, la catedral. Aleshores, tot es converteix en una conxorxa, on els companys conviden i riuen plegats.








Finalment, no tenim temps per visitar la cova de l'Alfàbia i regressam per allà on hem vingut, no sense una petita pèrdua en el camí, que reprenem sense dificultat, i seguim fins arribar al final. Un puig emblemàtic del que podem dir que conquerir-lo bé val la pena. La propera excursió és diumenge dia 12 a la ruta dels Pintors. 
























Foto del mes

 

Horaris C E Escolar