Pep Gallego concedeix la primera entrevista com a nou batle a "El cafè dels dissabtes"

"En el cafè, tots creim tenir solucions per als problemes del poble, però per aplicar aquestes solucions hi has de posar les mans"

- L’aterrada ha estat suau, i pel que fa al rumb, ja l’havíem posat en el seu dia. En part és una continuïtat del que ja s’havia començat.

- Sí, per sort, la meva dona ho té clar. Jo ja anava poc per la casa, i ara no sé si me n’hauré de dur el llit a l’Ajuntament. Però ja sabem, que hi hauré de dedicar moltes hores. De fet, quan estàs enmig, n’ets conscient d’això.

- Des de molt jove he tengut inquietuds i ganes de col·laborar, de fer coses. En el cafè, tots creim tenir solucions per als problemes del poble, però per aplicar aquestes solucions hi has de posar les mans. La satisfacció és que algú et digui que s’ha fet alguna cosa bé,  o passar per un carrer i veure que s’ha millorat o s’hi haa resolt les mancances. A mi em passa, per exemple, amb l’espai esportiu, una inquietud que tenia des de jove: veure que ara hi ha uns instal·lacions magnífiques, on més de dos-cents al·lots hi practiquen l’esport cada dia, m’omple de satisfacció.

- Com a jugador, entrenador i directiu, a l’Escolar hi vaig dedicar al voltant de 25 anys.

- Ser futbolista és més divertit, que ser polític. En futbol, hagis perdut o hagis guanyat, l’endemà tot està oblidat. Però en política, les decisions solen ser delicades,  i més quan formes part d’un pacte, en què has d’estar negociant permanentment.

- La meva preparació acadèmica no és elevada, he après moltes coses en el carrer. En política, efectivament, aport allò que m’ha ensenyat l’experiència i el que crec millor en cada circumstància. En el 2002, substituint en Joan Pascual, ja vaig ser batle durant un any i mig, i per tant ja sé quin estar s’hi fa.

- Si et fiques en política, és perquè vols aplicar les teves idees, és a dir, perquè vols governar, perquè creus que això pot ser  bo per al poble.  En aquest sentit, tots els que ens presentam, és per prendre decisions, i per tant, ser batle, a nivell local, és la màxima aspiració.

- La legislatura, efectivament, està sent complicada. Teníem un pacte de govern i de gestió, però en el desembre de 2008,- per una desgràcia de tots coneguda, l’equip de govern va quedar en minoria. A causa de la crisi, l’economia també condiciona negativament la nostra gestió. Però sabem en quina situació ens trobam i farem front al futur immediat en les circumstàncies que ens han tocat, de la millor manera possible. Algunes coses segurament no es podran executar d’acord al calendari inicial que teníem i, en general, tots els departaments de l’Ajuntament ens haurem d’ajustar a les restriccions imposades per aquesta realitat.

- El PP va ser el més votat, a les eleccions del 2007, però la majoria de les altres  forces polítiques va decidir que era millor que no governàs. D’acord al sistema actual, la suma d’aquestes forces és igualment vàlida. És cert que és més complex governar amb un pacte, i això s’ha vist en el mateix relleu a la batllia. Hi ha hagut moltes converses, ja que EU-EV, independentment de la seva sortida del govern municipal, sempre ha dit que volia respectar la part del pacte que afectava al canvi de batlle. Jo, per la meva part, he procurat mantenir els socis de govern informats permanentment dels contactes que manteníem amb uns i altres, durant aquests llargs cinc mesos darrers.

- El pacte que hem subscrit amb EU-EV és, bàsicament, una actualització del pacte de gestió que havíem signat el 2007. Es tracta de mirar de dur a bon port una sèrie de punts prioritaris, i en aquests sentit, tant PSOE  com PSM-Entesa no hi han trobat cap inconvenient.

- Un dels punts que tots els partits recollim en els nostres programes és de l’actualització de les Normes Subsidiàries d’urbanisme. Ho arrossegam des de 1995. Ara ens hem proposat de contractar l’equip de redacció en tres o quatre mesos i de poder tenir en exposició pública el resultat del seu treball abans que acabi la legislatura. És un tema delicat i tots hi tenim alguna cosa a dir, cada partit hi haurà de fer les seves aportacions.

- Ja hem traslladat al Consell de Mallorca tota una sèrie d’expedients d’infracció urbanística, perquè ens hi ajudin. En les actuacions urbanístiques s’ha de ser molt objectiu, el pitjor de tot és fer parts i quarts, i per això es fa necessària una aportació des d’institucions supramunicipals.

- Jo crec que l’urbanisme ha d’estar en mans dels ajuntaments. Està bé que es tracin unes línies generals per a tothom, però després cada municipi ha de plantejar les seves peculiaritats. És evident que ens hem d’adaptar al Pla Territorial de Mallorca, però des dels problemes específics nostres. L’urbanisme d’Escorca, per posar un exemple, presenta unes característiques distintes de les nostres. Ara, allò que és la vigilància del compliment de la normativa, insistesc, estaria molt bé que ens la fessin des de fora, perquè per als polítics locals a vegades és molt complicada la seva aplicació estricta a gent que coneixes de tota la vida.

- És cert que l’economia local s’ha sustentat en bona part, almenys en el nostre cas, en el creixement urbanístic i els imposts sobre la construcció, però som un territori petit i difícilment veurem uns ritmes de creixement, en aquest camp, com els que hem conegut en el passat. És de desitjar que el sector es recuperi, tirant cap a la rehabilitació d’edificis, i fins i tot és possible que vegem néixer alguna nova urbanització, sempre en uns límits molt més restrictius. Però amb el control del creixement urbanístic, com s’ha demostrat sovint, solem confondre desitjos amb realitat.

- Les Illes Balears estan mal finançades. Aquesta és una realitat coneguda. Però nosaltres, com a ajuntament, a banda de la davallada d’ingressos provinents del sector de la construcció, també estam mal finançats per part de l’Estat. Se’ns exigeixen més serveis dels que ens corresponen per llei i no en tenim la pertinent compensació econòmica. I si puntualment, per raons econòmiques, s’ha de restringir o fins i tot suprimir algun servei dels que ofereixes, la gent difícilment ho entén, com en el cas de la supressió de il·luminació de Nadal. També passarà amb les festes. Podríem passar sense festes, però no ho podríem fer sense aigua, per exemple. En alguns casos, la manca de mitjans es pot substituir per imaginació i il·lusió.

- La concessió de la piscina municipal contemplava un dèficit anual de 400.000 euros, segons crec recordar, i consideràrem que alguna cosa no s’havia fet bé. És per això que ens posàrem en contacte amb els concessionaris, per a renegociar el conveni. D’altra banda, l’empresa adjudicatària havia de realitzar una sèrie d’obres que tampoc havia duit a terme. Com que aquelles negociacions no varen donar fruit, se suposa que les divergències s’hauran de resoldre per via judicial. L’expedient va ser enviat al Consell Consultiu i aquest, tot i que els seus informes no són vinculants, ens va donar la raó. Tenim gairebé enllestit un nou plec de condicions i, d’altra banda, amb el segon Plan E acabarem aquelles obres que havia de fer l’empresa concessionària i embellirem l’entorn, per mirar d’endegar una nova adjudicació dins el primer trimestre de 2010.

- En alguns casos, en distints projectes culturals , o d’altra naturalesa, que han comptat amb el suport de l’Ajuntament i en què aquest hi ha figurat explícitament com a patrocinador, el català ha estat ignorat. D’altra banda, en alguns d’aquests mateixos casos, el topònim oficial de Cala Rajada no s’ha emprat correctament, cosa que contribueix a la confusió. 

- Sempre hem intentat que tot allò que es fa des de l’Ajuntament, de cara als ciutadans, tengui el català com a primera llengua. Segurament hem pogut cometre alguna errada, però si és com deis, em compromet a vigilar que això no ocorri en el futur.

- El dia a dia ens manté molt ocupats. Això no obstant, tant a nivell de partit com d’equip de govern, ens hem plantejat l’obertura d’un for de debat, on tots puguem posar damunt la taula la idea que tenim del futur del nostre poble i ser capaços de traçar les línies mestres amb vistes no a la present legislatura, sinó vint o vint-i-cinc anys enllà.  Però, de moment és només això, una idea que per ara no hem posat en marxa. Tornant a allò que deia del dia a dia, és cert que a vegades els polítics feim tasques d’informació que podria fer un funcionari, però els ciutadans sovint volen parlar amb el batle, o  amb el regidor corresponent, i no els pots dir que no.

- S’ha de considerar que la policia ha de donar resposta a una multitud de temes que, estrictament, no li corresponen, i això moltes vegades no es veu ni sempre és degudament valorat. En últim extrem, quan no es troba resposta a nivell administratiu, recorrem a la policia, des d’un carrer que s’ha de buidar pel que sigui, fins a un accident domèstic. La policia sempre ha d’estar a punt per a intervenir. S’ha parlat d’un cos de policia autonòmica, que podria alleugerir la feina de la policia local, però és un tema que tampoc acaba de partir.

- Bàsicament, sí, i en tot cas no canviaran gaire.

- No hem decidit cap nom, ni tan sols n’hem plantejat cap de determinat, però esper que abans que acabi l’any ho hàgim pogut decidir.

- De fer feina, no ens hem aturat, però hem hagut de dedicar mols d’esforços a negociar amb l’oposició el tema dels pressuposts i el canvi de batlia, i això et roba temps per a la gestió de les àrees de l’Ajuntament. Esper que a partir d’ara les coses seran distintes.