La Directora General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears en "El cafè dels dissabtes"



"Hem de parlar en català. Hem d’emprar l’empatia, no provocar mai..."

En primer lloc, no podem defugir l’actualitat, com veus el panorama polític actual? En podem treure alguna conclusió?

Em preocupa molt ja que s’està produint una desafecció entre els ciutadans i els polítics, cada cop més allunyats els uns dels altres. Si ara hi hagués eleccions, es produiria una gran abstenció. El cert és que no es pot continuar com fins ara, hem de tenir clar que no se'n pot fer, de la política, el modus vivendi. Aquest és un gran mal, a banda de lleis, controls, etc.

És necessària una direcció de Política Lingüística? Per què?

Això no és una curolla nacionalista. Pensau que el nacionalisme més gran és el que es fa a Madrid. La política de Madrid és 100% espanyolista, quan en realitat vivim a un estat plurinacional i plurilingüístic. Des d’allà no es fa cap esforç per fer palès el fet que a Espanya es parlen altres llengües que són oficials i que per tant vivim a un estat plurilingüístic.

Nosaltres intentam compensar aquesta situació lluitant pel reconeixement d’un patrimoni de tots. Se’ns vol arraconar i nosaltres hem de lluitar contra l’oblit.

Com ho feis, quins objectius teniu? Com actuau?

Vivim en una situació molt descompensada. Fixau-vos que tenim molt poca oferta en català de vídeo i de cine. Per tant, la població més jove te la percepció que tot es fa en castellà i que el català té escassa presència i, per tant, no és important emprar-lo. Perquè saber-lo, el saben, llevat dels nouvinguts acabats d’arribar. Ara ja no és com les onades migratòries dels 60-70, les actuals no s’han amollat a parlar-ho.

Per part de la Direcció General de Política Lingüística i de tot el Govern de les Illes Balears intentam fomentar l’ús del català en sectors no oficials. Actuam a través de campanyes. A Palma, els dinamitzadors ligüístics tenen un gran èxit, són útils, informen de les neccessitats del les persones i ho fan en català.

Quina és la millor eina?

Parlar en català. Hem d’emprar l’empatia, no provocar mai..., tot i que de vegades cansa.

 mai m'he trobat en cap cas com els que denuncia l’Obra Cultural Balear. No dic que no siguin certs, però el conflicte lingüístic mai és bo.

La televisió i els dibuixos infantils també són una gran eina. També el programa de parelles lingüístiques, del qual Capdepera en va ser pionera, téuna gran demanda i funcionen molt bé. A Palma hi ha més de 400 parelles i pertot arreu calen més voluntaris de parla catalana, tanta és la demanda.

Quins problemes t’has trobat, a la D. G.?

Quan hi arribàrem, trobàrem una DG minvada de personal. Moltes mancances de personal i d’espai que encara tenim. Per això intentam crear xarxes socials, col.laboracions amb els Consells, Ajuntaments, associacions, sindicats... Es tracta de compartir projectes.

Per cert, com està el tema del català a l’hostaleria?

En Miquel Font, assessor lingüístic d’Alcúdia, va fer un estudi sobre el nombre de visitants que arriben a l’oficina d’informació i resulta que hi ha el doble de catalanoparlants que de francesos. Per tant, és important demostrar al sector que és rendible tenir, per exemple, les cartes dels restaurants també en català.

Hem de fer veures que l’ús del català serà bo per al seu negoci, el propietari n'ha de veure la necessitat. Allò que no es pot consentir són articles con el de l’escriptor Enrique Vila-Matas en El País, on deia que a Canyamel només es parlava alemany i que el català, i ni tan sols el castellà, no hi eren presents.

Ara bé, repetesc, no podem imposar, hem de confrontar allò que és bo i fer que ho vegin necessari.

Tenim una campanya que es diu ARA ÉS LA TEVA, i que es destina tant als autòctons, amb el missatge que no girin la llengua, a fi d’integrar els que no la parlen, com també es destina als al·lòctons, perquè puguin sentir el català com la seva llengua.

Què és allò que més t’agradaria assolir?

Que el Govern de l’Estat difongués i defensàs el fet que vivim a un estat multilingüe.

De quina acció de govern teva n’estàs més contenta o orgullosa?

D’haver aprovat el pla gelenral de Normalització Lingüística sense cap vot en contra, en el Consell Social.

Des de la teva experiènica de batlessa d’Artà, ara aquest poble ha abandonat la Mancomunitat Nord de Mallorca. Creus que el futur passa per mancomunar serveis? Com veus la Comarca de Llevant?

Una mancomunitat ha de ser efectiva i la del Nord no ho era. La de Llevant és la natural, geogràficament parlant, i podria ser efectiva per a serveis comuns com l’ensenyament de música, el tractament dels fems o el centre zoològic, i per a optimitzar molts de recursos.

Aquest és només el resum d'una conversa que es va perllongar una hora, i que encara s'hauria pogut allargar molt més, perquè la nostra interlocutora té moltes coses per contar i parlar amb ella és un exercici molt gratificant. De fet, comprometérem Margalida Tous per a una nova visita a "El cafè dels dissabtes".