“Aquest és un llibre del passat però també del present i del futur perquè podem aprendre moltes coses de com ser més sostenibles i ajudar a mitigar el canvi climàtic”
Aquest dilluns, dia 19 d’agost, Catalina Piris i Bàrbara Sansó presenten “I els padrins, com vivien?” a la biblioteca de Capdepera a les 19:00 h.

 “I els padrins com vivien?” Per respondre a aquesta pregunta amb un llibre s’han unit la il·lustradora, Bàrbara Sansó Genovart (Colònia de Sant Pere, 1973), i l’educadora ambiental, Catalina Piris Obrador (Cala Rajada, 1976) qui ha recopilat un munt d’informació sobre una Mallorca prèvia al turisme que, a poc a poc, va desapareixent. Oficis, feines, personatges, paisatges del passat umplen aquesta obra que mira al futur per reivindicar-lo des de l’amor a la nostra cultura, al món dels nostres padrins i a la natura. Homenatjant la defensa del planeta que subjau a les seves pàgines, propòs deixar els cotxes aparcats i fer entrevista per whatsapp. Au idò!

Miquel Piris Obrador

M: Com va néixer la idea?
C: Per necessitat. Cercava llibres que parlassin dels nostres oficis per poder explicar-los als infants, però tots els que trobava, que eren molt interessants, eren en blanc i negre, un poc tristos, gens atractius per als nins.

M: Pensàveu a fer un producte per a nins des del primer moment?
C: Sí, era la intenció. Pensàvem que era idoni per a nins de 10 a 12 anys, però ens hem endut una sorpresa. Resulta que "I els padrins, com vivien?" no té edat! Els nins el troben atractiu perquè està ple de dibuixos, d’historietes i d'humor, cosa que els agrada molt. Però també el llegeix la gent gran. Ens estam despertant i fent reviure les històries de cada casa. 

M: És un llibre lligat a Llevant. Hi trobarem gabellins i cala-rajaders també?
C: Sí, hi ha històries que ens ha contat la nostra estimada Joana Colom. Sempre que pens en na Joana sent gratitud; és una dona que és un pou de saviesa, té un do de paraula, tant sigui oral com cantada.

Joana Colom, una de les fonts que inspira el llibre que es presenta dilluns a Capdepera.

M: Haurem d’esperar. Qui més us ha inspirat?
C: El personatge principal és en Miquel Obrador, que era l'home de na Maria Terrassa “Foana” o “Mossona”. Els conco Miquel i la tia Maria tenien una botiga de queviures al carrer del Port a Capdepera. A ca nostra sempre vaig sentir explicar que el conco Miquel, amb vuit anys, ja anava a collir olives, i és ell qui, en el llibre, ens conta les històries d'altres persones com si les hagués viscut. En Miquelet representa com vivien els nins a Mallorca, que amb vuit anyets ja havien d'ajudar a casa. 
 Miquel Obrador i Maria Terrassa amb els seus pares a l’època que tenien la botiga de queviures a Capdepera. Els petits són en Pere, na Marita i n’Antònia. 

També explicam tot el que envolta la llata. Capdepera va ser capdavantera amb aquest ofici, i les madones de la llata i l'Ajuntament amb en Pere Cortada hi han fet molta feina per impulsar-lo i perquè no es perdi. Els dimecres, amb l'associació Art de la Pauma a l’hivern, ens reunim al Teatre de Capdepera i ens han explicat moltes històries.
 


M: Me’n vaig a pegar un capficó a Cala Lliteres, a veure si hi cabem... continuam després?
…

 
Cala Lliteres aquest dilluns.

M: Ja som aquí. M'he trobat n'Antònia “Meca” i sa filla, na Cati. Hem xerrat de salpes, oblades, sards, anfosos, déntols… Cala Lliteres també està massificada dins l’aigua: pareix una piscifactoria i a Cala Rajada no hi havia vist mai tanta vida marina. Els pescadors, en impulsar la reserva marina, la varen encertar. El vostre llibre també té un missatge conservacionista.
C: Amb aquest llibre volem recuperar els nostres oficis. Els oficis que estaven connectat amb la natura. És un llibre del passat però també del present i del futur perquè podem aprendre moltes coses de com ser més sostenibles i ajudar a mitigar el canvi climàtic.

 M: El protagonista, en Miquelet, dona vida a records que segur que te’ls ha explicat un altre personatge amb doble nacionalitat (artanenc i cala-rajader), en Pau Piris de Texas...
C: En Pau Piris, que és mon pare, surt a cada instant. Moltes anècdotes que ens ha contat a taula són en aquest llibre. Fill de pagesos, abans de començar a treballar de cara al turisme a Elionor Servera, va viure immers en aquest món que a poc a poc desapareix.
 

En Pau Piris als seixanta davant la botiga d’Elionor Servera on va començar a vendre tovalloles als turistes. El carrer principal no estava ni asfaltat. 

M: Bàrbara, quin plaer mirar les teves il·lustracions. Es nota que has passat gust fent aquest llibre.
Bàrbara Sansó: Molt!! He après moltes coses! I moltes paraules que desconeixia.

Es cap d’Es Freu i Cala Mesquida dibuixats per Bàrbara Sansó.

M: Per exemple?
B: Per exemple, què és i com funciona una sitja, un formiguer... Paraules com caramuixa, lluquets, etc., ho tenia tot ben oblidat. Cavall i olla colera, ja veus tu, molts conceptes, paraules... Havia de demanar sovint ajuda a na Catalina. 

M: Els paisatges, les eines, els animals... Rectifica'm si m'equivoc: fas servir un estil molt realista, però que alhora fantasiós.
B: Sí, sempre intent que les meves il·lustracions tenguin un punt de surrealisme, de fantasia, potser no tant aquí, perquè és un llibre de coneixements i toca ser més estricte a l’hora de dibuixar, però, així i tot, aquesta part de mi sempre es manifesta d’alguna manera en tot el que faig. 

M: És amor de germà i amic, o aquest llibre ho està "petant", com diuen a Catalunya? (icona de riure de na Bàrbara) De què rius? Ja teniu a imprenta la segona edició, no?
B: Jo crec que era un llibre molt necessari! Com ha dit na Catalina, no hi havia res semblant per als infants.


M: No donau números, eh? Vos ho esperàveu aquest èxit?
B: Bé, varen fer una tirada molt curta. I pensa que només a la presentació d’Artà varen vendre 150 exemplars, cosa que mai no havia aconseguit vendre en un dia l'editorial “Disset”. I perquè es varen acabar. Sabia que agradaria, però no m’esperava que tant! i sí la segona edició ja està de camí. Ara estam en un moment en què la gent sent certa nostàlgia, ganes de saber com era la vida d’abans... El dia que na Catalina em va explicar la seva idea, vaig tenir clar que veuria la llum. Però, vaja no m’imaginava tampoc tot això. Crec que l’editorial no s’ho esperava, no. A l'editorial li hem d'agrair la seva feina perquè l'edició està molt ben feta.
 Na Bàrbara i na Catalina presentant el llibre a Artà.

M: Aquest és un llibre fet per dues dones que reivindica el paper de la dona en temps primer.
C: Hem intentat tenir molt present a ses dones perquè també hi eren a fora vila i feien feines feixugues. Una dona ens contava que s'aferrava a sa primera polsegada de s'era i era molt feixuc. Les dones també feien de porqueres i també anaven a cercar aigua a les fonts i a més se'n cuidaven de la casa i dels infants.
 


M: Catalina, em podries explicar una cosa curiosa que hagis descobert després de fer el llibre? Perquè ara imagin que la gent gran et deu cercar per explicar-te coses, no?
C: Estan passant coses molt guapes amb la gent gran, hi ha una complicitat especial. Els hi hem fet un homenatge i podríem fer un altre llibre. Una història curiosa són les vetllades d'una parella xorca que se’n duien la seva veinadeta a foravila. Mentre pelaven ametles amb el llum d'oli, l'amo els tocava l'acordió que havia dut del Delta quan va estar a la guerra. Em va saber greu saber la història una vegada publicat el llibre perquè la trob extraordinària.
 

L’acordió que sonava il·luminats pel llum d’oli en Francesc Cursach

 M: Mira, volia acabar demanant-vos això: hi haurà segona part? Sí o sí?
B: A veure què diu na Catalina, però per part meva m’agradaria fer-la, sí.

M: Catalina?
C: Hem de trobar la motivació que ens empenyi; a veure què ens du la vida.

 M: Gràcies.