El betlem gabellí de na Vicky Heredero i n’Aina López tornarà a exhibir-se al Centre Cap Vermell, enguany ubicat a la sala del bar (planta baixa). Hem volgut parlar amb les dues responsables de la seva realització i veure el laboriós procés de muntatge.  Un any més serà un plaer poder gaudir d’aquest gran i original betlem, però també s’ha de valorar la feinada que suposa.  

Recordau que s’inaugura el proper divendres, dia 9 de desembre, i que el podreu visitar fins al 13 de gener.

- Com va començar la vostra dèria amb els betlems?

- Vicky: La dèria és meva. El meu padrinet em regalà, quan jo era molt petita, un naixement mallorquí i a partir d’aquí cada any comprava una figura. De fet, en el nostre betlem hi ha figures que tenen més de quaranta anys.
Fa cosa d’una vintena d'anys, vaig conèixer una gent que era d’una associació, i vam començar a fer el betlem de La Misericòrdia. El vam fer durant més de setze anys seguits. El 2016, fa cinc anys, vaig proposar de fer un betlem aquí, a Capdepera.

- Aina: S’ha de dir que ja feia estona que teníem ganes de fer-ne un aquí. Trobàvem que era adient i que podria quedar molt guapo. Jo vaig arribar al món dels betlems perquè quan vaig conèixer na Vicky em va dir “faig betlems”. I el primer any em va dir “ara me'n vaig a muntar betlems i si vols pots venir...” Hi vaig anar i el primer any només vaig mirar, però el segon vaig començar a dir “jo faria això o canviaria allò” , més que res aspectes tècnics, coses d’electricitat, fusteria, estructures... i em van animar a fer.
Na Vicky es dedica més la part artística, fa les cases o els personatges. Un dia, una amiga ens va fer uns personatges per a aquest betlem i jo vaig començar a pensar en personatges que faltaven, que si Sant Antoni, que si els dimonis... Així que vaig agafar la pasta i vaig començar a modelar i vaig pensar “Uep! M’ha sortit be i tot!”. Jo, als personatges, els pos nom, cada un sé qui és. Un em diu falta en “Parreta” i com que record que de vegades anava amb platets, vaig fer un personatge.

Vicky: Moltes figures representen persones concretes del poble. Nosaltres hi som, mon pare, un veïnat, l’amo en Tomeu “Carbó”, en “Parreta”, en Miquel “Recreo”...

-  De qui heu après, qui ha estat el vostre mestre?

- Vicky: Nosaltres bàsicament som autodidactes. Jo, quan era el moment, volia estudiar Belles Arts, i la meva família em va dir que no. “Tu dedica’t a altres coses i les Belles Arts ja les faràs, o et moriràs de fam”. I em vaig cercar una altra professió. Però l’art sempre m’ha agradat, de petita ja feia casetes i manuals...

- Fer un betlem és una tasca molt laboriosa, quines passes feis en l’elaboració?

- Vicky: Et posaré un exemple. Aquesta casa que hem incorporat enguany va sorgir d’una excursió que vam fer l’any 2013 o el 2014, a sa Mesquida de Baix, i la vam veure i vaig pensar “això s’ha d’incorporar al betlem. Quedarà preciós, una possessió mallorquina, de Capdepera...”

- Aina: Estava portes obertes, amb trastos pertot i vam xafardejar.

- Vicky: Vam fer fotografies i durant la pandèmia (vam haver de tancar el laboratori on faig feina) em vaig posar a fer la possessió. Va ser una sortida per passar aquell mes tan terrible de confinament.
A partir de les fotografies, vaig treure els plànols a escala, i vaig començar a donar-li forma amb suro blanc, a pintar, a fer les teules (estan fetes per nosaltres, una per una)... Hi ha molta feina.



- Quin temps hi dedicau?

- Vicky: Normalment, els caps de setmana em tanc en el taller. Si no tenc massa feina, qualque horabaixa hi dedic un parell d’hores, o per fer figures noves o per retocar les antigues. Feia dos anys que estaven amagades.
Darrerament hi he dedicat més temps, tot és posar-s’hi. Però vaja, jo només compt amb el caps de setmana.

- De tot el procés, quina part és amb la que més gaudiu? Què us agrada més?

- Aina: Les figures les faig perquè hi ha necessitat de fer-les. Sens dubte, a mi  el que m’agrada més és el muntatge. La meva part és la tècnica, pensar com han d’anar els ferros que aguanten l’estructura, com van les fustes... En el meu capet ja fa temps que pens com ho vull fer, amb les limitacions de les mides del metacrilat o de la base. Això m’agrada molt!

- Vicky: I distribuir els espais i les figures... Realment, és jugar! És com jugar a casetes. “Ara aquesta figureta la posarem aquí, i l’altra allà”. Pera  nosaltres és el moment més divertit.
Però també m’agrada molt quan faig les maquetes de les cases, fer els interiors, tots els detalls, amb el mobiliari i els personatges reproduint escenes.

- El betlem gabellí té molt bona acollida, el visita molta gent i els comentaris són molt elogiosos. Us arriben aquests comentaris?

- Aina: Jo crec que l’èxit que té és perquè hem fet el poble. La gent que el veu reconeix una part del seu poble, tots els elements són vertaderament reconeixibles.

- Vicky: Si féssim un betlem d’un altre tipus, amb personatges clàssics, podria ser més bonic o més lleig, però no identificaries les cases, el castell, la platgeta... Hi ha elements i personatges del poble, pots trobar la Banda, el ball de bot, els pescadors, els foguerons, el forner... Per ventura podria fer diorames, però jo pas gust fent el betlem.

- Aina: Per exemple, aquí estan assecant albercocs i tomàtigues i, sobretot la gent major, si ve amb els nets, en veure-ho els dirà “mira, la padrina feia això, quan era petita”.
Pots fer un betlem amb figures grans, poden ser de gran valor, però per a mi són fredes. Aquests personatges són més vius, més propers, més divertits.

- Quines novetats tenim enguay?

- Aina: Enguany tenim la Banda, en Gustavo, la casa de sa Mesquida, les dones que assequen tomàtigues, el carro, qualque nin...

- I molts es demanen què pinta un frare en el betlem mallorquí?

- Vicky: Aquesta és una tradició mallorquina molt antiga. Posaven un frare amagat i els nins i nines l’havien de trobar. És una tradició que l’associació de betlemistes va recuperar, de fet a la plaça Major de Palma ja en venen.

- Aina: Així com a Catalunya hi ha el caganer, aquí posaven el frare. Potser un dia posarem un excusat i qualcú a dintre, però no serà el caganer.

- Si enguany li heu de posar un títol (en el que no surti la paraula pandèmia), quin seria?

- Aina: (Dubtes) No ho sé, potser “Hem tornat”.

-Vicky: O "Després de la pausa tornam. El retorn del betlem gabellí" (rialles).

- Res més a afegir?

- Vicky: Donar les gràcies a tots els que venen a veure’l.  Hem de dir que durant aquests dos anys que no hem fet el betlem, molta gent ens ha demanat si l'havíem de fer.

- Aina: I això ens ha donat ànims. Perquè aquests dos darrers anys, entre pandèmia i altres trulls, ens dèiem “enguany no sé si el farem o no”. Però la gent ens comentava “Què?, enguany no féreu el betlem?” i això t’anima.

- Vicky: Realment havíem pensat de tornar-lo a fer...

- Aina: També volem donar les gràcies a l’Ajuntament, que ens facilita el lloc, i a la gent que ens ajuda a muntar-lo. Esperem que agradi a tothom!

- Vicky: Volem convidar a venir a veure’l i donar les gràcies a tothom que ens ha animat i ens fa arribar els seus elogis o suggeriments. Aprofitam per fer una convidada general perquè passeu a veure’l i el dia de la inauguració serem allà per explicar qui és qui. 

Les deixam fent feina i aprofitem per a fer un parell de fotografies a les escenes més compostes (aprofitant que no hi ha el vidre de separació i ens hi podem apropar).

Moltes gràcies per la vostra dedicació i esforç. El betlem gabelli torna a ser un element de les Festes de Nadal, una part de la “normalitat” que retorna.

A Cap Vermell us hem fet un extens seguiment de la vostra feina. Aquests són alguns dels titulars: