En Mateu Morey ha estat triat per l’Obreria com a pregoner de les festes de l’Esperança d’enguany. Molt lligat a la festa, es considera devot de l’Esperança i amant del castell. Hem parlat amb ell després
de rebre la proposta que ha rebut amb satisfacció.

- Com has rebut la proposta de ser el pregoner de les festes de l’Esperança?
- M’ha sorprès molt, la veritat és que no m’ho esperava i m’han ficat en aquest trui, que me va agafat quan era de viatge... És un honor que pensin amb tu i estic content de poder participar d’aquestes coses, malgrat semblin que estan antiquades. Ho he agafat amb humor i  espero gaudir i poder estar a l’alçada i fer content a tot el poble.

- Tu sempre has viscut les festes, es pot dir que ets molt de l’Esperança...
- Jo vaig néixer al carrer de la Mar, des d’on es veu el castell. Des de ben petit pujava al castell de Capdepera de la mà de la meva padrina i la meva tieta des Sitjar, i encara ara m’agrada pujar al castell i veure la mare de Déu de l’Esperança.

- Ja saps com enfocaràs el pregó?
- Ara el tenc presentat a la família, perquè passi la seva “censura” (rialles) en el bon sentit de la paraula, m’han de corregir les errades que trobin i opinar del que vull dir. Amb la dona i els al·lots tenc total confiança... Tenc un esbós de sortida, ara el que falta és polir-lo i adesar-lo un poquet.
Puc dir que aniré al passat, recordat els amics del carrer de la Mar... Podria parlar de moltes coses, de fet et venen tantes idees i records, massa i tot i has d’anar triant  i eliminant alguns perquè seria molt llarg i me sap greu no poder ficar-los tots.
Això sí, de tot d’una me vaig quedar en blanc. Era de viatge i visitava una bodega quan m’ho varen dir i no vaig passar gust ni de la bodega ni de la notícia, atabalat per la comanda. Hi ha responsabilitat, i xerrar davant tanta gent... ja veurem com me va, imposa.

- Quina gent participa de festa?
- El que tenc clar és que xerraré davant els gabellins. Els qui anam al castell i als actes al voltant de la festa de l’Esperança és el poble de Capdepera, els qui se senten gabellins i  la gent que ha vengut i s’ha integrat.
Hi ha una part de la població que ha vengut a fer feina, o pel que sigui, i no s’ha integrat, aquests no viuen l’Esperança. Aquesta gent viuen més les festes de Sant Antoni, les troben més atractives... i així és i serà. Són tradicions nostres que abandonam, no només religioses, per lo que ve nou.

- L’Esperança ha mantingut el caire bàsicament religiós...
- Hem de tenir una cosa clara, dels que participen de les festes de l’Esperança n’hi ha que van a missa cada diumenge, n’hi ha uns altres que els veuràs per Setmana Santa i d’altres que ho fan per tradició. Al castell de Capdepera n’hi ha un degoteig de gent que puja els diumenges, i també els dies feiners, a la capella a resar, a donar gràcies o a meditar.
Jo Itinc una devoció que me van posar d’al·lot i l’he mantinguda.
En el nostre temps molts pujàvem amb els padrins i gairebé tots ens férem escolanets. Quan érem petits els camins eren pocs en aquells temps... no hi havia futbol a  Capdepera! Havies de ballar “ball de bot”  o  t’havies de fer escolanet, i ens férem escolanets. Llavors va venir el futbol i se va abandonar un poc allò d’anar a l’església. Penseu que érem una guarda de vint  o trenta al·lots de la mateixa edat en tot el poble i feien de carapunats en els dotze sermons, fèiem processons ... i amb el futbol s’anà abandonant tot. I també amb el turisme, que va dur un canvi molt gran.
El món no s’atura i tot canvia...

- Com veus el futur de la festa de l’Esperança?
- Fins ara s’ha mantingut i mentre que poguem, i aguantem nosaltres es mantindrà, però (i voldria equivocar-me) té els dies comptats. Jo record que quan era escolanet era una processó a la qual anava tot el poble, la capella era ben plena..., venien els qui vivien fora poble, a qui per ventura no havies vist en tot l’any i ja quedaven pel Nadal. Hi havia un ambient de trobada. Però ara tot ha canviat, els temps van molt aviat i fa més via que els canvis que es puguin fer.
No sé com s’ha de revitalitzar perquè és complicat. Des del moment que és una festa religiosa, per uns pareix que n’hi ha una barrera i per altres no, o sia l’hem de sentir com cada un vulgui. Si vols venir, be, si no vols venir paciència!

- Res més a afegir, Mateu?
- Vull convidar a tots els gabellins i gabellines a pujar a la festa. Als gabellins potser no fa falta dir-los-ho, però els vull animar a participar de la festa, i vull convidar també als nouvinguts a pujar i que provin de viure una experiència que els agradarà.
Damunt tot vull demanar que estimem el nostre poble, que és un poc l’enveja dels altres, nosaltres som massa crítics amb el nostre poble i no estam tant malament. Ens envegen perquè tenim molta cultura en el poble: música, llibres, teatre..., hi ha una activitat cultural bastant grossa. Quan surts del túnel dels Vidriers i veus Capdepera al fons pareix que has pujat amb un ascensor al pis superior i veus altres imatges.
A Capdepera ho tenim tot! El que hem de fer els gabellins és estimar el nostre poble i tenir-ne cura, i viure Capdepera i viure Cala Rajada.

Seguírem parlant amb en Mateu de Capdepera, del món i la bolla, i de fora vila la seva passió, però això ja són figues d’un altre paner.