inici

Cap Vermell

Entrevista a Roger Muntés, guanyador del concurs Ploma de Ferro 2015

Un jove dissenyador gràfic barceloní que, de tant en tant, canvia el photoshop pel word.



 - És el primer premi que guanyes?
- Sí, el cert és que que sí. Vaig quedar molt sorprès, perquè jo havia escrit cosetes, petites històries pel meu compte, petits relats, però tampoc no havia pensat mai de presentar-me enlloc; i aquesta vegada ho vaig fer. Fa dos anys vaig assistir a un taller d'escriptura i allà havíem estat fent, a mode d'exercicis, contes, estructures de contes..., i un dels “deures” que ens van posar, una de les setmanes, va ser escriure un conte una mica més llarg, amb una mica més de pes. I arran d'això va sortir aquesta història que, una vegada acabada, vaig ensenyar i va agradar força. Llavors vaig pensar que podia tenir una mica més de recorregut. Val a dir, a mode d'anècdota, que tenc un padrí que té 103 any, a qui la vaig ensenyar, i que cada vegada que l'anava a veure em deia: “L'he llegit cinc vegades. M'agrada molt!”  Jo pensava que no n'hi havia per tant, però que entre una cosa i l'altra tal volta valia la pena que ho mostrés a algú més i que tingués més recorregut.

Llavors vaig cercar concursos per internet i vaig trobar el de Capdepera. El vaig trobar interessant i el fet que fos a Mallorca tenia el seu punt d'atractiu, i res, el vaig enviar. El que passa és que en aquests concursos no saps quanta gent hi participa, els criteris, el jurat... Va ser anar a provar sort.

- Era la primera vegada que el presentaves?
- Sí, i sonà el flabiol… Massa bé!

- De què va la història?
- Sorgeix en aquest taller d'escriptura, a partir d'una cita que va aparèixer a un diari el dia de Sant Jordi, en aquestes edicions especials que fan. En un hi havia una pàgina plena de cites de la literatura universal. Una d'elles era que hi havia un gran visir, típic de les mil i una nits, que era un home molt amant dels seus llibres, tenia una gran biblioteca, estava tan enamorat dels seus llibres que quan anava de viatge s'emportava tota la seva biblioteca. No uns quants llibres,  no; tota la biblioteca. Em va semblar una anècdota curiosa i a partir d'aquí vaig crear una història més extensa. Aquest és el nucli de la narració. És una història molt senzilla, per a adults, però té un ventall de lectors molt ample, està contada de manera molt planera i ambientada en un país exòtic.

 - Quina és la teva professió, a què et dediques?
- Soc dissenyador gràfic. Així que res a veure amb la literatura.

 - Ets més del photoshop que del word?
- Sí, ha, ha..., em dedico a un tema totalment diferent. Jo treballo amb textos però ja em vénen donats, jo els maqueto, els faig guapos... Aquesta vegada ha estat diferent. He estat jo qui he creat el text, i sí, és la primera vegada que un text meu veu la llum.

 - És de suposar que aquest premi et donarà l'empenta per continuar, no?
- Sí, és un bon incentiu per continuar. El que passa és que ara ve la dificultat més gran. Com diu tothom, el difícil no és guanyar, és mantenir-se. A veure si puc continuar escrivint alguna cosa prou bona.



- Per a tu, escriure és una necessitat vital?
- Per a mi és un plaer, un hobby. És un més a més, jo no visc d'això ni pretenc viure-hi, ni res, perquè tampoc tenc la formació suficient per poder-m'hi dedicar. Seguiré escrivint i procuraré que doni fruits, però segurament no serà mai res de l'altre mon. Com he dit, és un més a més. No m'aixeco a les tres de la matinada per una necessitat d'escriure.

- Parlant dels tallers d'escriptura, tu els recomanaries? Quina ha estat la teva experiència?
- Si, suposo que hi ha cursets i tallers de tota mena, però escriure és un exercici mental i alliberador molt recomanable. T'obliga a enfrontar-te amb la pàgina en blanc i, a partir d'aquí, treure-li suc a una idea. Supòs que l'escriptura té molts valors, però també és un exercici per a conèixer-se a un mateix. Llavors cadascú trobarà el seu estil, la seva forma de fer... No cal tenir una gran formació, ho pot fer tothom. No cal ser mestre ni filòleg, tothom pot escriure.

- Bé aquest és el perfil dels darrers guardonats...
- Home! Hi ha d'haver un mínim de coneixement de la llengua. Pel que a mi respecta, m'agrada molt llegir, sempre he llegit molt, però pens que ho pot fer tothom.

- Els premis Ploma de Ferro es volen replantejar de cara a l'any vinent, tu què en penses?
- Sí, m'ho va comentar la coordinadora dels premis, Maria Àngela Melis. Consider que estan molt ben posicionats. De fet, va ser dels primers que vaig veure. Està ben dotat econòmicament. Té una llarga tradició. M'han comentat que el jurat sol ser de prestigi. Tal volta li manca projecció. Publicitar-ho més a través de mitjans de comunicació, que no sigui sols notícia d'un dia.

 - Roger, moltes gràcies i fins aviat!


















Foto del mes

Horaris C E Escolar