inici

Cap Vermell

El Carme 2016 / 4 / Bel Cantó oferí un bell pregó de festes

La Coral s'Alzinar hi posà la música amb un refrescant concert estiuenc

Vos oferim el text íntegre del Pregó



Bella vetlada per a obrir oficialment les Festes del Carme 2016, les primeres en què  la Comissió envesteix el repte desvinculada de la Confrarfia de Pescadors. I pel que fa a aquest primer acte, bé podem dir que tot va sortir rodó. Un acte el centre del qual era el pregó que pronuncià na Bel Cantó i que, diguem-ho ben aviat, va resultar una peça digníssima, plena de records i vivències d'una Cala Rajada que sembla diluir-se en el passat. Però, no passem l'arada davant els bous, ja que més avall podeu llegir íntegrament el text que la pregonera ens oferí a l'Església de Cala Rajada.



En nom de la Comissió de Festes, en Xisco Campins exercí de mestre de cerimònies, amb l'Església plenamentre que na Magdalena Esteva, filla de la pregonera, va presentar la seva mare en unes breus i sentides paraules, com no podia ser d'altra manera.







Moltes cares de la política local es donaren cita per a escoltar el Pregó del Carme, encapçalats pel batle i un bon grapat de regidors, de l'equip de govern i de l'oposició.



Com ve sent habitual, un cop que na Bel Cantó va donar per conclosa la seva intervenció, va arribar el torn de la música, amb la Coral s'Alzinar com a protagonista. L'agrupació dirigida per n'Elionor Gómez-Quintero oferí un concert d'allò més refrescant, a base de temes coneguts i mengívols que el públic va agrair profusament. Comptà, la Coral, amb el suport de Josep Jaume Cabrer (xermia), Antònia Cabrer Fito (tamborino i flabiol), Pep Vila (castanyoles) i, com no, Maria Antònia Gomis (piano).





S'aprofità l'acte del pregó per a presentar també l'obra que l'artista Bàrbara Sirer ha donat a benefici de les festes, la qual serà sortejada en el sopar mariner de dia 14... entre els que n'hagin adquirit els bitllets corresponents. No vos perdeu l'ocasió de participar-hi, perquè certament na Bàrbara ha regalat una bella obra d'art, molt marinera, que tots voldríem tenir a ca nostra.




Els de la Comissió també aprofitaren l'avinentesa per a muntar paradeta i posar a la venda les camisetes de les festes d'enguany, segonz disseny de Carme Alzina Moll.



I bé, com dèiem més amunt, aquí vos oferim el text del magnífic Pregó del Carme 2016, oferit per Bel Cantó.

Bon vespre a tots, amb alegria vénc enguany a fer el pregó del Carme. No sé lo que sortirà, però ho faig amb tot el carinyo que tenc al meu poble i a la Verge del Carme.

Per començar diré que jo no vaig néixer a Cala Rajada, sinó a Artà, però per coses del destí un dia vaig conèixer un cala-rajader, n’Agustí “Blancos”, que em va prendre el cor. Tot d’una que mos vàrem conèixer, mos agradàrem, i després de dos anys de festejar mos casàrem i jo vaig venir a viure aquí. Com vos podeu imaginar, es canvi de vida va ser molt gros. Jo venia d’un poble pagès a un poble de pescadors, que era la feina de n’Agustí, que era patró de barca i armador.

A pesar de les diferències, en poc temps em vaig acostumar a la vida devora la mar. El que més m’agradava era anar a veure arribar les barques del bou al moll, amb tots aquells caixons plens de peix que encara botava i amb aquella oloreta de la mar. Era tan bo per fer un arrorrosset!

Al principi d’arribar, jo només coneixia la família de n’Agustí, que em va rebre amb molta estima i em va ajudar molt. La seva família es componia del seu pare, que era en Macià Esteva Ferrer, i de la seva mare, na Magdalena Ferrer Orpí. El padrí Macià descendia d’una de les primeres famílies que vengueren a pescar a Cala Rajada, originàriament, de Valldemossa. Els meus sogres varen tenir quatre fills, en Miquel, na Maria, n’Agustí i en Maties. La família vivia de la mar, primer amb l’”Àguila” i després amb el “Francisco”, que com molts de voltros sabreu es va enfonsar a causa d'una explosió. En aquell moment hi feien feina 8 homos i afortunadament ningú es va fer mal i varen ser salvats pel patró Perico “Pere Andreu”, pare dels germans Fuster (Maria del Carme, Jaume i Pep). Després, en haver-nos recuperat del gran disgust que tenguérem, amb molts d’esforços vàrem haver de fer front a les despeses de fer una nova barca, que es va di “JUMA”, pel nom dels seus padrins: en Joan Guaita jove i na Magdalena Esteva Sansó (JU-MA), nebots meus.

N’Agustí i jo tenguérem dues filles, na Magdalena, que va néixer un diumenge de novembre a Cala Rajada, i na Maria, que va néixer dos anys i mig més tard, al mes de març. Na Magdalena va néixer un diumenge de novembre que hi havia futbol. Com que no hi havia molts de nins al poble algú va anar a avisar al camp i va ser com una festa per a tothom. Després hem tengut quatre nétes, que són la nostra alegria: na Maria, que és la major, na Carme, na Júlia, i la petita, que és na Laura.

De llavors ençà tot ha canviat molt. Cala Rajada era un poble petit on quasi no hi havia turistes. Només hi havia l’hotel de Cas Bombu, la Pensió Cala Ratjada i Villa Massanet. Els carrers estaven sense asfaltar i hi havia pols a voler..., només que tampoc no hi havia cotxes que l’alçassin! D’això que cont fa 60 anys. A la carretera de Cala Agulla hi havia algunes cases, l’església i la resta era pinar... Després, a poc a poc, Cala Rajada s’ha anat tornant com és ara, i més d’alguna alguna vegada enyoram un poc la seva fesomia d’antes.

En aquells temps no hi havia discoteques, però fèiem moltes coses per passar l’estona. Ara me’n record quan a can March feien cine a la fresca i per avisar els veïnats feien llumades des de la Torre Cega, i el vèiem tots des de la terrassa. També me’n record de quan feien toros al varadero i després regalaven la carn de l’animal a la gent del poble. A Cala Rajada també teníem sarsuela. Venia a cantar en Francisco Bosch, i tot anava a compte de dona Leonor de can March. Això que jo ara cont era la vida d’aquell temps, que no estava gens malament.

Sovint em ve a la memòria com era antes el poble. Per exemple, allà on és ara la cantina del port esportiu, era una platgeta petita, preciosa, on es banyaven els nostres nins. Una mica mes endavant, allà on és ara el “Casa Nova”, hi havia el “Miravista”, que duia un anglès a qui tothom deia “el tio Toni”, i just davant estava ple de cocons i roques. Allà els nostres menuts s’hi entretenien tot l’estiu.

El cafè “Albatros” era abans el gran xalet dels Moragues d’Artà i l’edifici de sa Talaia era d’uns artanencs que es deien els “Jusepets”. A la plaça des Castellet hi havia un palau preciós, que després va ser una residència d’Educació i Descans. En tot el passeig, del moll a Son Moll, no hi havia ni un negoci. Tot eren cases baixes on estiuejaven famílies de tot Mallorca. De botigues n’hi havia 3 o 4. Ca n’Antònia Putxa i en Salvador, que també feia de barber, can Xisquet i can Pere Antoni. Per a la carn, estaven oberts només els dimecres i dissabtes, can Bou a la Plaça dels Mariners i una altra botigueta aquí on es ara el supermercat de can Serrano.

En aquell temps, a Cala Rajada hi arribà a haver més de deu barques del bou i clar, també hi havia el “tenyidor” on se tenyien totes les xarxes noves perquè no fossin blanques i així enganar el peix. Una vegada, el mestre Miquel Pollencí, que era un mestre d’aixa, va fer una barca del bou, i que si no m’equivoc va ser el “Cala Ratjada”. Allò sí que va ser una cosa grossa per a la gent del poble!

No massa lluny del tenyidor, que era a l’alçada de Casa Esteva, hi vivia en Toni Creus, que era el que arreglava les barques al pla del moll. En Joan Fernández era també un home important per als mariners, perquè arreglava els motors de les barques .

Me’n record de quan feia mal temps, que era més sovint que ara, vaja unes penades que passàvem. En aquell temps no teníem aquests aparatos tan sofisticats com tenen ara i al principi tampoc no teníem cap far al moll. Alguna vegada, quan entrava el temporal i feia aquelles ones que botaven per damunt el muro del moll, era menester que els camions de vendre el peix a Palma es posassin al Racó de ses Graneres per fer llumades a les barques que venien de la mar. Era l'única manera d’ajudar els mariners a veure terra, a veure on s´havien d’arredossar, on era es cobro. No era lo mateix que ara, per això dic que en tot hi ha una diferència molt grossa d’antes a ara.

Fa molts d’anys, a Cala Rajada també es pescava la tonyina. Me’n record que havíem d’anar a Alcúdia a fer el sorteig dels punts de pesca. Per pescar la tonyina s’utilitzaven unes xarxes especials que es deien l’almadrava. Els punts de pesca a Cala Rajada eren un a cala Gat, que era es més bo, un altre a sa Cova des Coloms, i un parell més. Això ara ja no hi és. Llavors també me’n record de quan els pescadors menorquins duien la llagosta a vendre aquí, on teníem molts de vivers. Això ara tampoc no es fa així, ni els menorquins han de venir aquí a vendre res. Ara ja tot va amb un altre sistema que jo no conec, i les llagostes se les mengen allà, dins la famosa caldereta.

Avui vespre vos he contat moltes coses antigues de Cala Rajada. Vos he duit a fer una volteta per la meva memòria d’aquest poble tan estimat. I moltes coses han canviat, moltes, però n´hi ha una que sempre és igual: les festes de la Verge del Carme, patrona dels mariners. Per mi, són les festes més hermoses que es fan en tot l’any. Jo, quan tomba el mes de juliol, ja esper impacient que muntin el gran cadafal per fer sa missa, que sempre és concelebrada. Any sí i l’altre també, en Jaume Fuster pinta un gran mural, que li dóna un gran relleu. És una festa que no té edat. Tot el poble mariner hi participa, amb les ofrenes i les lectures, durant la missa, i després, durant la setmana que dura la festa, amb moltes altres activitats. A mi la missa sempre m’emociona, sobretot quan veig la Verge damunt l’altar i després quan surt en processó amb totes les barques que l’acompanyen. És una gran festa que acaba amb els focs artificials. Tot això demostra el gran amor i estima que tenim els cala-rajaders per la nostra patrona.

Ara, per acabar, vos llegiré una estrofa d’una havanera que cantam al cor Sol Naixent de Cala Rajada, i que va ser escrita per don Francisco Oleo. I diu així:

O Vós, que sou Verge del Carme,

patrona dels bons mariners,

donau-los a tots, oh bona mare,

baix vostre manto en bon recer”.

 

Molts d’anys i bones festes!!!




Foto del mes

Horaris C E Escolar