Cabeceros

Els cabeceros estan en declivi, a les cases modernes no s’usen, quan fins no fa gaire eren habituals i els podíem veure a les butaques, sofàs i balancins, complint la funció de preservar les teles i encoixinats del mobiliari allargant-los hi la vida, a més de la higiènica.

Als anys 60, quan la popularització de l’automòbil, les classes mitges, entre altres ornaments, posaven cabeceros als seients dels cotxes i, a la palangana del darrera s’hi solia col.locar un tapete, a vegades a joc amb el cabecero, donat un aire casolà al vehicle, com si fos una extensió de la llar.

Ara no, ara és molt rar topar-se amb un cotxe amb cabeceros i tapete. De fet, n’hi ha molts que desconeixen la seva existència i, quan se’ls explica els fa gràcia i ho veuen com un estri d’èpoques passades, com ho pugui ser una falcella.

Ara, pel que és veu, quan l’embuatat del sofà es prou greixos com perquè la taca no surti ni amb escuma seca Hurra se’n van a l’Ikea i tornen amb un de nou.

Els cabeceros estan fets de productes naturals; allarguen la durada dels mobles, evitant el seu malbaratament; son reciclables (una vegada acabada la seva vida útil es converteixen en pedaços), contribueixen al manteniment de l’artesania popular; no emeten gasos d’efecte hivernacle i; en definitiva, compleixen amb les característiques de l’eco-disseny, tan de moda actualment.

Pel que fa al tamany, el lector ja ha endevinat que depèn del respatller i, pel que fa a la forma son rectangulars o quadrats i, generalment venen adornats amb randes i filigranes de tot tipus, de colors i tot.

Fil per randa, hauríem de re-introduir els cabeceros a les nostres llars?