"Girant l'ullada cap enrere", una presentació en olor de multituds





La presentació d'un llibre sol ser un acte minoritari, per a un públic molt determinat, mai majoritari. Però sempre hi ha excepcions: hi ha autors consagrats, mediàtics, que atreuen la presència de la gent. I també hi ha en Tomeu Melis "Meyme", que el passat divendres dia 21 demostrà que, a Capdepera, és també una figura mediàtica i omplí el teatre amb motiu de la presentació del recull "Girant l'ullada cap enrere", una selecció dels textos que va escriure per a "Diario de Mallorca" entre 1962 i 1978.

Aquesta obra, publicada per Documenta Balear, segons una iniciativa editorial -una més- de "Cap Vermell", constitueix, com s'ha dit reiteradament, un repas a una època decisiva en la conformació de la "nova" Capdepera i de la "nova" Cala Rajada. És una visió imprescindible per a apropar-nos als anys del canvi de model econòmic i social, amb l'esclat del turisme de masses com a motor. En "Meyme", com a corresponsal de premsa, va saber copsar aquella realitat i plasmar-la en foma de cròniques que, avui, no sols no han perdut vigència sinó que constitueixen una font d'estudi de primer ordre per a les generacions més joves.

L'acte, com hem dit, va ser multitudinari i, en la seva part organitzativa, va discórrer amb una agilitat d'agrair. Varen prendre la paraula Llucià Rinyon (com a presentador), Suso Rexach (llegint un text del prologuista Joan Amer), Miquel Llull, com a curador de l'edició, i el mateix autor, Tomeu Melis. Tots quatre, a força de parlaments tan distints com interessants, ens aportaren quatre visions del text que es presentava. Les seves paraules foren seguides amb notable expectació pel assistents. Vídeos i textos d'aquestes intervencions els teniu en aquesta mateixa pàgina a la vostra disposició.











Després dels aspectes formals, va arribar el moment per a la distensió, i per brindar amb cava per aquesta i futures edicions que "Cap Vermell" duu entre mans. Mentrestant, en Tomeu Melis se'n va fer un fart de signar exemplars, d'un llibre que, ara ja sí, constitueix una pedra angular de la moderna historiografia gabellina.