La companyia manacorina IDECOP TESTRE, presenta Invisbles al teatre de Manacor




L'actor gabellí Biel Bisquerra, forma part del repart





 

   Els dies 18, 19, 20 i 21 de febrer, la companyia manacorina IDECOP TEATRE estrena "Invisibles" de Guillem Clua. És el segon muntatge d'aquest grup, encara que els seus components ja tenien experiència prèvia.
   La direcció és de Pep López, que ja ha dirigit ES MUSSOL un parell de vegades (Questi fantasmi, Gran Final i El sopar dels idiotes).
   L'actor gabellí Biel Bisquerra també fa una col·laboració.
   Ara per ara no sembla que aquesta obra es presenti a Capdepera, per tant us convidam a veure-la al teatre de Manacor. 



    

IDECOP TEATRE
presenta:
INVISIBLES
de GUILLEM CLUA

Amb:
Maria Brunet
Margalida Brunet
Antònia Santandreu
Aina Algaba
Biel Bisquerra
Miquel Àngel Sansó

Direcció: Pep López

“Voleu sentir una història de fantasmes? Tancau els ulls. No tengueu por. Tancau els ulls i imaginau que sou al llit. Estirats. Tots sols. Tranquils. A punt de morir. Sense por. Completament tots sols. Comptant els darrers batecs. Sentint l’alè per darrer cop. Tres batecs. Dos batecs. Un batec… I ja està. Sou morts… I esperau.”

FUNCIONS: 18 DE FEBRER A LES 21.00h.
19 DE FEBRER A LES 20.00h.
20 DE FEBRER A LES 19.00h.
21 DE FEBRER A LES 20.30h.

AL TEATRE DE MANACOR.


De l'autor i l'obra

Guillem Clua (Barcelona, 1973) és llicenciat en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Va iniciar la seva formació teatral l’any 1994 a la London Guildhall University. Més tard, va assistir als cursos de dramatúrgia organitzats per la Sala Beckett. Va prendre part en la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Thomas Mann Mort a Venècia, dirigida per Mingo Ràfols i Víctor Rodrigo. Actualment es dedica al periodisme especialitzat en arts escèniques a la revista Teatre BCN i a El Periódico de Catalunya. Amb Invisibles ha guanyat el Premi Ciutat d’Alcoi 2002. El mateix any adapta  Mort a Venècia de Thomas Mann. El 2004 La pell en flames obté el Premi Alcoi per segona vegada i el Premi de la Crítica al milor text de 2005. El 2006 presenta Gust de cendra i Marburg . Seguidament escriu el seu primer musical, Killer. El seu darrer text és La terra promesa, una farsa sobre el canvi climàtic.

Com a guionista destaca la sèrie El cor de la ciutat, de la qual n’és director argumental des de 2005 a 2008. Actualment escriu per a la sèrie La Riera i prepara la versió cinematogràfica de Marburg.

  L’òpera prima de Guillem Clua és una obra construïda a partir d’una complexa estructura d’escenes simultànies i d’una llegenda urbana per enllaçar les històries de sis personatges que pateixen diferents desordres psicològics. Tots ells transiten entre realitat i fantasia, entre la vida i la mort, entre l’odi i el terror, fent de l’engany un sistema de vida que els converteix en éssers invisibles davant la societat. Secrets familiars, corrupció, tràfic de drogues i fenòmens paranormals són els eixos sobre els quals gira aquesta història trepidant que condemna els seus personatges a un destí irònic i cruel.

Invisibles va guanyar el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi l’any 2002 i, malgrat el reconeixement que ha obtingut, i encara més tractant-se de la primera obra de l’autor, la peça es manté inèdita en cirqüits professionals, tot i que ha estat posada en escena per companyies amateurs de Barcelona en vàries ocasions.

En aquesta obra, l’autor utilitza l’excusa dels trastorns mentals per capgirar la narrativitat clàssica d’unes històries que s’entrellacen constantment. És la primera ocasió que l’autor experimenta amb una de les característiques més habituals en la seva obra: la simultaneitat de situacions i la presència permanent de tots els actors sobre l’escenari.

El jurat del Premi va destacar que estem davant d’un text seriós treballat de manera que resulta molt accessible, amb històries molt quotidianes i amb un nivell lingüístic reconeixible i pràctic on la complexitat del text no radica en la seva comprensió, sinó en la seva sorprenent estructura, que té reservats girs argumentals fins a l’últim segon de la funció