inici

Cap Vermell

Carme Riera inaugura la nova temporada del Club de Lectura

La reconeguda i guardonada escriptora va mantenir una agradable conversa amb els tertulians del club de lectura de la biblioteca de Capdepera


 

Divendres 7 de Setembre, el club de lectura s'avançà una hora per començar a les 8 del capvespre; aquest va  ser l'únic requisit de l'autora de Dins el darrer blau per venir a Capdepera. Si hagués estat una famosa cantant o una diva del pop, per ventura hagués demanat bombons o un ram de roses, però res més enfora: amb la humiltat que la caracteritza va fer acte de presència al jardí de la biblioteca de Capdepera. En aquest sentit els components del club (que per a l'ocasió varen ser més del que habitualment són) varen saber correspondre amb una rotllada amb coixins de coloraina i una càlida benvinguda.
 

La bibliotecària va fer els honors de la presentació i està a l'alçada de la convidada d'excepció, que va respondre amablement cadascuna de les preguntes que li feren sobre la novel·la elegida per a l'ocasió, Venjaré la teva mort, i alguna altra qüestió més tangencial. "Una cosa és la literatura i l'altra, la vida", Carme deixà clara la seva postura a les preguntes del més àvid lector del club, i creà amb aquesta dicotomia una separació impensable per altres escriptors, però que a ella li ha donat bons resultats.



D'altra banda, una altra lectora i contacontes també va voler fer partícep a l'escriptora mallorquina dels mecanismes interns del grup, de la manera de valorar els llibres i ho va fer amb molt bona intenció. L'àvid lector demostrà que el club no perdona res, et diguis com et diguis, siguis Carme Riera o l'emperador de Roma. I és que la novel·la que es va llegir,
Venjaré la teva mort, era una novel·la negra amb un toc molt personal, que conforma l'estil propi del membre de la RAE, i de la que el lector va gaudir mentre es posava a la pell de cada un dels personatges. En aquest sentit, Carme ho tenia clar també: "Una cosa és el parlar del meu personatge i l'altre el que pugui pensar o desitjar jo", comentà també en relació a les expressions també qüestionades un "gos solt" o "putosa". Sigui com sigui, aquesta dialèctica tan elevada transportà a tots els presents cap el procediment psicològic de l'escriptura, en una catarsi col·lectiva, en forma de cercle, com si d'un ritual estrany es tractés, com una confabulació literària, tal vegada la conxorxa necessària, perquè surti el bo i millor de la tertúlia.




Seguidament, un altre lector va demanar per la complicitat amb el personatge quan fa crítica d'un moment històric i polític important, el del tripartit i a més ell va fer una confessió que va deixar glaçat a l'auditori: "m'agrada llegir el final del llibre i saber qui és l'assassí o culpable abans de llegir-lo tot", com un gerro d'aigua freda va caure aquesta confessió, un ohhh! ben llarg de l'auditori es va poder escoltar, però el que no es sap és que aquesta tècnica la fa més d'una persona. Sota el meu parer, que no és rellevant, diria que aquesta manera d'anticipar-se al desenllaç del llibre és paral·lel a una teràpia realista, on la ment analítica s'avança al mecanisme proposat per l'escriptora, el realisme el supera i la capacitat de no voler ser manipulat pels fils de l'autora el porta a l'spoiler final i fatal que fa que la xispa literària de l'autoengany voluntari s'envagi a n'orris. Tot sigui per la llibertat de lectura i com deia aquest vespre templat Riera: "Que cadascú pensi el que vulgui". I es tractava un poc d'això, de deixar volar la imaginació en el jardí de la biblioteca de Capdepera, de sentir-se un poc més a la vora d'aquesta brillant autora, que tot i el pas del temps, té un tarannà vivíssim, amb molt de caràcter.



També hi hagué un altre hàbil lector que li demanà pel procés de composició de la història, si abans de posar-se a escriure el llibre, ja sabia com culpabilitzaria l'antagonista del crim i com acabaria l'obra. Ella contestà amb un tallant sí, i va saber justificar el perquè ho feia així.


D'altra banda  també li demanaren amb quina llengua escrivia les seves novel·les, ella sorprenentment va dir que escrivia una pàgina en català i una altra en castellà; es pot considerar una autora molt llegida en català. Molts de lectors coincidiren en què
Temps d'innocència és la novel·la més preciosa de Carme Riera, i que Dins el darrer blau serví per donar a conèixer la realitat jueva de Mallorca a moltes de persones.  L'autora també confessà que havia viscut als Estats Units una etapa com a professora visitant i que la seva etapa americana li serví per escriure un llibre que no va tenir el reconeixement que a ella li hagués agradat. També avançà que el seu proper llibre seria un retorn a n'aquesta época americana. Una tertuliana li va demanar quina opinió tenia sobre la novel·la negra del nord, finlandesa més concretament, amb tanta violència gratuïta; l'autora li contestà que segurament la geografia influeixi en el tipus de narracions, el nord amb fred i dies curts és diferent al clima mediterrani, on autors com Donna Leon i el seu comissari Brunetti o Andrea Camilleri amb Montalbano, són molt més templats i moderats a l'hora de relatar els crims.
 

Finalment, l'autora accedí de bon grat a la signatura de llibres, entre els quals hi havia un exemplar d'una antiga edició de Te deix amor la mar com a penyora, d'una intrèpida lectora. Com una tertuliana més participà del sopar, que aquesta vegada se va fer a la terrassa de dalt: ensaïmada, una excel·lent ensalada russa, pop, canapès, panadetes i un llarg etc. de plats varen servir per celebrar un aconteixement únic al poble, en honor a l'escriptora. L'acte acabà amb un brindis per l'aniversari d'una de les bibliotecàries i per la nova llei de reconeixement dels escriptors en relació a la seva jubilació, que Riera també impulsà, com a membre de CEDRO. La conversa final va ser d'allò més profitosa, per trobar històries personals viscudes aquest estiu, per renovar il·lusions lectores, per unir amistats, per fer del club de lectura, amb aquesta visita, una reunió fantàstica que va tenir la seva agulleta d'or amb la presència de Carme Riera. ¡Què no sigui la darrera vegada que escoltem les seves darreres paraules! Per al proper club es realitzarà la lectura de Historia de un matrimonio d'Andrew S. Gree, dia 28 de Setembre, si no hi ha res de nou. Bona lectura!












Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar