inici

Cap Vermell

Aquarel·les i acrílics

Jaume Fuster, cantaire, articulista, poeta, bon cuiner de receptes marineres, glosador, autor teatral, padrí i, a partir de les 20 hores de divendres, dia 29 de novembre del 2013, pintor  d’aquarel·les i acrílics degudament enumerats de l’1 al 42 i acompanyats d’un brevíssim text al·lusiu.

 

 Per als interessats en les transaccions comercials, convé dir que cada peça es compon d’un marc de fusta, un paspartú, la tela pròpiament dita, un vidre transparent i x hores de feina. La suma dels preus de tots els inputs és inferior al valor de l’obra per la meravellosa transsubstanciació  obrada pels efectes espirituals del diner.

Per raons que no han estat explicades, els animals de ploma s’exhibeixen nuus dintre una vitrina aparador, suposadament perquè no alcin el vol. Els visitants es pregunten si amb la compra del rupit o la cadernera se’n porten el moble.

“En primer lloc, existeix un tipus d’activitat (encara no extingida) que es pot dur a efecte solsament en virtut d’una actitud conservadora: són les activitats on el que es pretén és el goig present i no un benefici, una recompensa, un premi o un resultat afegit a l’experiència mateixa”.

“Pensem en la pintura. Si l’objectiu consisteix tan sols a pintar molts de quadres sembla absurd ser conservador. Cercarem les millors marques de pintures, descartarem les tècniques inapropiades; no ens limitarem, per improductius llaços afectius, a determinats estils; les penalitats seran efímeres, les lleialtats canviants; fins i tot, serà convenient provar qualsevol cosa amb l’esperança de pintar més i més. Però la pintura és una activitat que es pot practicar no tan sols pel benefici que se’n pot obtenir sinó per pur plaer, i el pintor tornarà a casa igualment content amb les imatges que hagi plasmat damunt la tela. Quan les coses són així estam davant una activitat que ha passat a ser un ritual i, aleshores, l’actitud conservadora és apropiada... ”. És el plaer de pintar.

Amb aquesta actitud pinta aquarel·les i acrílics en Jaume Fuster, qui, a la fi, s’ha decidit a mostrar-les públicament al corral de la Melis Cursach, antiga apotecaria de Capdepera.

Amb la vella saviesa dels Massai, en Jaume pinta paisatges abans que no els hi vagi robant a poc a poc el progrés dels enderrocs, de les grues, dels poblats folklòrics, Ports IB o les normes subsidiàries. Vol conservar per a ell i per als altres els paisatges que han conformat la vida del poble, perquè per a ell “Adquirir i augmentar és menys important que mantenir, cuidar i gaudir. El pesar que  provoca la pèrdua és més agut que l’excitació que suscita la novetat”. 

De tarannà conservador, amb els seus poemes, els seus escrits, i ara amb les seves pintures,  dóna vida a la filosofia de Michael Oakeshott, qui deixà de recolzar als Torys quan M. Teacher substituí els ideals conservadors per la barbàrie que des d’aleshores es va estenent com taca d’oli en la qual clapotejam. D’aquí que sigui esperançador que persones civilitzades com en Jaume, coneixedores del risc estètic del progrés, tinguin una projecció pública i ens “evitin la deshonra de l’extinció”.

Quan en Jaume pinta un gall, tothom reconeix el gall. Repassades les 42 dues peces de l’exposició, ni hi trobam cap gall, per la qual cosa l’afirmació primera queda en entredit.

llucià rinyon

 

 

 

 

 

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar