Coreografiant imatges i sentiments


 

La companyia francesa de teatre Divergences va representar divendres 19 d’octubre, al Teatre de Capdepera, una interessantíssima obra basada en el popular conte infantil La Caputxeta Vermella. Aquesta representació està emmarcada en el projecte VIA (Viatges d’Interès Artístic), a continuació de les obres que s’han anat representant als carrers del municipi durant l’estiu. Personalment, un considera que la posada en escena i la trama argumental de l’obra escenificada no estan massa orientades a tots els públics, però també és cert que, moltes vegades, els joves entenen les coses molt més ràpidament que molts adults que segueixen enganxats als contes de fades.




L’obra tracta una reflexió sobre el tema de la por al desconegut, i comença creant un estat de neguit amb dos elements bàsics de la vida quotidiana: la llum i el so. Una jove esportista (la Caputxeta) fent footing, sota un raig de llum convenientment orientat genera imatges angoixants emparades dins una cúpula de sons terrorífics. A continuació, el segon membre de la companyia (el llop) va definint el seu espai a l’escenari, igualment amb companyia de determinada música i sons, per acabar creant diverses escenes conjuntament.

 



Amb un atrezzo i vestuari de màxima simplicitat, els dos actors principals generen, amb la col·laboració de l’encarregat de l’espai sonor, diverses escenes que recorren un bosc de sensacions molt diverses. Començant per la por arriben a moments de riure o somriure, de sorpresa i, fins i tot, a la màgia de dues persones que intercanvien la meitat inferior del seu cos.




Malgrat la senzillesa de tota l’obra, els actors posen de manifest una gran preparació tècnica per la plasticitat que transmeten els seus moviments, així com un estudi a fons dels efectes coordinats de la representació amb els efectes sonors i de llum per tal de dotar al popular conte un objectiu diferent i un final... que no us explicaré.