“Se suele decir, que hay que cuidar el jardín para que crezcan las flores, pero te acabas dando cuenta de que en este mundo, la única opción es ser de esas flores que cuidan su jardín.” Idó... s'ha de cuidar el jardí.
Tres pantalles per projectar ombres són el senzill escenari que fa servir Crisis Teatre a “Las Flores que cuidan de su jardín” tragèdia negra de trama senzilla. La corrupció i les trampes posen fil a l’agulla per cosir l’argument, i l’argument acabarà agafant l’agulla per cosir els dolents i punxar el final.
Hi intervenen un policia corrupte, el propietari d’un prostíbul, un gallec paraplègic en cadira de rodes, una meuca i un cambrer ornamentals, i una altra meuca qui genera l’argument de les corrupteles. Completen l’escena un sicari per fer la feina bruta i la dona del policia.
L’obra és curta, dura menys d’una hora, passa ràpid. Els canvis d’escena són àgils, el mobiliari emprat és limitat i els ho facilita. El recurs de les ombres projectades contribueix a simplificar el decorat i està bé que sigui així. L’argument i els diàlegs responen a un text molt simplificat i les flors del jardí apareixen com una reflexió filosòfica calçada amb palanca. Quant a les actuacions, la sensació de qui fa aquesta crítica, estrictament com espectador, és que a Crisis Teatre li manca les correccions des d’un punt de vista professional per desmarcar-se de formes d’actuar molt emmarcades en els actors i si els integrants de la companyia volen créixer teatralment. Opinió que no ha de servir per cremar les naus ni per llençar-ho tot per la borda, sinó per ser contrastada constructivament: per molt que estigui escrita en un mitjà de comunicació, no deixa de ser una opinió.
Luciana Korn
Xisco Rubí
Olga Montoro
Xisca Flores
Juan Riera
Sergio González
Matt Praticis
Dirigida per Sergio González
