inici

Cap Vermell

Agulles de cap negre


           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES la tragèdia dels turistes TURISTES TURISTES 

Llegeix més...

El futur visita el Parc Bit, per quedar-s'hi.

 Les úniques màquines que dominaran el món haurien d'ésser les d'escriure.


Llegeix més...

"Alei, alei"; la tradició nadalenca de Capdepera


"D'arrels precristianes,

a Capdepera era l'únic

lloc de Mallorca que es feia"







 

Llegeix més...

Agulles de cap negre



 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES  més turistes  TURISTES

Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 5

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



RESIDÈNCIA D’ANCIANS I LOCAL SOCIAL




Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”


Llegeix més...

I la Terra, de sobte, ha esdevingut plana...

 

No sé si deu ser herència genètica del geni espanyol, aquell que en plena magror de posguerra – il·lustrau-vos si voleu amb la història de los forrenta años de Forges, jo en vaig col·leccionar tots els fascicles- ... aquell ingeni, deia, que en plena magror de postguerra inventava cotxes que funcionaven amb aigua o posaven a l'abast de l'univers un fong miraculós la ingesta d'una infusió del qual propiciava, sense intervenció de l'Esperit Sant ni d'altres aliats, nazis o mitrats, de la croada, el guariment de tots els mals. Potser sí, que encara abunda aquesta llavor, molt més que no en feim comptes. Així, aquests dies, els diaris seriosos – que no vol dir que no siguin tendenciosos- s'han fet ressò unànime d'una notícia curiosa. Un youtuber amb més de 90.000 followers -un servidor en una plana que maneja no n'arriba als 300- ha afirmat a tort i a dret que la terra és plana. I ho a fet tot dient que aquestes teories que diuen que és esfèrica no són més que un adoctrinament – la paraula és meva, la substància és seva- dels científics basats en proves falses o falsejades a posta.

La cosa ha agafat tal volada que ha merescut la intervenció del mateix Pedro Duque, l'astronauta espanyol. La resposta del científic es veu que no ha fet recular ni al propi Oliver Ibañez, aquest és el nom del figura, que dirien a Sueca- ni molt menys desistir als seus seguidors que, en cinc dies, han augmentat la xifra en 2000. Perquè en tenguem una idea les cròniques ens diuen que una aportació d'aquesta eminència de la xarxa titulada “la lluna no és el que creus” de fa deu mesos compta amb més d'un milió de visualitzacions. Així tenim el galliner! 90.000 seguidors que caguen i pixen amb regularitat diària i que, més de tant en tant, voten.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Catalunya i Espanya: un difícil encaix (II)

   II. El concepte de nacionalisme

 





Llegeix més...

Centenari del Palau March a Cala Rajada

100 anys de la finalització del Palau March de Cala Rajada









Antoni Flaquer “Coix”


Llegeix més...

Bartomeu Maura i Muntaner a Cala Rajada

Any 1903: Bartomeu Maura i Montaner i el seu sa i fresc paratge de Cala Rajada.








Antoni Flaquer “Coix”


Llegeix més...

La victòria paulatina de la derrota

No, no hi cerqueu brins de triomfalisme. Ni tampoc una gregalada d'optimisme. A més, aquests estats no són inherents a la cosa. A l'essència, si voleu. Però he fet aquesta advertència tan admonitòria com innecessària no fóra cosa que el títol menàs a l'engany a algú. Coses dels oxímorons!

Sí, assistim, encara que sembli un contrasentit, a la victòria de la derrota. Ho ha demostrat gent molt més experta que no jo, que l'aplicació del famós 155 ha estat possible gràcies a una lectura inconstitucional de la Constitució. Ja ho saben: han implantat la doctrina que Aliança Popular volia introduir-hi i que va ser, en aquell temps d'il·lusions de fragàncies ben democràtiques, àmpliament derrotada pels constitucionalistes d'aquell temps. I ho han aplicat amb tots els beneplàcits del món. Començant per la Corona -ara diuen que va tristona, jo ho val!- i seguint per aquells hereus que l'any 82, encara els tenc frescs en la memòria, havien tintat les fosques parades de metro barceloní d'uns horitzons de blaus lluminosos, com qui espargeix una alenada d'esperança. És cert, que aquell mateix Felipe González ara ens apareix com una figura decrèpita, les mans brutes de calç i un futur alegre gràcies a unes portes giratòries que C'S havia de desengalfonar i, ja el veieu al reietó postís, no només les manté sinó que empeny el govern – gobierno- i els socialistes cap al retrogradisme més ranci i estantís.

També és cert que abans del 82 el ball ja havia començat i, aprofitant la solfa del coronell Tejero, els dos partits majoritaris del moment UCD i PSOE havien aprovat la LOHAPA, una restricció de les expectatives autonòmiques no fos cosa algun tricorni il·luminat hi tornàs.

 
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Ca Nostra - 29

Capítol 29

 


2006:
UN ANY D’IMATGES I MOLTA ACTIVITAT



Llegeix més...

Caminante

CAMINANTE




del llibre "Casialgo" de Marce López
 

Llegeix més...

Santoral. 11 de novembre 2017

Sant Martí


Església de Sant Martí. València

Llegeix més...

Sessions de fartlek per Cala Rajada


Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 4

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



1987:
RENOVACIÓ DE LA DIRECTIVA







Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”



Llegeix més...

Catalunya i Espanya: un difícil encaix

(I) Sobre el concepte de nació









Llegeix més...

Ca Nostra - 28

Capítol 28




DIRECTIVA, HOMENATGES   i  DONES DE LA LLATA  
 


Llegeix més...

Desconcert i desconhort

A hores d'ara, sol post del dia del morts, m'envaeix una tristor de crisantem. La bellesa de la flor, si voleu llegir esperança ho podeu fer, contrasta amb la simbologia funerària – deixem-ho en trista- que n'emana. Voldria pertànyer a aquell món dels optimistes, alguns en dirien visionaris en el més estricte sentit de la paraula, que a hores d'ara han inundat les xarxes socials de missatges que ensumen, si no un victòria aclaparadora de la causa del procés, sí un fallida imminent del règim del 78, aquell que es proclamava en castellà, “libertad sin ira, libertad”. Però més aviat som un passador de pena i fins que no tenc el blat al sac som incapaç de mostrar símptomes d'alegria i, fins i tot, quan l'hi tenc encara tem que, en sacsar-lo per arregussar la tela de la boca i lligar-lo, no s'esqueixi per una de les costures. Només els qui hem parat i/o omplit sacs en sabem la dimensió de la tragèdia que això suposa. Per tant, em sap greu, som incapaç de transmetre-us un brinet d'optimisme.

Ara bé, ben mirat, pens que no es tracta ni d'infondre optimisme ni cagar – perdonau-me l'escatologia però en aquest cas és molt gràfica- pessimisme. Veig que allò que en diuen argumentaris tiren per la part econòmica: la inestabilitat econòmica que provoca el procés. Vull creure que és un escletxa a l'esperança i no cremar un altre cartutx de la ja, intuesc, migrada cartutxera. Veig que la gent – la del nostre bàndol, evidentment,- ha assumit que l'estat espanyol té unes urpes llargues i esmolades. I no té el més mínim mirament on fica la queixalada. Que aquest estat no mirarà prim en manejar la paella pel mànec i fer anar l'oli de la legalitat en la direcció que li convé. Tots hem vist com han interpretat la Constitució i l'argument del 155 que s'ha imposat ha estat el mateix que va proposar AP (Alianza Popular, per als més joves, el pre PP) i que va ser rebutjat per les Corts quan aprovaren la Carta Magna. Tothom ha vist la celeritat com s'ha mogut la justícia per engarjolar els Jordis i mig govern català i com va de lenta per dictar sentència amb els casos de corrupció del PP; com fa la torniola per empresonar els feixistes que entraren al Blanquerna – Madrid- ja fa anys i la viada que fa per perseguir qui es mostri en desacord pacíficament amb el règim constitucional. Tothom ha vist com extremistes de l'extrema dreta han agredit ciutadans, han fet la salutació feixista o han exhibit banderes del temps de la dictadura i com se les campen amples, esperonejats i aluleats per aquell crit de “a por ellos”.  No cal seguir per aquest capítol. Sempre va bé, repetesc, que algú ens alimenti les esperances amb arguments.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






En cos de camisa




EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Santoral. 1 de novembre

Tots Sants












Llegeix més...

Difuntos

Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer


Llegeix més...

La Nit de les Ànimes, Tots Sants i el Dia dels Difunts

El TRADICIONARI DE MALLORCA vos ajudarà a veure-hi clar entre tanta carabassa i zombis...!

A sa vorera de mar
hi surt una por feresta;
i jo qui hi vaig cada vespre
i anit hi he de tornar!


Aquí teniu el Tradicionari #01: Nit de les Ànimes, Tots Sants i Dia dels Morts. Rituals, gastronomia, literatura i propostes familiars d'una festa ben arrelada a Mallorca!

Llegeix més...

Santoral. 31 d'octubre de 2017

Sant Alonso


Llegeix més...

Esperit democràtic

 " Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya tenien dues maneres per afrontar el conflicte en què estam immersos: diàleg i debat per una part; execucions radicals per l’altra." 





Llegeix més...

En Joan petit quan balla...

Quan em pos a escriure aquest paper – dijous horabaixa-  he de reconèixer que no és el millor moment per a solfes ni ballets. Si és mira en clau nacional, és clar! Com va escriure Foix: tot és confús, Senyor Déu. No sé com estarà el panorama quan el benèvol lector els llegeixi. Però optaré per una postura còmoda i posaré per escrit dues idees que em ballaven pel cap des de feia dies.

Ja saben que la cançoneta infantil del títol s'ha fet això que en diuen viral gràcies a qui la va penjar a la xarxa – Messi- i de l'al·lotó que la cantussejava, el seu fill. Aquest fet, d'una aparent innocència, ha coincidit en el temps amb una campanya de reiteració de l'argumentari unionista on s'acusa a tot déu que no és de la seva corda de ser un adoctrinador en potència o un pobre i indefens alienat adoctrinat: (l'escola, TV3, ...) Va coincidir el vídeo – prova irrefutable de la capacitat abductiva dels mètodes d'aprenentatge catalans-  amb les declaracions – una de tantes- del delegat del Govern a l'Aragó, el senyor Gustavo Alcalde, que en el dia assenyalat dels Àngels Custodis, patrons de la policia, va envergar una arenga contra el suposat adoctrinament on proclamava el cantussol que ja coneixen però – l'ocasió imperava- amb molta més virulència i marcialitat, potser ells en dirien amb més sentiment patriòtic.  

Ja vaig parlar en un anterior article de les xifres d'audiència de TV3. És veu que hi deu haver com una mena de multiplicació de pans i peixos que fa que un 10% en converteixi un 60% - amb xifres rodones- . De totes maneres, si l'adoctrinament és tan fàcil i evident com diuen, en comptes d'acarnissar-s'hi tant allò que els convendria és, també com va dir el poeta medieval, prendre'n enseny.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







Subcategories

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar