inici

Cap Vermell

Gent nostra d'abans i d'ara /16/ Cas Bombu, els contrabandistes i línea a Ciutadella

16 – “CA’S BOMBU”,  ELS  VALENTS  CONTRABANDISTES I  LÍNIA  DIRECTA  A  CIUTADELLA


    El signant d’aquest escrit, abans de passar a l’acció, vol fer un curt comentari: Hi una dita castellana que diu que “lo bó si és breu, resulta doblement  bo”. Això m’ho ha fet reparar “un camiser”, que a la seva secció “En cos de camisa” abreuja, i molt, les seves paraules. Clar  que, en el meu  cas, a banda de no ser excessivament  bons els meus escrits, a l’hora d’intentar reduir-los, la seva minsa qualitat corre perill de ressentir-se’n. En sóc conscient.  Hi ha un altre de col•laborador  d’aquest “Cap Vermell”, mestre de tertúlies i documentacions  amb additaments  orientals, que considera que s’hauria d’espaiar la publicació dels  treballs  dels diferents articulistes d’aquesta casa. Llavors sorgeix un irrepetible  personatge que m’ofereix, incondicionalment,  fotografies i documents per a ampliar les meves narracions,  la qual  cosa  implica que es faci  quasi impossible la brevetat que hom persegueix. Es veu que no es pot tenir content a tothom, ja que, malgrat  aixó, uns quants membres del cos de redacció de la revista em diuen: “Tu envia coses i ja les anirem publicant, i si les hem de corregir – és evident  que aquesta premissa, en el meu cas i en la majoría de les ocasions, es fa necessària  – les corregirem. I un pensa que deixar-ho en mans d’aquesta gent i de les seves definitives decisions  és el més còmode per a qui això escriu, perquè, tanmateix, el que m’importa és poder-ho veure  publicat . Per tant, estimats amics, us prego que tingueu  paciència amb aquest jubilat  de poques feines i les seves dèries.

   Moltes gràcies!      
 


CA’S BOMBU

   – “L’encís de  Capdepera ve dels pujols dolços, dels ametllerars, dels  horts i, sobre tot, de la mar. La costa entre el puig del Telègraf i el Cap Vermell es desplega en corbes gracioses. Els sembrats, les vinyes i els pins arriben fins a les lliuretes (arena gruixada) de les platges. L’estada, en els mesos calorosos, és plaent. Cala Rajada, s’anomena, la més concorreguda. Un esbart de cases espargides amb irregularitat agradosa li donen, durant l’estiu, una extraordinària animació, aplegant-s’hi nombroses famílies de Manacor, Petra, Artà, Sineu, Palma o d’altres viles mallorquines.” 

   –  “Una bona fonda, neta com una plata, “Ca’s Bombu”, brinda als forasters, amb la cuina fina i saborosa de Mallorca, els plats de “ llagosta a la bomba”, –com la batiaren uns capellans de la contrada–, els quals tenen fama per tota l’illa. Es tracta d’una llagosta especial, que res té a veure amb la que es torrava primitivament i que fou cuinada, per primera vegada, per MARGALIDA TOUS, fundadora d’aquest restaurant ( actualment convertit en hotel i considerat el primer establiment hostaler de Cala Rajada). Deliciós és un bany o una excursió amb barco, mentre la madona de  “Ca’s Bombu” prepara la rosada carn del gustós crustaci, elaborada com un gelós secret que s’ha transmès al llarg de les següents generacions"   


Menjador primitiu de Ca's Bombu, primer establiment hostaler de Cala Rajada

    Aquest ès el cas del seu net, l’actual propietari, l’amo ANTONI GARAU MUNTANER,  el qual,  juntament amb la seva dona i els seus fills  BARTOMEU i MARGALIDA GARAU ESTEVA, guarden íntimament aquella estimada recepta de la padrina.  


Antoni Garau Muntaner i la seva filla Margalida, de C'as Bombu, a l'actualitat

   La repadrina d’Antoni, nascuda a Valldemossa, fou la propietària del cafè de “Ca’n Patilla” de Capdepera. L’any 1885 va plantar una barraca, coberta amb enramada de pi, a un bocí de terra amb què comptava a Cala Rajada. Els mariners que arribaven a la costa per pescar o traslladar mercaderies, hi anaven a dinar. Transcorreguts quinze anys, Margalida, la filla de la valldemossina, va iniciar les obres d’un petit hostal de sis habitacions amb dos llits cada una, cuina, menjador, forn, botiga, estany i una petita benzinera. Fou una avançada del seu temps gràcies al recolzament del seu marit  NICOLAU GARAU “es patró Colau Bombu”, que amb les seves grans barques transportava ametlles, garroves, llenya i d’altres mercaderies a diferents ports de la Mediterrània.


Margalida Tous, fundadora de Ca's Bombu (dreta) i la seva mare

    Pel menjador d’aquella casa dedicada a hostal hi ha desfilat molta gent important i tots n’han sortit satisfets, la qual cosa es va veure incrementada per l’auge del turisme. El COMTE DE ROMANONES, el president de la República NICETO ALCALÀ ZAMORA, el militar aviador RAMÓN FRANCO, el generalíssim cabdill d’Espanya, FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE, JOAN MARCH ORDINAS i la seva esposa ELIONOR SERVERA MELIS  amb els seus fills, i molts d’altres que farien la llista interminable. De fet, la família March, de “Ca’n Verga”, amb les seves llargues estades a Cala Rajada, hi enviava el personal del servei a cercar llagosta o faves cuinades.”

   I continuam amb l’article del periodista català:


ELS CONTRABANDISTES

   –  “A Cala Rajada, a l’hivern, just hi queden una dotzena de famílies de pescadors, gent excel•lent que alterna llur exposat ofici amb un altre de més exposat encara: el de contrabandista. Els contrabandistes mallorquins són molt arriscats, valents i honrats, però els de Capdepera  posseeixen tals qualitats en grau eminent. Amb petits llaüts de pesca van fins a Alger a carregar de tabac. Quan tornen, atraquen a uns penyals esfereïdors  i descarreguen a lloc per on ni cabres s’hi enfilarien. I uns homes tan agosarats tenen el cor  tendre i compassiu com una nina, fins per al carrabiner més enemic. Llur ideal, llur somni daurat, és arribar a ser amos d’una barca. Algun, però, no s’acontenta amb cosa tan modesta i pren el transatlàntic i se’n va a Amèrica a fer fortuna, retornant al cap d’uns quants anys, sempre amb un bon racó  i, de vegades, amb grossos capitals. És d’observar que tant els uns com els altres no se solen dedicar, desprès, a la vida de ric malfeiner, sinó que segueixen treballant i augmentant els seus capitals.”.


Segadors gabellins, en temps de messes, a Menorca

   –  “Els gabellins van a Menorca en temps de segar, molts d’ells per dur quatre doblers  per poder pagar la renda de les seves cases i per tornar amb un poc de tabac  (i no d’estraperlo) per fumar tot l’any, però alguns d’ells, tan prest han cobrat l’escarada del segar, es juguen el que han guanyat amb tanta suor, i d’altres, arribant a les nostres costes, troben la parella de carrabiners que els confisca el tabac, restant així amb més mals de cap  que abans per poder satisfer el lloguer de la casa que habiten, perquè, sense cap diner, no poden pagar tampoc els deutes de farina que aquí han fet  les dones per menjar durant la seva absència”.


LA  LÍNIA MÈS RECTA CAP  A CIUTADELLA


   –  “Seria molt convenient que, per tal d’augmentar les relacions entre els pobles del llevant de Mallorca i migjorn i ponent de Menorca, s’arribàs a un acord entre  els ajuntaments i forces polítiques d’una i d’altra part, a fi d’establir oficialment una línia setmanal o quinzenal de vapors, que unís el port de  Capdepera  amb el Ciutadella, ja que estan tan a prop. Això reportaria molts de beneficis a les dues comarques. Es dirà en contra, tal volta, que no produiria cap benefici i que el Govern, subvencionant aquesta línia, tiraria els doblers. Se’n fan  tants de malbé, a Espanya!.”
   –  “La distancia més curta entre dos punts és la línia recta; Mallorca, avui, en aquest estiu de 1919 , compta amb dues línies de vapors que la uneixen amb Menorca, des de Palma a Maó i d’Alcúdia a Ciutadella i a Maó. Per la primera es tarda a fer la travessa poc més de dues hores, i per la segona unes 4 fins a Ciutadella i devers 6 fins a Maó. De Capdepera a Ciutadella,  a lo més es tardaria una hora i mitja o dues, i com que el temps és or i més barat el viatge, és evident que a més de mirar pel negoci des del punt de vista econòmic, produiria més beneficis entre les dues illes i facilitaria també la seguretat militar i la seva defensa. Quan arribi el tren a Cala Rajada – en més o manco temps –, l’establiment de comunicacions entre illes, mitjançant vapors, serà una realitat”.

     PERE ANTONI  DE LA SERRA, periodista barceloní, redactava  al “Correo de Mallorca” els precedents comentaris sobre l’actualitat contemplada  amb motiu de la seva visita a Cala Rajada,  l’estiu de 1919, i que hem volgut transcriure pel que  puguin tenir d’interès.
                                                                           

Bartomeu Melis “Meyme”

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar