La seva detenció

Maria Vaquer Moll va ser detinguda el mes d’agost del 1936. L’únic delicte era pertànyer a una societat política de caire socialista i republicà, però amb moltes actitivitats de tipus cultural.

Maria Vaquer va ser detinguda, jutjada i condemnada a pena de mort. Va estar en capella. No obstant, per un decret del govern de Burgos, que ordenava que no executessin les sentències de mort contra les dones, va tenir la sort, que, una vegada revisada la causa, la condemna va ser de 6 anys, però no obstant de fet s’allargà fins a 7.[1]

 

En el mes de setembre del 1937 Maria Vaquer passà a disposició judicial, on li feren un llarg interrogatori. Maria Vaquer era una dona molt valenta que s’enfrontà a les preguntes sense cap tipus de mentida i defensant clarament la seva ideologia.

Es realitzaren preguntes com ara:

• Si els articles publicats amb un nom al peu eren seus, ella respongué clarament que sí, que ho feia amb l’objectiu de fer propaganda per el Grup Femení i que creia amb les seves idees, perquè pensava que eren convenients per la societat.
• Si va ser la presidenta del Grup Femení Socialista de Capdepera, a lo que ella respongué: sí, que fou presidenta del Grup Femení els primers anys dels 4 que havia durat. Va fer propaganda amb l’objectiu de millorar la condició dels treballadors, que considerava que estaven molt explotats per part dels comandants.
• També se li preguntà sobre si havia fet manifestacions referents a l’amor lliure i sobre la religió, a lo que ella respongué que no. No havia realitzat cap tipus de manifestació sobre l’amor lliure en el qual no està conforme i referent a la
• religió manifesta no tenir ninguna idea religiosa, però no s’ha expressat en contra ni ha actuat en sentit contrari. [2]

Maria Vaquer també fou acusada per estendre un pedaç blanc a la terrassa de casa seva destinat als avions republicans que bombardejaven l’illa a les jornades prèvies al fracassat desembarcament de l’estiu del  1936.

Referent a aquest tema, a l’ interrogatori li demanaren si reconeixia per seu el tros de pedaç que posà a la terrassa de casa seva, a lo que ella respongué que sí,  però que es limità a estendre en el terrat el tros de pedaç que havia rentat, sense cap altra significació.

 

Consell de Guerra

Després de tantes preguntes, el Fiscal considerà a Maria Vaquer Moll “responsable de un delito de adhesión a la rebelión, por lo que este Ministerio Fiscal termina pidiendo en nombre de la Ley pidiendo se imponga a Maria Vaquer Moll la pena de reclusión perpetua (hoy reclusión mayor) como autora por participación directa, libre y voluntaria del delito referido, con las accesorias de interdicción civil e inhabilitación absoluta perpetua durante el tiempo de la condena, debiéndole de servir de abono la totalidad de la prisión preventiva sufrida y en orden a las responsabilidades civiles que las sujeta a lo que en relación al particular disponen las instrucciones de la Junta Técnica del Estado”.[1]

Maria Vaquer estigué acompanyada per un excel·lent advocat (defensor), anomenat D. Miquel Sampol Moragues que defensà amb molta força la seva inculpabilitat a aquell cas. Això queda demostrat amb declaracions com aquestes:

• “Teniendo presente que los hechos son unos hechos normales de la vida cuotidiana que no revisten carácter criminal alguno, no se les puede considerar como incluibles en los artículos del Código de Justicia Militar, como pretende el representante del Ministerio Fiscal”.
• “Del examen de estos artículos se deduce, que en ellos mi defendida expone ideas que en nada pueden haber contribuido a lanzar al obrero a esta Guerra contra la común patria española. Lo que pasa señores del Consejo, que entre los socialistas, habla como en todas partes, gente de bien y gente indeseable; idealistas, doctrinarios utópicos, entre los que se encuentra mi defendida y canallas auténticos, fieras humanas con los cuales hay que ser inflexible al aplicarles la justicia. Pero con personas de la calidad intelectual y moral de mi patrocinada no puede procederse como con esos individuos acreedores a que caiga sobre su cabeza todo el peso de la ley”.
• “Esta defensa estima, Srs. del Consejo, que los citados artículos aparte de figurar en un periódico socialista y firmarse como presidenta del grupo femenino, cree sinceramente que sus ideas son perfectamente publicables en cualquier número de un periódico Nacional-Sindicalista”.
• “Sólo he de subrayar que María Vaquer en toda su actuación política pasada y en su actividad publicitaria ni instigó ni vertió conceptos que puedan ser causa inmediata de los efectos que por desgracia hoy desgarran a nuestra querida patria”.
• “Me guía al hacer estas consideraciones, el propósito de demostrar la inexistencia de peligrosidad de mi defendida, estado de peligrosidad que dadas las circunstancias actuales empuja la sociedad, en acto de legítima defensa, a deshacerse de sujetos indeseables, pero este no es el caso de María Vaquer, mujer culta e inteligente que puede dar mucho rendimiento en la nueva España.

 

Finalment el Consell de Guerra condemnà a Maria Vaquer a la pena de mort com a responsable en concepte d’autora d’un delicte consumat d’adhesió a la rebel·lió militar, previst i penat amb la circumstància agreujant de la seva perversitat, encara que el fiscal només demanava cadena perpètua.

Exili a Alger i França

Després de que Maria Vaquer hagués sortit de la presó decidiren fugir ella i la seva filla, Magdalena, cap a Alger, on també s’hi trobava el seu marit, Serafí.

Alger es troba relativament proper a les Balears. Amb poc més de quaranta hores, i si el temps acompanya, s’hi pot arribar amb un llaüt.

Influeixen factors econòmics que propicien les fugides a Alger. La immensa majoria dels qui hi marxaren tenien la vinculació directa o indirecta amb les organitzacions d’esquerra.

Alger els oferia allò que la seva terra els negava a causa de la precarietat econòmica i la manca de llibertats polítiques.

Serafí Nebot partí cap a l’Alger el 1947, i després també la seva dona Maria Vaquer, amb la seva filla, Magdalena, el 1951.

Efectivament, Capdepera fou un dels pobles on s’estructurà, en el decenni dels quaranta, un comitè legal del Partit Comunista. S’ha constatat l’existència de propaganda clandestina en aquest municipi, especialment a partir de 1945.

Serafí es va haver d’amagar. Magdalena, la seva filla,  recorda que la Guàrdia Civil anava a casa seva a cercar-lo a causa de les delacions que alguns aventuraven a fer. Va estar amagat devers tres anys i la família l’havia de mantenir. Maria Vaquer feia de sastressa i la resta de la família feia feina per tirar endavant.

Solia ser molt habitual que els que havien aconseguit passar a Alger sol·licitessin a les autoritats les cartas de llamada, és a dir, un document que permetia reclamar la sortida dels fills i esposa dels refugiats a Alger. És per això que molts familiars dels que ja eren a Alger, optaren per fugir de manera clandestina. Això fou el que feren Maria Vaquer i la seva filla Maria Magdalena Nebot. [1]

Tornada, transició política i mort

Als anys 60 Maria Vaquer, juntament amb el seu marit i, més tard, la seva filla, va tornar de l’exili (Alger i França) i el 1977/78 es tornà a fundar l’Agrupació Socialista a ca seva, també amb l’ajuda del seu marit.

En el gener del 1982 Maria Vaquer morí.

Conclusió

 

Com ja sabem, la dona sempre ha tingut un paper secundari dins la societat. Per això, dones com Maria Vaquer volgueren defensar la importància que hi tingueren dins ella.

En aquest treball he volgut reflectir la lluita que es va produir per defensar el feminisme, que ja es duia de manera teòrica molts anys enrere, i que es va dur a la pràctica al llarg del segle XX i va culminar amb la Segona República.

Aquesta lluita es va anar escampant per tot l’Estat, però el que més impacta és com, en un poble tan petit i llunyà com és Capdepera, les dones s’organitzaren culturalment i sobretot políticament per defensar-se fins al punt de crear un Partit Socialista en defensa del Feminisme i els seus drets, i que va arribar a ser molt conegut no només dins Mallorca, sinó també fora.

Un gran exemple d’una líder feminista i socialista és na Maria Vaquer, que va defensar-se amb cos i ànima malgrat les circumstàncies de la època, i també les que li va tocar viure. Ella respongué ajudant als altres per defensar aquests dificultats i les de la època, intentant sempre defensar els drets de tothom, així com també les posicions de desigualtat i violència envers les dones, intentant aconseguir sempre per damunt de tot la justícia i acostar els ideals igualitaris a tota la societat.

Margalida Serra Nebot

---

1 Capellà, Margalida: Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Palma:  Lleonard Muntaner Editor, 2009.

2 Dades extretes del Jutjat Militar de Palma. Causa nº212/36

3 Dades extretes del Jutjat Militar de Palma. Causa nº212/36

4 Marimon Antoni; Santana, Manel: Els exiliats: Refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la Guerra Civil del 1936-1939 i de la immediata postguerra. Palma: Hiperdimensional, 2006. Pàg. 105-106