Girant l'ullada cap enrereAny 1977 (primera part)
Arxiu de premsa de Bartomeu Melis Meyme
SERVEI D’INFORMACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL
Al carrer Pasqual Marqués (avui avinguda de cala Agulla), a Cala Rajada, s’ha instal•lat una oficina destinada al Servei d’Informació de la Guàrdia Civil.
Amb col•laboració de la Brigada Antidroga de Palma s’ha descobert una plantació de marihuana als jardins d’un club proper a na Ferradura i a Son Moll. La televisió, TVE, ho ha divulgat al seus informatius i per primer cop Cala Rajada apareix a les notícies.
Així mateix, el contingent humà de què disposa la Guàrdia Civil ha possibilitat, juntament amb el Contramestre del Port, Antoni Reixach, que un iot de grans dimensions de la companya americana ITT –dedicada a telecomunicacions, tecnologia i electrònica– pugui romandre uns dies a les nostres aïgues. La seva presència al litoral ha produït sensació entre els veïnats, que no l’han pogut visitar per mor de la impossibilitat del vaixell de poder varar al moll.
Una avioneta, procedent de Sardenya, es va estavellar a la mar. Efectius de la Comandància de Marina i de la Guàrdia Civil amb un equip de busseig rescataren el pilot. L’embarcació d’arrossagament “Estrella de Figueres”, amb el patró major Bartomeu Vadell, col•laborà en el rastreig, però no es va poder fer res per l’avioneta.
Un iot, de bandera alemanya, anomenat “Xiriqui”, va fer aturada al moll de Cala Rajada, per avaria. L’embarcació, degut al mal temps, va canviar de varament al port, ocupant l'espai d’un “bou” que no havia tornat de feinejar, malgrat l’avís dels pescadors i de la mateïxa Guardia Civil. El capità no en féu cas. Hores més tard el “bou” aparegué i es va haver de situar just al costat del iot, la qual cosa l’alemany no va permetre utilitzant la violècia . Amenaçà als mariners amb una barra de ferror i amb una “destral”, dispossat a tallar els caps de les cordes d’amarrament del pesquer. El patró d’una altra embarcació de “bou”, que presenciava els fets , va voler solventar l’incident pel camí més ràpid: amb una gruïxuda corda s’enfrontà al capità i amb un cop el deïxà “k.o. tècnic”. Aïxí ressava a l’inform fet per la Guàrdia Civil, en absència del contramestre, Reïxach Font, per malaltia.
MESTRE VICENÇ NADAL ES JUBILA
Després de 34 anys al servei de l’Escola d’Orientació Marítimo-Pesquera, que ell va inaugurar el primer de setembre de 1943 i que ara, arribat a la seva jubilació es clausurarà, i com a pioner de l’ensenyança a Cala Rajada, el mestre Vicenç Nadal es retira.
També es jubila, don Vicenç, com a secretari de la Confraria de Pescadors d’aquest port i, segons esmenten les cròniques, com a delegat local de l’Institut Social de la Marina. La Confraria li ret homenatge de comiat i agraïment. El substitueix Jaume Fuster Alzina.
En el transcurs dels propvinents anys serà reconeguda a nivell corporatiu la figura de Vicenç Nadal Bosch, i l’Ajuntament li dedicarà una placa amb el seu nom al mateix carrer on, en vida, tengué el seu domicili i les portes sempre obertes a les inquietuds dels escolars i dels pescadors.
Vicenç Nadal ens va precedir a “Correo de Mallorca” i a “Diario de Mallorca” com a corresponsal, amb el pseudònim de Nauta. Ell, juntament amb un altre mestre, Joan Llull Estades, fou el responsable que ens poguéssim dedicar a les tasques informatives i al periodisme local.
Vicenç Nadal Bosch, mestre de l'escola d'Orientació marítima de Cala Rajada
PERE FUSTER, MEDALLA AL MÈRIT SOCIAL
El Consell general de l’Institut Social de la Marina ha concedit a Pere Fuster Massanet la Medalla al Mèrit Social Marítim, després d’haver dedicat més de mig segle a les tasques de la mar.
Pere Fuster va néixer a Cala Rajada el 14 de maig de 1913, a la família dels Perandreus, fundadora de la localitat amb els Nadal i els Blancus, a banda dels Climentons. Fuster Massanet, com a patró, va comandar els “bous” d’arrossegament “Rafalet”, “Aguilica” i “Joven Miguel”, entre d’altres. Pel salvament de la tripulació de l’embarcació “Francisco” fou mereixedor d’un distintiu per a salvament de nàufrags.
Pere Fuster Massanet, rebent la idstinció
La Federació de Confraries de Balears li confià el comandament del buc polivalent “El Pescador”, en ser considerat el millor patró de baixesa de l’arxipèlag. Als 64 anys es va jubilar, després d’aconseguir la realització d’habitatges per als pescadors, la millora més desitjada per Pere Fuster a la seva època com a patró major de la Confraria.
Buc polivalent "El pescador". Pere Fuster va ser el patró de l'embarcació
SEGON PORT PESQUER DE BALEARS
El peix entrat a Llonja ha supossat uns ingressos de 50 milions de pessetes. El mes de maig ha estat el de més captures i, el gener, el més fluix. A la Llonja de Palma s’ha ingressat peix per valor de 42 milions; la resta, absorbida per Capdepera i Cala Rajada. Això suposa que Cala Rajada, en captures, passa a ser el segon port de l’arxipèlag.
Els pescadors han sol•licitat la prohibició per a les embarcacions d’altres províncies en evitació que aquestes venguin a pescar a la nostra zona. Actualment hi ha un descontrol sobre aquest tema, en haver-se abolit la llei disciplinària de la Marina Mercant i de Pesca i passi a competència de la Marina de Guerra, per la qual cosa, si un mariner comet qualque falta se li imposen penes feixugues, amb perjudicis amb vista a la reincorporació al treball i a futurs embarcaments. Els pescadors diuen que “només ens faltaria un “consell de guerra”… Per altra part, l’Assemblea de la Confraria es queixa de les continuades inspeccions del “guardacostes” que coadjuven –malgrat ser necessària la seva presència a la mar– a una pèrdua de doblers pels pescadors. Aquest problema perdurà fins a 1981, quan el patró major de la Confraria , Pere Morey Melis, el.legit, un any abans - a finals d’octubre, president de l’entitat.
CITA GASTRONÒMICA DE PLATS REGIONALS
Per iniciativa de l’Institut Social de la Marina, i amb participació de 148 pensionistes, Cala Rajada ha estat el moll mariner escollit per celebrar una festa marinera amb concurs de plats regionals típics del litoral espanyol, elaborats per jubilats de la mar que han passat una setmana entre nosaltres.
Els gallecs han presentat panades de pop, bacallà, tonyina i carn. Els valencians, paella i arròs a la banda; els d’Andalusia i els catalans, distintes varietats de graellades, mentre que bascs i asturians elaboraven deliciosos plats de marisc. Hi havia 30 premis, dels quals –pràcticament un de cada dels diferents grups- a cada participant n’hi ha tocat un. El guanyador fou un arròs a banda a l’estil de Santa Pola. El segon, una panada de bacallà de Vigo, amb canyella –exquisida-.
COR PARROQUIAL, SA GAVELLA, “ESGLÉSIA 77”
La desaparició del cor parroquial és motiu de preocupació dels feligresos de Sant Bartomeu de Capdepera. No és equiparable a la qualitat de les veus mixtes que componen la Coral, que han estat substituïdes per la instal•lació d’una cinta magnetofònica per amenitzar les funcions religioses. Malgrat això, el coadjutor de les parròquies del municipi, mossèn Gabriel Pérez, ha avançat la possibilitat de cessament del cor i ho ha fet comunicant-ho mitjançant la creació de “Església 77”, una revista eclesiàstica local que pretén ser tribuna de consulta dels feels catòlics del municipi.
Amb motiu d’una vetllada musical al temple parroquial, amb la finalitat de recaptar doblers per contribuir a les obres d’acondicionament de la teulada de l’església, actuaren les corals de Sineu i Binissalem; també el professor del Conservatori i organista Antoni Matheu; la Coral infantil de l’Escola de s’Alzinar i, finalment, fou presentada la nova agrupació musical Sa Gavella, integrada per joves músics locals, d’ambdós sexes, que aconseguiren un extraordinari èxit, al qual va contribuir la nombrosa presència d’espectadors estrangers i l’assistència d’un bon grapat de membres de l’església evangèlica local, a més de quasi tota la població.
El sorteig d’un quadre a l’oli titulat “El Faralló de Cala Gat”, donat altruistament per Maria Pura Andrés, va recaure en Miquel Terrasa Juan com a afortunat guanyador. S’ha de dir que la Comissió proteulada i orgue parroquial ha comunicat que dels dos milions de pessetes que costaran les reformes ja compten amb mig milió recaptat (la teulada va quedar nova. L’orgue, oblidat).
ART, CULTURA, EXPOSICIONS, CONFERÈNCIES…
L’agrupació cultural i teatral Art i Jovenesa passa per una època d’inactivitat per l’escàs interès que des de l’Ajuntament es demostra per tot el que signifiqui teatre o suposi manifestació cultural o artística. Des de nivells oficials, s’omplen la boca assegurant que tant el Teatre Principal (avui Municipal) de la família Balaguer com el Saló del Recreo, abans Cinema Oriental (actual llibreria l’Orient), de la família Flaquer Servera, estan en l’objectiu consistorial per ser, un o l’atre, convertit en espai municipal.
Mentrestant, neix un grup escènic, es Garballó, que ubica la seva activitat d’art de Talia al Saló Santa Leonor, de Cala Rajada (avui Casa del Mar) –en honor de la benefactora Elionor Servera, de March– que representa, al seu escenari, “L’amo de Son Magraner”, en versió musicalitzada mitjançant la Banda de Música i la intervenció de Mestre Andreu Corona, a més de la peça “Volpone”, d’ambient italià.
A la mateixa sala Santa Leonor, la delegació local de l’Obra Cultural Balear organitza sèrie de conferències: la del director del Laboratori Oceanogràfic de Balears, Miquel Duran, que versa sobre la contaminació a aigües del litoral marítim –seguida per molts de pescadors i veïnats cala-rajaders– ; la del president de l’O.C.B., Climent Garau, sobre la problemàtica dels límits de creixement urbà (tindrem vida si creixem d’aquesta manera?), amb un col•loqui molt animat per part dels nombrosos assistents, entre els quals s’hi troben membres del consistori i responsables municipals d’urbanisme; “Geografia de Mallorca”, per Climent Picornell; “Estructura agraria mallorquina”, per Pere Salvà i, finalment, Sebastià Serra amb disertació referida a la “Realitat històrica de Mallorca”.
La Casa de Cultura de “la Caïxa” –una bella flor enmig del desert cultural, segons paraules de “Ufus”(Antoni Muntaner) al D.M.– acull una mostra de pintura abstracta d’Antoni Guiscafrè que diu voler soledat per la seva obra. Al mateix marc, i auspiciada per la Biblioteca local, s’exposen “ventalls i mocadors de pagesa”, amb reminiscències antigues, a la qual col•laboren moltes mestresses de casa gabellines.
Pintura de la Torre de Canyamel d'Antònia Mercant
Per altra banda, al molí de Ca’n Prebe -entre Capdepera i Cala Rajada- l’artista francesa Anne Rozaffy exposa “bodegons de flors” i serveix canapès als salons del restaurant del molí. La pintora argentina Deirdre Margarita Costa, establerta entre nosaltres, presenta aquarel•les i olis, amb quadres de paissatges que són adquirits, la majoria, per estrangers residents a Capdepera. Finalment, Antònia Mercant s’estrena com a pintora, desitjosa
de seguir l’estela del seus famós germà Jaume, a una mostra pública que té lloc als baixos de la Sala.
Bartomeu Melis "Meyme"
