Aquest any el Nobel d’Economia l’ha guanyat la Sra. Elinor Ostrom, una politòloga que defensa que la millor manera de fer ús dels béns comunals d’una societat, no és ni a través de l’Estat, ni del món privat, sinó des de la cooperació. La teoria d’Ostrom, es pot explicar a través d’un exemple, les tres grans zones de pastures dels nòmades del centre d’Àsia.
Els satèl·lits van detectar fa anys que les pastures de Rússia i Xina anaven desapareixent i les de Mongòlia, no. A Rússia i Xina les pastures estaven col·lectivitzades, en mans de l’Estat, i any rere any, s’anaven reduint. L’any 1980, la Xina va canviar de sistema i va privatitzar l’explotació i també disminuïen. En canvi, a Mongòlia, que les explotaven segons les normes mil·lenàries de les tribus de la zona, - compartint terres i amb respecte entre tots, de manera que ningú s’atrevia a perjudicar a les tribus veïnes – els satèl·lits veien que seguien mantenint les immenses pastures.

El Baròmetre de la Comunicació detecta en el nostre país tres grans “prats verds” de mitjans en català associats: la premsa gratuïta amb més d’un milió i mig lectors, la premsa comarcal de pagament amb més de vuit-cents mil lectors i les revistes de pagament d’àmbit nacional amb més de quatre-cents mil lectors. En els tres casos, es pot afirmar que hi ha molt més lectors ja que el satèl·lit de la comunicació no visualitza a molts mitjans que, per ser molt locals o de temàtiques molt especialitzades, no els pot arribar a enfocar. A més, el satèl·lit Google Analytics ens diu que els mitjans digitals en català de l’ACPG, aquest any, ja passen dels set-cents cinquanta mil usuaris únics al mes, esdevenint un nou i gran “prat verd” en el mapa comunicatiu català, i aquest no para de créixer.

D’alguna manera podríem dir que la premsa gratuïta ha actuat seguint la teoria de la Nobel d’Economia, des de la cooperació i amb un gran respecte a la resta de mitjans veïns, han compartit des de fa anys continguts, eines de comunicació, estratègies i coneixements, i entre tots han fet créixer aquest “prat verd” de mitjans en català gratuïts fins arribar al 2009 a ser el més gran, el que té més lectors.

Però tot això ja és el passat, ara estem davant d’un canvi radical en els mitjans de comunicació d’arreu del món i aquest canvi, amb l’afegit de la crisi, serà més contundent amb els mitjans de l’Estat Espanyol. Estem enfront d’un gran canvi d’hàbits dels lectors i dels anunciants que modificarà en només quatre anys al mapa actual de mitjans que es veuen des dels satèl·lits.

Amb aquest nou escenari esdevé més vigent i més necessari aplicar les tesis de la Nobel d’Economia, és l’hora de la cooperació. Si volem tenir el 2014 uns “prats verds” de mitjans de comunicació en català que ocupin les mateixes o més hectàrees de lectors, s’imposa la cooperació entre mitjans, i entre mitjans i administracions en tots els seus nivells. En els propers anys hi haurà menys aigua – menys diners - per regar tots aquests prats. La gent comprarà menys la informació, hi haurà menys anunciants, i alguns pel mateix preu voldran sortir a més mitjans, i les administracions tindran uns pressupostos més reduïts per a comunicació i serà molt determinant l’eficiència i l’equitat en l’ús dels seus recursos. En definitiva, hi haurà menys aigua per als prats verds, i si es volen regar les mateixes hectàrees, s’hauran d’optimitzar tots els recursos, s’haurà aprofitar fins l’última gota d’aigua.

I aquí apareix un dels punts forts de molts mitjans de comunicació del país, amb estructures i recursos petits són capaços d’impulsar i mantenir projectes periodístics solvents. Però potser ara, només amb això no n’hi haurà prou. Si es vol seguir amb qualitat en el mercat o créixer serà l’hora de la col·laboració, de compartir, de cooperar entre els mitjans, les associacions i les administracions. En definitiva, ve una etapa en la que la “tribu catalana” ha de recuperar les seves millors i més sanes virtuts del passat per arribar al 2014 amb uns fantàstics “prats verds” de mitjans de comunicació en català.

Josep Ritort i Ferrús, Secretari General de l'ACPG