Què passa  amb la capella i el capellà?

per Josep Terrassa

 

 

La versió que el rector Miquel Mulet ha donat dels problemes del Patronat del Castell em sembla poc realista i manipuladora. Entenc que li ha faltat informació i assessorament per pair els canvis que, des de 1973, han transformat l’administració del Castell.


Al començament del full dominical (13-5-2010) diu que des de l’any 1322 fins el 1983, l’Església Catòlica té cura del culte i de la fàbrica de la capella. Ni una cosa ni l’altra. S’han de distingir diferents èpoques. Des de sempre la capella ha format part del Castell i tot el conjunt arquitectònic es féu per manament reial. El rei Sanç, any 1323, fundà una capellania amb una dotació de 18 lliures anuals. Des de llavors i fins l’any 1856 la conservació del Castell i el sou del governador i el capellà anaren a càrrec de la hisenda reial.


El dia de Sant Bartomeu de l’any 1840 fou beneït el nou temple parroquial al qual traslladaren els retaules de les capelles del Castell. L’any 1856 fou posat en venda, la tropa retirada i el capellà castrense enviat a la Mola de Maó. En paraules del prevere Melcion Llull,
estos dos hechos influirían para que el culto a la Virgen de la Esperanza fuera trasladado todo a la nueva iglesia.(Manojo de notas históricas).


L’any 1862 els senyors Quint- Zaforteza i Fuster i Valiente compren el Castell, inclosa la capella i les cases del seu interior.


L’any 1871 un grup de gabellins encapçalats pel vicari aconsegueixen el permís de la propietat i del bisbat per obrir de nou la capella del Castell al culte a l’Esperança.


Entre 1871 i 1893 la propietat va fer obres de conservació a la capella però la Parròquia també intervingué. El 9 de setembre de 1901, el vicari Joan Pascual dirigia al bisbe la següent carta que es guarda a l’arxiu Diocesà: Ya
que hablo de dicho castillo, paréceme bueno hacer saber a E. I que… habiéndose intentado pedir al Sr Zaforteza, hará poco más de un año, permiso para abrir una ventana en la Iglesia, dicho Señor, propietario del castillo, se negó a ello, lo cual parece indicar que piensa él ser dueño también de la iglesia. Como pienso que no debe ser así, juzgo que no debo pedir permiso al Sr Zaforteza, si bien convenga hacerlo saber.


Durant la República la propietat deixà d’invertir en el Castell; a partir de llavors la Parròquia es fa càrrec en solitari del manteniment i conservació de la capella. Aquesta és l’època que Miquel Mulet conegué durant el seu diaconat a Capdepera.


L’any 1966 la parròquia, dirigida per l’ecònom Miquel Picornell, realitzà unes importants obres de conservació i restauració a la capella i a la llotja del Portalet; és a dir, per primera vegada la Parròquia intervenia fora de la capella i s’atrevia a canviar les portes d’entrada al Castell. Quan la propietat s’assabentà del fet exigí pagar les portes noves i tenir la clau. D’això no en parlà Miquel Picornell quan l’entrevistà l’equip de redacció de Cap Vermell (juny 1983), però si Mateu Gomila, manifestant que posat en contacte amb els propietaris li varen retreure que Miquel Picornell fes les portes noves sense permís i ells les havien pagades perquè no volien cap empriu allà dedins.


Biel Pérez, any 1980, gestionà que la brigada municipal pujàs al Castell cada parell de mesos per fer-hi obres de manteniment, però la propietat no ho va voler perquè creava un precedent (Cap Vermell, juny 1983).


El 19 de maig de 1983 tengué lloc l’acte de donació del Castell a l’Ajuntament de Capdepera i Josep Quint- Zaforteza imposà els estatuts de la fundació que havia de regir el futur del Castell, un document que exclou la Parròquia de formar part del Patronat; cosa incomprensible, en un home de reconeguda militància catòlica, si no es tenen en compte els conflictes amb la Parròquia. L’Ajuntament acceptà la imposició.


El Castell sempre ha estat íntimament unit a la història religiosa de Capdepera, però el rector en treu una conclusió: “l’administració de la capella, lloc de culte, fou sempre exclusivament de la Parròquia”; d’aquí dedueix que, com sempre, o “s’ha de destinar a usos religiosos o s’ha de tancar”. Una evident manipulació, perquè el passat no determina el futur. Anunciar que el conflicte pot acabar retirant el culte de l’Esperança del Castell és un despropòsit que crea temors i incerteses entre els devots i preocupació entre els gabellins.


Històricament, la capella del Castell ha servit al culte però també ha estat fortificació, refugi i cementeri, és a dir, el seu ús ha evolucionat d’acord amb les necessitats i renovades creences dels gabellins. L’Ajuntament té la responsabilitat d’atendre, si es possible, les peticions dels ciutadans; per això ha permès concerts a la capella i noces civils a l’atri. Quina és la voluntat de l’Església: imposar les seves decisions o servir a la societat que l’acull?


Una altra queixa del rector és que s’hagi de passar per l’Ajuntament per demanar data per fer una celebració a la capella. Aleshores, l’Ajuntament, propietari i responsable de la conservació, manteniment i neteja diària de la capella, hauria d’anar a la rectoria a sol·licitar els permisos; és això el que planteja?


Quaranta anys enrere, encara hi havia gent que voluntàriament s’oferia per cuidar del Castell i de la capella, eren els donats o donades; també comptàvem amb picapedrers que gratuïtament feien senzilles reparacions. Però a l’any 1980 la Parròquia ja no podia cobrir les despeses ni trobava gent que se`n cuidàs. Actualment, el caixonet de l’Esperança recull uns 300 euros/any. La tasca del Patronat és insubstituïble.


Des de l’any 1871, la capella del Castell és un santuari marià. Llavors les cerimònies religioses eren nombroses: novenes, misses votives, pregàries, completes, ofrenes, etc. Actualment els actes litúrgics són escassos i si la capella havia d’atendre únicament el culte estaria quasi sempre tancada. Avui en dia, els fidels de l’Esperança segueixen pujant al Castell a fer les seves pregàries i sempre troben les portes obertes.


Crec que la capella hauria de seguir fent el seu camí sense imposicions, és a dir, un espai obert al culte i als actes institucionals, un lloc d’acollida per als que estimam el Castell i un indret adient per a donar a conèixer el nostre patrimoni cultural a tots aquells que ens visiten.

 

 

Josep  Terrasa