Documentació Gabellina Destarotada
Els dimonis independents de Cala Rajada
Aquesta nova secció que avui comença ha sortit, com moltes altres coses, de les tertúlies missudianes fetes en diversos ex-cassinos del nostre poble. I el títol, com a mínim la meitat, és obra de l’amo en Pep Ruís i de l’amo Antoni Coix. També molts de documents que sortiran en aquesta secció estan recuperats gràcies a ells i d’altres. Es tracta de documents variats que ens mostren un poble embullat i clar a la vegada, un poble que ha estat derrotat, però que també ha vençut, un poble que ens deixa perplexos i confiats al mateix temps. Sense música ni concert: desconcertats mirant el passat i també mirant el futur. Un futur sense bars, sense copes, sense fum, sense xerrar i fins i tot sense mirades còmplices...
Concretament aquest d’avui és una donació de Miquel Infante, que també compareix de tant en tant amb papers i llibres vells, que nosaltres miram i devoram amb devoció. Es tracta de “Cançons de Sant Antoni, de Cala Ratjada, i per Cala Ratjada i fetes per un calarratjader” de l’any 1966, el qual és un títol i una declaració de principis.
I la pregunta del milió és: què va passar amb Sant Sebastià?
I ara ja sabem la data exacta històricament documentada del naixement d’en Suso Reixac:
Concretament aquest d’avui és una donació de Miquel Infante, que també compareix de tant en tant amb papers i llibres vells, que nosaltres miram i devoram amb devoció. Es tracta de “Cançons de Sant Antoni, de Cala Ratjada, i per Cala Ratjada i fetes per un calarratjader” de l’any 1966, el qual és un títol i una declaració de principis.
I la pregunta del milió és: què va passar amb Sant Sebastià?
I ara ja sabem la data exacta històricament documentada del naixement d’en Suso Reixac:
A cas Contramestre va anar,
no pogué passar de llis,
dins s’octubre, a vint i sis,
un ninet hi va deixar.
Nom com havia menester
és es que li han posat:
Joan Jesús i Reixac
i Canyavate des darrer.
Això vos hauria de servir per sentir curiositat per veure qui més va néixer aquell any, però també qui va morir: el cercle infernal i, malgrat tot, també molt natural de la vida i de la mort, que ens porta amunt i avall per la carretera del Carregador en espera de temps millors que mai no arriben ni mai no arribaran.
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
