Primer de tot, estimats lectors, desitjar-vos un feliç 2010.

    L’altre dia de pagès, comentava un company que, passejant pel passeig marítim, en arribar a la zona de Son Moll, moltes vegades s'hi veuen els estralls de les “marxes” de cap de setmana d’alguns que es pensen que tenen dret a passar-s’ho bé fent malbé tot el que troben. En concret, una d'aquestes vegades em vaig fixar en les restes d’una nit de botellot , prop del xiringuito de la platja, amb botelles de vidre rompudes enmig de la platja i tassons i botelles de plàstic escampades. Un poc més endavant, dos dels contenidors de reciclatge estaven arrabassats i llançats enmig de l’arena. La plaça era plena d’una trencadissa de vidres... En fi, un desastre. Els vianants  que gaudien d'un diumenge assolellat d’hivern arrufaven el nas.
   Si a més hi afegim els excrements de ca que hi ha a dojo (malgrat els dispensadors de bosses de plàstic per a recollir-los, poca gent les arreplega) i més d'una vomitada a la zona dels bars del passeig..., què voleu que us digui!



   Indignat, interrogava el meu company si hi ha dret que alguns tirin en terra l’esforç comunitari per a millorar la imatge del municipi. La doblerada que ens costa el servei de neteja de poc serveix si tenim gent tan incívica... Per què es fa net, el poble? 



   Després de deixar que m’esbravàs, el company em digué, lacònicament: Això és perquè volen!
   Què vols dir? Li vaig contestar, tot desorientat, i ell continuà: Anem a veure, el que dius no és un fet puntual, més aviat es repeteix molts de caps de setmana, a més a la mateixa zona, la gent que passeja els cans no van d’amagat i els excrements els deixen ben enmig , la gent que fa botellot pel carrer és ben visible... O sigui, les conseqüències d’aquests comportament existeixen perquè els ho deixen fer.... Vaja, que posa’t tranquil -em va dir, per acabar-,  pren el cafè i no t’atabalis, tanmateix només t’emprenyarà per no res. 



   Vaig rumiar les paraules del meu amic i intent no fitxar-m'hi tant..., però caram, no puc!



   Lo meu deu ser malaltís! Per ventura som jo que ho duc malament!

 Tres i  no res