HOMILIA PER LA
FESTA DE LA
MARE DE DÉU
DEL CARME
CALA RAJADA
16-7-09
FESTA DE LA
MARE DE DÉU
DEL CARME
CALA RAJADA
16-7-09
Moltes persones ens havien demanat, personalment i per mitjà del correu de "Cap Vermell", que publicàssim l'homilia que mossèn Antoni Amorós va pronunciar amb motiu de la Festa del Carme, el passat dijous dia 16, en el moll. El seu autor, accedint a la nostra sol·licitud, ens l'ha feta arribar i aquí queda, per tal que tots pugueu llegir un document que consideram de gran valor, per la valentia dels seus plantejament i pel seu compromís social.
Estimats germans:
Ha passat un altre any. La Mare de Déu ha estat 364 dies dins l’Església esperant, disposada i a punt perquè ens hi acostàssim per confiar-li les nostres preocupacions, perquè li demanàssim consol o ajuda, perquè li donàssim gràcies pels dons de la vida, perquè senzillament la visitàssim i perquè escoltàssim l’ensenyament del seu fill. Certament son molts els que s’hi han acostat. Però avui som molts més. I avui som tants perquè és ella la que surt a beneir el nostre poble, el nostre moll i la nostra mar.
La primera cosa que hem de fer, ara que ens hem assegut davant ella, és confiar-li el dolor de tanta gent que ho passa malament en el nostre poble: malalts, persones majors impedides, famílies amb infants malalts, pares de joves que agafen mal camí, gent que enyora els éssers estimats, etc. etc.
Però el nostre poble va ser primera plana dels diaris a finals de l’any passat, quan s’esbucaren els edificis adjunts a la torre de l’hotel Son Moll. Avui, davant la Mare de Déu, hem de tenir molt presents aquells quatre homes joves que perderen la vida i les seves quatre famílies que, ara que ja han passat els titulars dels diaris, encara és ben segur que són dins el clot del dolor. Mare de Déu del Carme, vós que patíreu la mort del vostre fill, i que sou també venerada pels nostres germans musulmans, acolliu aquests quatre fills vostres i, com una mare que sou, donau-los la vida que el món no els ha pogut donar, i estau també molt a prop de les seves famílies.
Però per a la gent que pateix, també hem tengut bones notícies. S’ha obert la residència de Sa Font de Sa Cala, tant de temps esperada. L’obertura ha estat una benedicció per a moltes famílies que vivien una situació ja desesperada, i avui, n’hem de donar gràcies a la Mare de Déu del Carme. De totes maneres, ha suposat una petita decepció per a qui esperava que hi podria entrar els seus majors, senzillament per la seva voluntat, sense haver-se d’avaluar la necessitat real. I està bé que s’hagin decebut. El futur no és llevar-nos molèsties perquè puguem dur la nostra vida accelerada, sinó que el futur és canviar aquesta manera de viure boja que no deixa espai per als nostres majors. Vivim un egoisme tan gran que només cercam que ens llevin la molèstia dels que destorben els nostres plans, i , encara que no ens hem atrevit a dur-ho fins a les darreres conseqüències, ens arribam a plantejar l’avortament i l’eutanàsia com a solucions per no haver de sofrir ningú que depengui de nosaltres i ens doblegui a no poder fer del tot els nostres comptes. Fan bé els bisbes quan proclamen amb tanta contundència que d’aquests camins no se n’ha de recórrer ni la primera passa.
Avui, la Mare de Déu, quan ha vengut cap aquí, ha trobat els carrers ben nets. Però molts de matins, si fa una volta entorn de l’Església, la seva casa, es posa molt trista. Ens hem convertit en el poble de les vomitades. Estic segur que la Mare de Déu no té res a dir dels serveis de neteja, que fan el que poden. Ni tampoc és gens estugosa de les coses que fan les persones que es troben malament. Ella no pensa en l’oi que li puguin fer, ella sempre mira més enfora. El que li fa mal és veure el turisme que tenim. Passa pena dels seus fills, la majoria dels quals viu d’aquesta indústria, i veu com s’està degradant el turisme de Cala Rajada.
Som el poble de més lluny de l’aeroport. Tenim bloquejat el manteniment de la platja de Cala Agulla per les decisions i informes de quatre biòlegs de gabinet que un dia guanyaren una plaça a una conselleria. Ja està clar que el turisme no ha de créixer més. Però sí que ha de millorar. Jo no sóc polític ni empresari, i no sé com s’ha de fer. Però per començar bastaria mirar com ho fan els veïns de cada banda. Ni a Cala Millor, ni a Can Picafort o Alcúdia, el turisme s’ha degradat tant.
Mare de Déu, timonera de la nostra nau, il·luminau els nostres empresaris i polítics perquè siguin capaços de construir un turisme que ja no creixi més, però que pugui garantir el futur dels nostres fills.
Aquest hivern ha estat terrible. El fred i el mal temps començaren a l’octubre i no se n’anaren fins a l’abril. Però no és d’això que ha passat pena la Mare de Déu, sinó perquè ha estat l’hivern de la crisi. Una multitud de treballadors de sectors relacionats amb la construcció han viscut amb l’ai al cor, altres s’han torbat a cobrar i molts han quedat sense feina.
“Allà on hi ha ronya, polls” deim des de sempre, per aquí.
Els polls han vengut d’enfora, de més enllà de l’Atlàntic. Unes autoritats amb una fe cega en el liberalisme han deixat que es construís un sistema financer esbojarrat, que només cercava els guanys fàcils i ràpids, com una espècia de joc de casino, on els diners senzillament passaven de mà en mà i res es produïa amb ells. I aquest castell de cartes, com no podia ser d’altra manera, s’ha acabat esbucant. Però aquests polls venguts d’enfora s’han posat damunt la ronya que teníem aquí. Ens han trobat amb la gent més viva i capaç dedicada a no produir res, senzillament a comprar i vendre cases.
Mare de Déu del Carme, moveu les autoritats de tot el món perquè mai perdin de vista que les finances i tota l’economia no són més que un mitjà per produir béns i serveis, perquè les famílies puguin tenir una vida més humana. Moveu també els nostres empresaris perquè es dediquin a produir riquesa i no a especular. Els joves, quan passi el mal temps, podran canviar de feina, però vos demanam, Senyora, que protegiu molt especialment a tots aquests homes majors de 50 anys del sector de la construcció que han quedat sense feina.
Al moll, per fortuna, ningú es dedica a comprar i vendre barques, aquí la gent es dedica a pescar. I més que a pescar: els nostres pescadors han estat un exemple de preocupació perquè la pesca continuï essent un mitjà de vida no només per a ells, sinó també per als seus fills. No és que no hi hagi problemes al moll, sempre n’hi ha, alguns em fan mal de molt a prop, però sé cert que la Mare de Déu està contenta perquè els seus primers fills, els pescadors, dins aquesta crisi econòmica, són un exemple per als altres sectors econòmics del nostre poble.
I això que sé cert que agrada a la Mare de Déu, enguany, s’ha fet palès amb un fet: els Castus, una família que va venir per pescar i que sempre ha pescat, han duit una nova barca de bou, el “Pep Domingo”, un fet que mostra la seva determinació de seguir pescant qui sap quantes generacions més. Demanam avui la benedicció de la Mare de Déu sobre aquesta família i aquesta barca.
Mare de Déu del Carme, Estrella de la Mar, protegiu els vostres fills, els pescadors, enmig de les tempestats de la mar i també de les que venen de la terra i donau-los encert en la seva tasca de pescar i de garantir la pesca cap al futur. Que així sia.
Antoni Amorós
