“Activitat domèstica tolerable dintre dels usos i costums locals ” ; axí es classifica en la nova Llei contra la contaminació acústica de les illes Balears.

La festa popular de la Verge del Carme és un esdeveniment extraordinari que bé es mereix una celebració sonada, tot i  malgrat no poder dormir en unes quantes nits. L’excepcionalitat en la llei demostra el seu caràcter extraordinari i a diferència del que hauria de ser la norma: la garantia de silenci i la possibilitat de descans nocturn, protegit d’agressions acústiques, crits desencaixats, baralles al carrer, vidres trancats, brutícia i d’altres garberades tipificades.El nostre establiment hostaler, paradoxalment a tot això, sempre s’ha distingit per establir un fort control del renou i de qualsevol excés del seus clients vers del veïnat.

Dit això, alguns insensats poden pensar, “idò, que es foti”, frase molt usual per altre banda entre els nostres preadolescents en situació d’alt risc moral, i és que aquest poble s’ha convertit en un autèntic desgavell fora de control de l'ordre públic, en una perillosa zona grisa, com la del famós assaig d’Alain Minc.

L’Ajuntament es troba certament desbordat a l’hora d’exercir la seva funció de vigilància d’activitats classificades com a perilloses i molestes. Sense voler convertir la classe política en el boc expiatori (sic. Hotel Son Moll), com si fos la principal culpable o l’única responsable, les institucions resten alienes a aquesta commoció y las normes jurídiques en realitat sols es creen per sostenir el funcionament de la societat oficial.

Cala Rajada esta en mans dels desaprensius, qualsevol activitat que vulgui subsistir com a legal té els dies comptats,  l’Autoritat ha optat per fer la  vista grossa i defugir la problemàtica.

Però el que em sembla més trist és la conformitat fruit de la macro-por que es respira, sembla una manada d’antílops que s’encerclen en una espiral preparant-se per rebre l’atac irremissible del depredador, sense altra aspiració que tractar de viure uns dies més a la sequera de la sabana mallorquina.

Llibertat d’horaris i falta de zonificació i alcohol sospitosament barat a tota hora, i africans que venen algunes “coses” il·legals a mes d’ulleres de mussol i colors de corones i polseres fosforito i… al·lots en coma (sic. Hotel Son Moll).

Sortir a passejar, les nits d’insomni, per Cala Rajada, entre el estímuls, és un exercici temptador i útil per entendre el món dels humans; n’hi ha d’altres que fan ioga o tai-xi o es declaren anti-alcohol o radicals anti-tabac en el seu viatge de tornada, però lo profitós de tot viatge esdevé de poder tornar i alhora saber guardar la roba.

Quina organització neix, de la selva?   La Màfia!

Tomeu de Cas Bombu

Cala Ratata dia 16 de juliol 2009, dia de la Verge.

----------------------

Com a complement a l'escrit precedent, en Tomeu Garau ens ha enviat aquesta història que segueix, que complementa perfectament la primera part:



Metròpoli i autoritats colonials

Bartomeu Garau - Hostal Cas Bombu
 
Fa uns dies, d’improvisats, s’allotjaren a l’hostal  tres joves alemanys, suposo que a la espera que s'alliberés un “pis franc” a Cala Ratata.
Dos dies després fugiren de matinada, sense pagar.
La sensació d'impotència que aquest fet em provocà, més la sabuda inutilitat de presentar una denúncia, em conduí a posar-me en contacte amb la policia alemanya a través d'Internet.
Vaig accedir a la web de l'Ajuntament de Hannover i  tot seguit a les diferents comissaries de policia de la ciutat, d'on són nascuts els tres “pájaros”- Tot seguit vaig escanejar els seus passaports i vaig afegir un text en alemany que deia: “estafadors no paguen la factura de l'hostal a Mallorca”. Un dia desprès vaig enviar el mail.
Quina no seria la meva sorpresa, quan en menys de  12 hores aquells tres joves aparegueren acollonits a la recepció de l'hostal, amb cara de circumstàncies adverses i disposats a pagar i demanant-me que retirés la denúncia.
La policia de Hannover havia intervingut satisfactòriament i aviat per telèfon.
 
Ja que l'evidència pesa, jutgeu per vosaltres mateixos aquesta anècdota i que serveixi de reflexió.