Vaig descobrir que tenia amnèsia amb nou o deu anys. En començar l'escola, el "maestro" donava per sabudes coses que havia explicat abans de les vacances d'estiu. Llavors un raig d'ullets ens miràvem com si estàs parlant en xinès. En realitat parlava castellà de Càceres, però tres mesos per a aquella edat era com un any llum. Et fas gran i la velocitat a la qual transcorre el temps s'eleva al cub i al poal. Per això enyor aquells estius eterns. Els enyor tant que m'he plantejat dedicar-me a l'ensenyament. Això és el que et recomanen els del sector, amb una mica de mala llet, quan els dius, amb una mica de mala llet, que tenir prop de tres mesos de vacances -comptant Nadal, Pasqua i estiu- és injust per als pares que finançam de la nostra butxaca els forats que va deixant el sistema educatiu. Un petit(-íssim) percentatge d'aquests professionals dedica unes hores d'aquestes vacances a reciclar els seus coneixements.

Fan bé, i farien millor si hi passassin tots: les faltes d'ortografia que veig en alguns comunicats de l'escola dels meus fills -col·legi públic fundat al final del franquisme per un grup de pares per oferir educació en català!- fan feredat. Després d'aquest punt hi ha un docent (o dos-cents) que m'està maleint pensant que els periodistes també fem faltes de l'alçada de la Seu. I tant! Que ens donin tres mesos de vacances a tots i a reciclar (tots)!

Tornar al calendari agrícola que encara regeix a les escoles, quin gran somni! Mmmmmm... Tornar a aquells dolços estius d'amnèsia i Peta zetas, z, z, z, z, z... Acab de visitar la fàbrica d'aquest producte català que es ven a més de 60 països de tot el món amb denominacions com ara Pop Rocks o Space Dust. El registre Peta Zetas no va tenir èxit a l'estranger, però sí a la resta de l'Estat on, sovint amb inconsciència, també beuen Font vella, fan servir Peusek i llegeixen Yo dona. Són cavallets de Troia aparents que de la marca no passen. Al súper, articles etiquetats en portuguès, els que vulguis; en la llengua oficial d'aquesta terra, les excepcions.

Peta ve de petar i Zeta del grup editorial. I la idea de fer "el primer caramel interactiu de la història" prové de l'Antàrtida. A partir d'una determinada profunditat, la neu es compacta per la pressió i l'aire que l'envolta queda agafat dins el gel. Als anys 70 a alguns establiments de Nova York com l'hotel Waldorf Astoria servien begudes amb aquest gel antic. Els glaçons, en desfer-se, produïen petites explosions alliberant el gas que havia estat atrapat milers d'anys. Fa exactament 30 anys, els creadors de Peta zetas van substituir el gel per caramel calent on hi injectaren anhídrid carbònic a 60 atmosferes. En refredar-ho obtingueren un caramel que feia pessigolles en esclatar dins la boca. En aquest cas, el que provoca la petita explosió és la saliva que fa que la capa de caramel que recobreix i atrapa el gas es debiliti fins a petar. Com més grossa és la mida del Peta zeta, major és l'explosió. Un bocí de Peta zeta de la mida d'una nou ens podria deixar sense dents i amb un episodi d'amnèsia similar al dels escolars.