Hola, amics i amigues del Cap Vermell!
Per començar, vull explicar el perquè del títol del meu escrit. El motiu és molt senzill: si jo no explicàs que les imatges que il·lustren aquest article són de dos llocs diferents, podrien passar perfectament per imatges d’abans i després d’unes obres. Però no és així: les imatges han estat fetes a un costat i a l’altre del torrent de Canyamel i el que vull que quedi palès és la notable diferència que existeix pel que fa a dotacions entre un costat i l’altre.
Per començar: L’ASFALT.
Ara que han acabant les obres, han anat asfaltant els carrers que havien anat aixecant, que em pareix fantàstic. Pel contrari, el carrer on visc, fa 40 anys que està fet i no ha vist mai asfalt! I la màquina d’escombrar passa de llarg el meu carrer perquè "senyora, què no veu que no hi ha asfalt?" 
Segon punt: LES VORERES DEL TORRENT.
A l’altre costat del torrent han arreglat les voreres i les han fetes ben netes amb un passeig fabulós que de segur que atrauran molta gent a passejar per la vora del torrent. La meva vora està sense arreglar, plena de canyes i càrritx 
És més: he fet una foto des de l’altre costat del torrent cap a casa meva (vista A) on es veu un torrent arreglat, net i agradable, i llavors l’he feta des de casa meva cap a l’altre banda amb la mateixa direcció (vista B) i la veritat: és per deprimir-se. Nosaltres, a part de veure un pinar jove sense cuidar que cuidat podria ser preciós, tenim unes pistes de tennis abandonades plenes de brutor, herbes i que donen molt mala impressió. Ja estam que és zona verda, però ben arregladet i ben cuidat, seria preciós.
Tercer punt: CLAVEGUERAM.
Quan passejo per l’altre banda del torrent, no sabeu l’enveja que em fan les tapes del clavegueram que tenen. Ja sé que són incòmodes quan caminam perquè hi podem ficar el peu i fer-nos mal, però no sabeu l’alegria que em donaria tenir-ne al meu carrer, perquè ni tenim aigües netes ni brutes a aquestes alçades del segle XXI. Nosaltres, el més semblant que tenim són uns clots de pam on si t’hi entra la roda, no en surts. 
Quart punt: EL TANCAMENT DELS SOLARS.
No sé on havia sentit que l’ajuntament pot obligar els propietaris dels solars abandonats a fer una voravia i a tancar-los amb paret. No n’estava molt segura, però ahir em vaig passejar per l’altre banda del torrent i no en vaig veure ni un que no tingués voravia i que no estigués tancat. A la meva part, això no existeix. Com es pot veure a la foto, no només no hi ha voravia, sinó que la brutor surt prop de dos metres al carrer (el cap de cantó és on hi ha la placa amb el nom del carrer) 
Punt cinquè: LA IL·LUMINACIÓ.
He de reconèixer que ahir a la nit quan des de la terrassa vaig veure el passeig i el pont il·luminats em vaig emocionar pensant en les coses que podríem tornar a fer el vespre a l’altre banda: prendre un gelat, anar a fer una copa, passejar, anar a missa... Però tot d’una em vaig desanimar perquè sí que des de la rotonda de la platja es pot anar perfectament a l’altre banda, però no puc arribar a casa meva des d’allà si no vaig amb cotxe o duc una llanterna, ja que a ningú se li ha acudit que a aquell tram li falten fanals que il·luminin el camí. Són 300 metres sense la més mínima il·luminació, on ni hi veus ni et veuen, des de la botiga d’alimentació fins a la platja.
I punt sisè i per mi el més important: LA SENYALITZACIÓ A L’ENCREUAMENT DEL RESTAURANT DEL GOLF.
Ho pos amb negreta i subratllat perquè és un tema molt delicat. Des que es va fer el restaurant, allà no s’ha posat cap tipus de senyal de trànsit que reguli la preferència en aquest tram. El problema està en en el fet que pareix que la carretera és principal i el restaurant és secundari, però com que surten de la dreta, no està clar qui té preferència. Més d’un cop me n’he dut una xiulada d’un Mercedes o he estat a punt de xocar, perquè moltes vegades te trobes que no saps què fer, l’altre tampoc i no hi ha res més perillós que dos conductors indecisos. Jo no vull tenir la preferència, si m’he d’aturar, m’aturaré. El que vull és fer les coses bé i així com toca. No sé de qui és competència això, segurament no li correspon a l'ajuntament de Capdepera, però estic segura que si la instància la fa un òrgan oficial com és l’ajuntament, tindrà més força que si ho fa un particular. Esper i desitj que no sigui necessari que hi hagi una desgràcia perquè es prenguin les mesures adequades. I el que més em dol és que ahir, passejant per l’altre banda, vaig veure un senyal de trànsit a la sortida d’uns apartaments i això fa mal.
No vull acabar aquest escrit sense donar l’enhorabona a l’ajuntament de Capdepera per totes les millores que ha fet a Canyamel els darrers mesos, i demanar-li que miri també una miqueta a l’altre banda, on també hi viu gent que estima Canyamel amb bogeria.
Margalida Serra
